Les Guerres anglo-neerlandeses (neerlandès: Engels–Nederlandse Oorlogen) van ser una sèrie de conflictes entre la República Holandesa i Anglaterra (després Gran Bretanya). Les tres primeres es van produir a la segona meitat del segle XVII pel comerç i les colònies d'ultramar, mentre que la quarta va tenir lloc un segle després. Gairebé totes les batalles van ser navals.
Els anglesos van tenir èxit en el primer, mentre que els holandesos van tenir èxit en el segon i el tercer enfrontament. No obstant això, en la quarta guerra, la Royal Navy britànica s'havia convertit en la força marítima més poderosa del món.
Hi hauria més batalles a finals del i principis del XIX, principalment guanyades pels britànics, però generalment es consideren conflictes separats.
Antecedents Els anglesos i els holandesos van participar en els conflictes religiosos europeus del segle XVI entre la dinastia dels Habsburg catòlics i els estats protestants oposats. Al mateix temps, quan va començar l'era de l'exploració, els holandesos i els anglesos van buscar beneficis a l'estranger al Nou Món.
República holandesa A principis de la dècada del 1600, els holandesos, mentre continuaven lluitant en la guerra dels vuitanta anys amb els Habsburg catòlics, també van començar a realitzar exploracions marítimes de llarga distància. La innovació holandesa en la societat cotitzada en borsa els va permetre finançar expedicions amb accions venudes a les Províncies Unides i a Londres. Van fundar colònies a Amèrica del Nord, Índia i Indonèsia (les Moluques). També van gaudir d'un èxit continuat com a corsaris: el 1628 l'almirall Piet Hein es va convertir en l'únic comandant que va capturar amb èxit una gran flota espanyola de tresors. Amb els nombrosos viatges realitzats per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, la seva societat va construir una classe oficial i institucional que després es replicaria a Anglaterra, principalment per la Companyia Britànica de les Índies Orientals. miniatura|Fàbrica holandesa a Ambon, principis de mitjan segle XVII A mitjan , els holandesos es van unir als portuguesos com a principals comerciants europeus a Àsia. Això va coincidir amb l'enorme creixement de la flota mercant holandesa, possible per la producció en massa barata dels vaixells de tipus vela Filibot. Aviat els holandesos van tenir una de les flotes mercantils més grans d'Europa, amb més vaixells mercants que totes els altres països junts, i tenien una posició dominant en el comerç bàltic.
El 1648 les Províncies Unides van concloure la pau de Münster amb Espanya. A causa de la divisió de poders a la República holandesa, l'exèrcit i la marina eren la principal base de poder del Stadhouder, tot i que el pressupost que se'ls assignava era establert pels Estats Generals. Amb l'arribada de la pau, els estats generals van decidir desmobilitzar la majoria dels militars holandesos. Això va provocar un conflicte entre les principals ciutats holandeses i el nou Stadtholder, Guillem II d'Orange, que va portar la República al límit de la guerra civil. La inesperada mort de Stadtholder el 1650 només es va afegir a les tensions polítiques.
Anglaterra Tudor Al Elisabet I d'Anglaterra va construir la seva marina per dur a terme missions de "pirateria" contra els interessos globals de l'Imperi espanyol, exemplificades pels atacs de Francis Drake contra la navegació mercant espanyola i els seus ports. En part per proporcionar un pretext per a les hostilitats en curs contra Espanya, Isabel va ajudar a la Revolta dels Països Baixos (1581) contra el Regne d'Espanya signant el Tractat de Nonsuch el 1585 amb el nou estat holandès de les Províncies Unides.
Stuart Després de la mort d'Isabel, les relacions anglo-espanyoles van començar a millorar amb Jaume I, i la pau de 1604 va posar fi a la majoria de les accions corsàries (fins a l'esclat de la següent guerra anglo-espanyola durant la guerra dels trenta anys). El subfinançament va provocar l'abandonament de la Royal Navy.
Més tard, el simpatitzant catòlic Carles I d'Anglaterra va fer diversos acords secrets amb Espanya, dirigidas contra el poder marítim holandès. També es va embarcar en un important programa de reconstrucció naval, que va fer complir els diners dels vaixells per finançar la construcció de vaixells de prestigi com el HMS Sovereing of the Seas. Però, temerós de posar en perill les seves relacions amb el poderós estadista holandès Frederick Henry, príncep d'Orange, la seva ajuda a Espanya es va limitar a la pràctica a permetre que les tropes dels Habsburg en el seu camí a Dunkerque fessin ús de la navegació anglesa. Tanmateix, el 1639, quan una gran flota de transport espanyola va buscar refugi a l'ancoratge anglès de Downs a la ciutat de Deal, a Kent, Charles va optar per no protegir-la contra un atac holandès; la resultant batalla dels Downs va soscavar tant el poder marítim espanyol com la reputació de Carles a Espanya.
Mentrestant, al Nou Món, les forces navals dels Països Baixos holandesos i de la colònia anglesa de la badia de Massachusetts es van disputar gran part del litoral nord-est dels Estats Units.
Cromwell L'esclat de la guerra civil anglesa el 1642 va començar un període en què la posició naval d'Anglaterra es va veure fortament debilitada. La seva armada estava dividida internament, tot i que els seus oficials tendien a afavorir el bàndol parlamentari; després de l'execució per decapitació pública del rei Carles el 1649, però, Oliver Cromwell va aconseguir unir el seu país a la Commonwealth d'Anglaterra. A continuació, va renovar l'armada ampliant el nombre de vaixells, promovent oficials per mèrits en lloc de connexions familiars i reprimint la malversació per part de proveïdors i personal de drassanes, posicionant així Anglaterra per llançar un desafiament global al domini del comerç holandès.
