Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868,Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari , treball de recerca de Núria Soler i Ventosa. 1869Jaume Brossa i Roger a Biografies, resumit del Diccionari de la literatura catalana d'Edicions 62 o 1875 - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català. Des del 1892 publicà els seus assaigs polítics a L'Avenç, de la que en fou principal animador, dins la qual representà al mateix temps la tendència més cosmopolita, esquerrana i antisimbolista i menà una agressiva campanya regeneracionista de la societat catalana coetània. Allà destacà com a capdavanter del Modernisme, i a La Revista Blanca. Adoptà un anarquisme individualista i intel·lectual propi de finals del , influït tant per Friedrich Wilhelm Nietzsche i Henrik Ibsen com per les activitats dels ateneus obrers.
Va escriure articles polèmics, amb llenguatge agressiu i grandiloqüent, on defensava una línia democràtica socialitzant, raó per la qual fou detingut sovint. A causa dels seus articles i a una conferència a l'Ateneu Barcelonès hagué d'exiliar-se a París el 1897. Marxà després a Londres i posteriorment tornà a fixar la residència a la capital francesa, des d'on feia freqüents viatges a Barcelona. La seva influència disminuí en aquesta època. Des del 1898 col·laborà a Catalònia, a La Revista Blanca de Madrid, i el 1906 ho va fer a El Poble Català. Cap al 1914 tornà a Barcelona, on va estrenar algunes obres de teatre influïdes per Ibsen i col·laborà en les revistes El Diluvio i Iberia, favorables als Aliats de la Primera Guerra Mundial. El 1917 féu una visita al front britànic i el 1918 publicava Ecos de la tragedia, un recull d'articles sobre la guerra. Va morir a causa de l'epidèmia de grip de 1919, en parla Josep Pla al seu Quadern gris"El Quadern Gris" Entrada del 14 de febrer de 1919 "Els diaris porten la notícia de la mort de Jaume Brossa. A l'Ateneu, Plana em diu que, quan a Barcelona es produeix la més petita alarma, una de les primeres persones que la policia deté és Brossa. Sembla que té una fitxa incancel·lable. Quan avui s'han presentat per detenir-lo feia els últims badalls".
Ideòleg del Modernisme, Brossa propugnava un canvi radical en les propostes musicals de les institucions dedicades a oferir música i òpera, inclinant la balança cap a Richard Wagner i tot l'alemany, i rebutjava frontalment el repertori italià al qual acusava de superficial i manipulat per les editorials.
Obres La crisi del règim i el nou dever republicà (1914) Els sepulcres blancs (1900) Les flors del desert (1902) Ecos de la tragedia (1918) Viure el passat (1892)
Fonts
Diccionario de la música española e hispanoamericana. [Madrid?]: Sociedad General de Autores y Editores, ©1999-©2002. .
Enllaços externs
Jaume Brossa i Roger a Biografies, resumit del Diccionari de la literatura catalana d'Edicions 62 Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari , treball de recerca de Núria Soler i Ventosa, per baixar. "El Modernisme" a LletrA, la literatura catalana a internet
Categoria:Anarquistes barcelonins Categoria:Dramaturgs anarquistes Categoria:Andreuencs Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en català Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XIX Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX