Els pobles indígenes del Perú, o nadius peruans, incloïen un gran nombre de grups ètnics que habiten territori a l'actual Perú. Les cultures indígenes es van desenvolupar aquí durant milers d'anys abans de l'arribada dels espanyols el 1532. miniatura|upright|Escultura de la cultura wari, c. 600-1000 CE, fusta amb incrustacions de cloïssa, pedra i plata, Kimbell Art Museum El 2017, uns 5.972.606 membres de pobles indígenes formaven aproximadament el 26% de la població total del Perú. En el moment de l'arribada espanyola, els pobles indígenes de la selva tropical de la conca amazònica a l'est dels Andes eren majoritàriament tribus seminòmades; subsistien amb la caça, la pesca, la recol·lecció i la reducció de l'agricultura. Aquells pobles que vivien als Andes i a l'oest eren dominats per l'Imperi Inca, que tenia una civilització jeràrquica complexa. Va desenvolupar moltes ciutats, construint temples i monuments importants amb tècniques de picapedrer altament qualificades.
Moltes de les 2000 nacions i tribus que es calcula que existien el 1500 van desaparèixer com a conseqüència de l'expansió i consolidació de l'Imperi inca i del seu successor després de 1533, l'Imperi Espanyol. Al , els mestissos són el component més important de la població peruana.
Amb l'arribada dels espanyols, molts nadius van morir a causa de malalties infeccioses euroasiàtiques entre els estrangers, a les quals no havien adquirit cap immunitat.
Tots els grups indígenes peruans, com els Urarina,Dean, Bartholomew. (2009) Urarina Society, Cosmology, and History in Peruvian Amazonia, Gainesville, Florida: University Press of Florida i fins i tot aquells que viuen aïllats a les zones més remotes de la selva amazònica, com els matsés, Matis, i korubo, han canviat les seves formes de vida fins a cert punt sota la influència de la cultura europeo-peruana. Han adoptat l'ús d'armes de foc i altres articles manufacturats, i han intercanviat mercaderies de manera apartada de la societat peruana principal. No obstant això, molts grups indígenes treballen per defensar les pràctiques i identitats culturals tradicionals.
Orígens
miniatura|Quítxues al districte de Conchucos, Perú Les evidències antropològiques i genètiques indiquen que la majoria de la població original d'Amèrica descendia de migrants del nord d'Àsia (Sibèria) que van entrar a Amèrica del Nord a través de l'estret de Bering en almenys tres onades separades. L'anàlisi d'ADN ha demostrat que la majoria dels residents al Perú el 1500 eren descendents de la primera onada de migrants asiàtics, que es teoritza, però no es demostra de manera concloent, que hagin creuat Beríngia al final del darrer període glacial durant el Paleolític superior, 24.000 aC. Es creu que els migrants d'aquella primera onada van arribar al Perú al 10è mil·lenni aC, probablement entrant a la conca amazònica pel nord-oest.
La civilització de Caral és la civilització més antiga coneguda a les Amèriques i un dels sis llocs on la civilització, inclòs el desenvolupament de l'agricultura i el govern, es va originar per separat al món antic. Els llocs, situats a 160 km al nord de Lima, van desenvolupar un comerç entre pescadors costaners i productors de cotó i van construir piràmides monumentals al voltant del segle XXX aC.Grossman, Ron. "Americas' cradle of civilization." Chicago Tribute. 23 Dec 2004. Retrieved 9 Oct 2013.
Durant l'època precolombina, els pobles que dominaven el territori ara conegut com a Perú parlaven llengües, com ara el quítxua, aimara, jívaro, tsimané, tallán, Culli, Quingnam, muchik, i puquina. Els pobles tenien diferents estructures socials i organitzatives i diferents llengües i cultures.