Els ànims a Anglaterra cada vegada eren més bel·ligerants cap als holandesos: es considerava que aquests es mostraven ingrats per l'ajuda que havien rebut contra els espanyols en fer-se més forts que els seus antics protectors anglesos; van capturar la major part de l'areng a la costa est anglesa; havien expulsat els anglesos de les Índies Orientals; i van apel·lar a crits al principi del lliure comerç per eludir els impostos a les colònies angleses. També hi va haver nous punts de conflicte: amb el declivi del poder espanyol al final de la Guerra dels Trenta Anys el 1648, les possessions colonials de l'Imperi Portuguès (ja en plena Guerra de Restauració Portuguesa) i potser fins i tot les de l'Imperi mateix estaven a punt de ser preses.
Cromwell temia la influència tant de la facció orangista a casa com dels reialistes anglesos exiliats a la República; els Stadtholders havien donat suport als monarques Estuart — Guillem II d'Orange s'havia casat amb la filla de Carles I d'Anglaterra el 1641— i van avorrir el judici i l'execució de Carles I.
A principis de 1651 Cromwell va intentar alleujar les tensions enviant una delegació a La Haia proposant que la República Holandesa s'unís a la Commonwealth i ajudés els anglesos a conquerir la major part de l'Amèrica espanyola pels seus recursos molt valuosos. Aquest intent velat de posar fi a la sobirania holandesa convertint-la en una aliança desgavellada amb Anglaterra va conduir de fet a la guerra: la facció de pau governant als Estats d'Holanda no va poder formular una resposta a aquesta inesperada oferta i els orangistes pro-Stuart van incitar multituds per assetjar els enviats de Cromwell. Quan la delegació va tornar a casa, el Parlament anglès va decidir seguir una política d'enfrontament.
Guerres Primera guerra: 1652–1654 miniatura|La batalla de Livorno, 4 de març de 1653 Com a resultat de l'ambiciós programa d'expansió naval de Cromwell, en un moment en què l'almirallat holandès venia molts dels seus propis vaixells de guerra, els britànics van arribar a tenir un més gran nombre de vaixells de guerra més grans i més poderosos que els seus rivals a tot Mar del nord. No obstant això, els holandesos tenien molts més vaixells de càrrega, juntament amb taxes de transport més baixes, un millor finançament i una gamma més àmplia de productes manufacturats per vendre, tot i que els vaixells holandesos van ser bloquejats pels espanyols per operar a la major part del sud d'Europa, cosa que els va donar als anglesos un avantatge.
Per protegir la seva posició a Amèrica del Nord, l'octubre de 1651 el Parlament anglès va aprovar la primera de les lleis de navegació, que exigia que totes les mercaderies importades a Anglaterra fossin transportades per vaixells anglesos o vaixells dels països exportadors, excloent així els intermediaris (majoritàriament holandesos).The century of revolution, 1603-1714, par Christopher Hill, page 157. Aquesta típica mesura mercantilista com a tal no va fer mal als holandesos, ja que el comerç anglès era relativament poc important per a ells, però va ser utilitzat pels molts pirates que operaven des del territori britànic com a pretext ideal per prendre legalment qualsevol vaixell holandès que es trobés.
Els holandesos van respondre a la intimidació creixent reclutant un gran nombre de comerciants armats a la seva marina. Els anglesos, intentant revifar un dret antic que percebien que havien de ser reconeguts com els "senyors dels mars", van exigir a altres vaixells que colpegessin les seves banderes en salutació als seus vaixells, fins i tot en ports estrangers. El 29 de maig de 1652, el tinent almirall Maarten Tromp es va negar a mostrar la mostra de respecte esperada en baixar la bandera per saludar una flota anglesa. Això va resultar en una escaramussa, la batalla de Dover, després de la qual la Commonwealth va declarar la guerra el 10 de juliol. esquerra|miniatura|La batalla de Scheveningen, 10 d'agost de 1653 Després d'algunes batalles menors poc concloents, els anglesos van tenir èxit en la primera gran batalla, el general Robert Blake va derrotar el vicealmirall holandès Witte de With a la batalla del Knock de Kent l'octubre de 1652. Creient que la guerra havia acabat, els anglesos van dividir les seves forces i al desembre van ser derrotats per la flota del tinent-almirall Maarten Tromp a la batalla de Dungeness al canal de la Mànega.
Els holandesos també van vèncer el març de 1653, a la batalla de Liorna, a prop d'Itàlia, i van aconseguir un control efectiu tant del Mediterrani com del Canal de la Mànega. Blake, recuperant-se d'una lesió, va replantejar, juntament amb George Monck, tot el sistema de tàctiques navals i, després de l'hivern de 1653, va utilitzar la línia de batalla, primer per expulsar la marina holandesa del Canal de la Mànega a la batalla de Portland i després fora del Mar del Nord a la batalla de Gabbard. Els holandesos no van poder resistir eficaçment, ja que els Estats Generals dels Països Baixos no havien tingut en compte a temps les advertències dels seus almiralls de què es necessitaven vaixells de guerra molt més grans.
En la batalla final de Scheveningen el 10 d'agost de 1653, Tromp va morir, un cop a la moral holandesa, però els anglesos van haver de posar fi al seu bloqueig de la costa holandesa. Com que ambdós països ja estaven esgotats i Cromwell havia dissolt el bèl·lic Parlament Rump, les negociacions de pau en curs es podrien portar a bon port, tot i que després de molts mesos de lents intercanvis diplomàtics.