La torsade de pointes és una afecció cardíaca, descrita l'any 1966 per François Dessertenne, que es caracteritza per ser una taquicàrdia ventricular que apareix típicament amb presència d'un interval QT perllongat i pot ser degut a causes congènites, adquirides o associades a fàrmacs. També pot aparèixer en pacients que no mostrin una prolongació de l'interval QT.
Aquesta arrítmia es caracteritza per la presència de complexos QRS d'amplitud canviant i de forma helicoidal al voltant de la línia de base, amb una freqüència cardíaca que oscil·la entre 200-250 batecs per minut. La Torsade de pointes sol ser autolimitada, cedint espontàniament, tot i que molts pacients pateixen múltiples episodis d'aquesta arrítmia que pot recórrer i degenerar en fibril·lació ventricular i mort sobtada cardíaca.
Causes Les causes de la síndrome de l'interval QT allargat i la Torsade de pointes són les següents:
Fàrmacs antiarrítmics: quinidina, procaïnamida, disopiramida, amiodarona, sotalol i bretili Bradiarrítmies com per exemple el bloqueig auriculoventricular complet i disfunció del nòdul sinusal Alteracions electrolítiques com la hipopotassèmia, la hipocalcèmia i la hipomagnesèmia Psicofàrmacs: fenotiazines, antidepressius tricíclics i tetracíclics i haloperidol Agents antihipertensius: bepridil, lidoflazina, prenilamina i ketanserina Antimicrobians: eritromicina, claritromicina, troleandomicina, cloroquina, amantidina, pentamidina, trimetoprima-sulfametoxazole Antifúngics: ketoconazole, itraconazole, metronidazole, fluconazole Antihistamínics: terfenadina, astemizole, loratadina, acrivastina, cetirizina Alteracions cardíaques: miocarditis, tumors ventriculars, cardiopatia isquèmica i insuficiència cardíaca Alteracions endocrines: acidosi, hiperparatiroïdisme, hiperaldosteronisme, hipotiroïdisme i feocromocitoma Alteracions intracranials: hemorràgia subaracnoidal, accident vascular cerebral, encefalitis Altres: cocaïna, insecticides organofosforats, arsènic, vasopressina, diürètics tiazídics, cimetidina, cisaprida, dieta rica en proteïnes...
Tractament El tractament es realitza quan l'arrítmia origina un compromís hemodinàmic o no es resol. Consisteix en administrar de manera inicial sulfat de magnesi intravenós i/o realitzar una cardioversió elèctrica sincronitzada, tot i que aquestes mesures seran temporals fins a la correcció definitiva de l'agent causant de l'arrítmia.
Referències
Categoria:Cardiologia