Demografia Segons l'Instituto Nacional de Estadística e Informática, d'una població de 31.237.385, els indígenes del Perú representen al voltant del 25,7%. D'aquests, el 95,8% són andins i el 3,3% de l'Amazònia."Perú: Perfil Sociodemográfico" Instituto Nacional de Estadística e Informática. Retrieved 22 Sep 2018. Altres fonts indiquen que els indígenes suposen el 31% de la població total. / Conclusiones del presidente de la Comisión de la Verdad y Reconciliación (p.4) / Comisión de la Verdad y Reconciliación
Població per regió, 2017 Regió Percent 23px|borderApurímac 84.1% 23px|borderAyacucho 81.2% 23px|borderHuancavelica 80.8% 23px|borderCusco74.7% 23px|border Puno57.0% 23px|borderHuánuco42.9% 23px|borderPasco37.7% 23px|borderJunín34.9% 23px|borderMadre de Dios34.5% 23px|borderAncash34.0% Arequipa31.1% 23px|borderLima17.5% Província de Lima16.3% 23px|borderMoquegua14.6% Ica14.3% 23px|borderCallao10.2% 23px|borderTacna7.3% 23px|borderCajamarca 6.2% 23px|borderSan Martín5.1% 23px|borderUcayali5.0% 23px|borderLambayeque 4.2% 23px|borderLa Libertad2.9% 23px|borderAmazonas2.9% 23px|borderPiura2.2% 23px|borderTumbes1.9% 23px|borderLoreto1.4%
A la regió amazònica, hi ha més de 65 grups ètnics classificats en 16 famílies lingüístiques.Wessendorf 158 Després del Brasil a Amèrica del Sud i Nova Guinea a l'Oceà Pacífic, es creu que el Perú té el nombre més gran de tribus sense contacte del món." 'Uncontacted' Tribes Fled Peru Logging, Arrows Suggest", National Geographic News, 6 Oct 2008.
Després de la conquesta espanyola
Després de l'arribada de soldats espanyols al Perú,Dobyns, Henry F., Their Number Become Thinned: Native American Population Dynamics in Eastern North America (Native American Historic Demography Series), University of Tennessee Press, 1983 la gent local va començar a morir en gran nombre per causa de les malalties infeccioses euroasiàtiques que eren cròniques entre els estrangers. Aquestes es van estendre pel contacte a través del Nou Món pels pobles indígenes al llarg de les rutes comercials, sovint anys abans del contacte directe amb els invasors. Com que els nadius no tenien immunitat natural, van patir morts elevades en epidèmies de les noves malalties.
Matrimonis interracials Des dels primers anys, soldats i colons espanyols es van casar amb dones indígenes. Els oficials i elits espanyols es van casar amb l'elit inca, i es van fer altres enparellaments entre altres classes. Una part important de la població peruana és mestissa, d'ascendència indígena i europea, parlant castellà, generalment catòlic romà, i assimilada com a cultura majoritària.
A finals del , els principals plantadors del Perú, particularment de les plantacions del nord i de Cuba, van reclutar milers d'immigrants xinesos majoritàriament homes com a treballadors, anomenats "coolies". A causa de la demografia, al Perú aquests homes es van casar majoritàriament amb dones no xineses, moltes d'elles indígenes peruanes, durant aquest període d'immigració xinesa al Perú. A final del segle XX i començament del , molts erudits han estudiat aquestes unions i les cultures que van crear els seus descendents.
Els xinesos també van tenir contacte amb dones peruanes a les ciutats, on van establir relacions i van engendrar fills de races mixtes. Normalment, les dones indígenes havien vingut de les zones andines i costaneres per treballar a les ciutats. Els homes xinesos preferien el matrimoni amb elles abans que amb dones afroperuanes. De vegades, els aparelladors van organitzar matrimonis comunals massius entre un grup de dones joves peruanes i un nou grup de coolies xinesos. Se'ls feia pagar un dipòsit per reclutar dones dels pobles andins per a aquests matrimonis.
El 1873, el New York Times va informar sobre els coolies xinesos al Perú, descrivint el seu contracte de treball com a esclavitud. També es va informar que les dones peruanes buscaven homes xinesos com a marits, considerant-los un "bon partit" i un "marit model, treballador, afectuós, fidel i obedient" i "útil per tenir a casa".
