El kurripako (kurri=no, páaku=parla; "Parlen amb no") (també anomenat wakwe, wa- 'nostra', kue 'llengua' i baniwa de Içana) és una llengua de la família arawak, parlada quotidianament pel 42% dels kurripakos i compresa pel 86,4% de les persones d'aquesta ètnia indígena.Ministerio de Cultura (2011) "Kurripako". Autodiagnósticos Sociolingüísticos. Bogotá. El nombre de parlants oscil·la entre i persones.Aikhenvald 1996, 108, note 3.
Origen Aquest idioma va tenir el seu origen fa uns 3 mil anys, quan es va produir la segona migració de parlants proto-maipure cap a l'alt riu Negro, fins a les conques dels rius Isana, Guainía i Atabapo i l'alt Orinoco.Noble, Gladwyn Kingsley (1965) Proto-Arawakan and its descendants. International Journal of American Linguistics 31(3). Indiana University.Lathrap, D. (1973). "La antigüedad e importancia de las relaciones de intercambio a larga distancia en los trópicos húmedos de la Sudamérica Precolombina"; Amazonia Peruana IV (7): 79-97.
Distribució Els parlants de kurripako habiten actualment en les conques dels rius Isana i Guainía, així com del baix Inírida, l'Atabapo i l'alt Orinoco al departament colombià de Guainía; entre el riu Guaviare i l'Orinoco, en el Vichada, Colòmbia; en l'estat veneçolà d'Amazones i a l'Ayarí i São Gabriel da Cachoeira, estat de l'Amazones (Brasil).
Dialectes Es coneixen 6 dialecte d'aquest idioma: aja kurri: riu Guainía oju karro: rius Isana, Cuyarí, Querarí i Ayarí; Brasil éje khenim: Tonina; Veneçuela ojo ñame uju: Riu Inírida ñiame: Alt Isana
Fonologia Vocals Registra 4 vocals breus i les corresponents 4 llargues.Ortiz Ovalle, Maribel (1998) ""; Forma y Función 11: 55-75. Bogotá:Departamento de Lingüística, Universidad Nacional de Colombia.
Anteriors Centrals Posteriors Tancades Mitjanes Obertes
La posterior , que alguns lingüistes prefereixen representar com , es realitza com semitancada [] a l'interior de la paraula i com la gairebé tancada semiposterior al final de la paraula.
La es realitza com la gairebé oberta central quan antecedeix a una consonant nasal o a vegades quan antecedeix la fricativa glotal; en canvi es realitza com mitjana central al final de la paraula.
Consonants Presenta 16 fonemes consonàntics:Souza, Erick Marcelo Lima de (1986) "Estudo Fonológico da Língua Baniwa-Kuripako". Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Estudos da Linguagem.
labial dental alveolar palatales retroflexa velar glotal Oclusives sordas sonores) nasale Fricatives sordes sonores Africades sordas sonores () vibrants aproximant
Quan antecedeixen a la fricativa glotal //, les consonants sonores s'uneixen en un sol fono amb la fricativa glotal a la qual assimilen i es realitzen com a sonores: // com antecedida de les vocals //, //; i com () antecedit de //, /; // com ; // com , que varia ocasionalment amb ; // com , que varia lliurement amb ; // com , que varia lliurement amb ; // com (), que varia amb segons el dialecte; // com i en alguns dialectes com .
Les oclusives que antecedeixen a la fricativa glotal // es realitzen conjuntament amb aquesta assimilant-la, com a oclusives aspirades , , , .
L'africada alveolar sorda // quan antecedeix la // es realitza conjuntament amb aquesta assimilant-la com l'aspirada ; en qualsevol altre context en alguns dialectes pot variar lliurement o ser sustituidapor ; però, sempre i en tots els dialectes es realitza com africada postalveolar sorda abans de la vocal //.
L'africada alveolar sonora // no es presenta en alguns dialectes, en els quals és substituït per la //. En altres dialectes ocorre com a palatal . Abans de la vocal / es realitza com la postalveolar , que en els dialectes on va desaparèixer el fonema africat sonor és substituïda per //.
L'oclusiu bilabial sonora //, és un fonema que ocorre en molt poques paraules, encara que aquesta present en els diversos dialectes.
Referències
Bibliografia Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 73-116, 1996.
Categoria:Llengües arauac septentrionals Categoria:Llengües de Colòmbia Categoria:Llengües del Brasil Categoria:Llengües de Veneçuela