Mònim de Siracusa (; Siracusa, 399 - 300 aC) va ser un filòsof grec del pertanyent a l'escola cínica. Va ser deixeble de Diògenes de Sinope i de Crates de Tebes.
Va ser esclau d'un banquer corinti que tenia tracte freqüent amb Xeníades, que en aquells dies era l'amo de Diògenes de Sinope, que també havia estat reduït a l'esclavitud. Mitjançant el contacte amb Diògenes, Mònim va conèixer la filosofia de l'escola cínica i va decidir assumir la seva forma de vida.
Va escriure poesies curtes de to satíric, encara que d'argument seriós, i dos llibres en prosa. Se sap de la seva doctrina que oposava el domini de l'evidència (la naturalesa), en la qual subjau el savi, al domini de la il·lusió.
Segons Climent d'Alexandria va escriure també textos que considera dins de la paradoxografia.Climent d'Alexandria. Protrepticus, 12s
Referències
Categoria:Filòsofs cínics de la Grècia hel·lenística Categoria:Antics siracusans Categoria:Escriptors sicilians de l'antiguitat Categoria:Escriptors de la Grècia hel·lenística Categoria:Filòsofs sicilians Categoria:Biografies del segle IV aC