Lashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak. L'Ethnologue distingeix set llengües en tot el complex, mentre que Pedrós proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi d'intel·ligibilitat mútua. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ashéninka. El Glottolog recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.
La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.
Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú, hi ha 15.281 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 8.774 (57 %) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue dona xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.
L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.
Fonologia Pedrós mostra el següent inventari consonàntic per a l'Ucayali-Pajonal (South Ucayali i Pajonal en l'Ethnologue). +BilabialDentalAlveolarPostalveolarPalatalVelarGlotalPlosivesp pj kʲNasals mʲTap o flapɾ ɾjFricatives hjAfricades Aproximants/
Payne, Payne i Sánchez presenten el següent inventari consonàntic per a la varietat de l'Apurucayali: {| class=wikitable style="text-align: center" |- ! colspan=2 | ! Bilabial ! Apical ! Postalveolar/Palatal ! Vetllar ! Glotal ! Inespecífica |- style="font-size: x-small;" |- ! rowspan=2 | Oclusives ! style="font-size: x-small;"| aspirades
! style="font-size: x-small;"| no aspirades
! rowspan=2 | Africades ! style="font-size: x-small;"| aspirades
! style="font-size: x-small;"| no aspirades
! colspan=2 | Fricatives
! colspan=2 | Nasals
! colspan=2 | Líquides
! colspan=2 | Aproximants
|} Per a la varietat del Pichis, Payne mostra el mateix inventari, però sense /ç/, i afegeix les palatalitzades /pʲ/, /kʲ/, /hʲ/, /mʲ/ y /βʲ/. Mihas mostra un inventari similar per la varietat de l'Alto Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj). Aquestes tres varietats s'inclouen en el grup ashé-ashá nord de Pedrós.
Payne, Mihas i Pedrós mostren un sistema de quatre vocals (/a/, /e/, /i/, /o/), mentre que, en l'Apurucayali de Payne, Payne i Sánchez, només n'hi ha tres (/a/, /i/, /o/).
Referències
Categoria:Llengües del Perú Categoria:Llengües arauac