Com és típic en èpoques de canvis demogràfics, alguns peruans s'oposaven a aquests matrimonis per motius racials. Quan les dones natives peruanes (cholas i natives, índies, indígenes) i els homes xinesos tenien fills mixtos, els nens eren anomenats injerto. Com a adults, els homes xinesos preferien les dones injerto com a cònjuges, ja que tenien ascendència compartida.
Segons Alfredo Sachettí, els peruans de classe baixa, incloses algunes dones negres i amerindies, van ser els que van establir unions sexuals o matrimonis amb homes xinesos. Va afirmar que aquesta barreja feia que els xinesos patissin una "degeneració progressiva". A la Casa Grande, les dones amerindies i els homes xinesos participaven en "matrimonis massius" comunitaris, organitzats quan un casament xinès portava dones de les terres altes després de rebre un pagament inicial pel matrimoni.
Educació i llengua Existeixen diferències significatives en la puntuació de les proves entre estudiants indígenes i estudiants no indígenes a les escoles primàries. A més, el Perú compta amb més de 60 grups lingüístics amerindis diferents, que parlen idiomes més enllà del castellà i del quítxua, no tots reconeguts. Els grups indígenes i, per tant, les barreres lingüístiques a l'educació, continuen sent un problema principalment a les regions de la sierra (muntanyes andines) i la selva (selva amazònica) del Perú, menys a les ciutats de la costa. Al llarg de la segona meitat del , s'han fet passos per orientar i enfortir l'educació de les comunitats indígenes, començant per la introducció de l'educació bilingüe a tot el país, promovent l'ensenyament tant en castellà com en quítxua o en altres llengües indígenes. El quítxua es va convertir en una llengua oficial del Perú el 1975 i, tot i que posteriorment va ser qualificat per a regions específiques del país i amb finalitats específiques, encara es reconeix com a igual al castellà en algunes regions.
Els activistes que promouen l'Educació Intercultural Bilingüe consideren que és la solució per a una societat més "equitativa, diversa i respectuosa", que obté drets econòmics, polítics i culturals socials per als grups indígenes, alhora que fomenta l' "autonomia indígena i l'orgull cultural". Les crítiques a l'educació bilingüe han estat plantejades, en alguns casos, amb força pels mateixos habitants de l'àmbit quítxua, que s'oposen fortament als esforços interculturals. Aquests indígenes de l'Altiplà veuen els esforços interculturals com una imposició de "canvis educatius desavantatjosos" que bloquegen el seu progrés econòmic i social, històricament vist com només possible aprenent a llegir i escriure espanyol. Tot i que la legislació ha estat una de les més avançades a l'Amèrica Llatina en matèria d'educació indígena, la implementació d'aquests programes educatius ha estat tècnicament desafiant, els professors coincideixen en teoria, però resulta impossible en la pràctica aportar una mentalitat intercultural i facilitar el bilingüisme, particularment amb recursos sovint molt limitats. Tanmateix, en canvi, els estudis de Nancy Hornberger i d'altres han demostrat que l'ús de la llengua materna dels nens a les escoles permetia una "participació oral i escrita d'alumnes molt més gran, en termes absoluts, lingüístics i sociolingüístics".
Amb la manca de voluntat política i de força econòmica per impulsar un programa d'educació bilingüe unificat a nivell nacional, s'han realitzat molts esforços desconnectats. La Divisió Nacional d'Educació Bilingüe Intercultural (DINEBI) es va iniciar, entre altres esforços, i va treballar per incorporar encara més l'educació bilingüe i intercultural. El programa per a la formació de professors bilingües nadius (FORMABIAP) és un altre exemple d'esforços en educació intercultural, que se centren particularment en les regions amazòniques del Perú.
Territoris Els indígenes tenen la propietat de parts importants del Perú, principalment en forma de reservas comunales. La reserva comunitària indígena més gran del Perú pertany al poble matsés i es troba a la frontera peruana amb Brasil al riu Javary.
Lleis i institucions