Stephanie Diana Wilson (27 de setembre de 1966, Boston, Massachusetts) és una astronauta de la NASA estatunidenca. Wilson ha participat en les missions del transbordador espacial STS-121, STS-120 i STS-131 i és candidata elegible per a esdevenir la primera dona que trepitgi la lluna el 2024 com a part del programa Artemis de la NASA.

Biografia i formació Stephanie Wilson va néixer a Boston, Massachusetts, el 27 de setembre de 1966. Aproximadament un any després, els seus pares, Eugene i Barbara Wilson, van decidir traslladar-se a Pittsfield, Massachusetts, on estudiaria la secundària. Es donà el cas que, havent d'entrevistar algú en un camp que li interessés per a un treball de classe, Wilson, entrevistà l'astrònom Jay Pasachoff, mostrant així ja aleshores l'interès incipient que tenia per aquesta branca de la ciència i la tecnologia. Després va assistir a la Universitat Harvard, on va obtenir una llicenciatura en Ciències de l'enginyeria el 1988. I un màster en Enginyeria aeroespacial a la Universitat de Texas a Austin el 1992. Wilson ha tornat després a Harvard com a membre de la Junta de Supervisors de Harvard.

Carrera professional Wilson va treballar durant dos anys per a l'antic Grup de Astronáutica Martin Marietta a Denver, Colorado. Com a enginyera de càrregues i dinàmiques per al coet Titan IV, Wilson va ser responsable de fer l'anàlisi de càrregues acoblades per al vehicle de llançament i càrregues durant els esdeveniments de vol. Wilson va deixar Martin Marietta el 1990 per assistir a una escola de postgrau a la Universitat de Texas. La seva recerca de postgrau, patrocinada per una beca de la NASA, es va centrar en el control i la modelització d'estructures espacials grans i flexibles.

Després de completar el seu treball de postgrau, Wilson va començar a treballar per al Laboratori de Propulsió a raig a Pasadena, Califòrnia, el 1992. Com a membre del Subsistema de Control d'Actitud i Articulació per a la nau espacial Galileu, Wilson va ser responsable d'avaluar el rendiment del controlador d'actitud, la precisió de punteria, la precisió de punteria d'antena i la precisió de velocitat de gir. També va treballar a les àrees de desenvolupament de seqüència i proves. Mentre va estar al Laboratori de Propulsió a raig, Wilson també va prestar suport al Programa de Tecnologia d'Interferometría com a membre de l'Equip de Modelització Integrat, que va ser responsable de la modelització d'elements finits, el disseny del controlador i el desenvolupament de programari. miniatura|297x297px|Stephanie Wilson en una sessió d'entrenament al Centre espacial Johnson de la NASA. Qualificada per desenvolupar equips per a estacions espacials, fou seleccionada per la NASA com a astronauta a l'abril de 1996, va volar en la primera missió del transbordador espacial el 2006. I després en les posteriors missions STS-120 el 2007 i STS-131 el 2010 i ha registrat més de 42 dies a l'espai. El 2006, Wilson va actuar com a operador de braços robòtics per al vehicle d'inspecció «Leonardo» (utilitzat per transportar càrrega a l'Estació Espacial Internacional). El 2007 les seves funcions incloïen un paper com a enginyera de vol, ajudant el comandant i el pilot a operar els sistemes de descobriment del transbordador espacial. El 2010, Wilson va instal·lar equips a la missió STS-120, aportant diversos resultats científics i gairebé tres tones de maquinari.

Wilson va ocupar el càrrec de cap de la secció d'integració de l'estació espacial del 2010 al 2012, i el 2013 Wilson va completar un període de nou mesos al Centre de Recerca Glenn de la NASA com a cap en funcions de la integració de programes i projectes a la direcció de sistemes de vols espacials. També ha estat membre de les juntes de selecció d'astronautes del 2009, 2013 i 2017. Com a membre de l'Oficina d'Astronautes CAPCOM, treballa al Centre de Control de Missions de la NASA per a diversos equips i naus espacials.

És un dels 12 astronautes de la NASA elegibles per convertir-se en la primera dona que trepitgi la lluna el 2024 com a part del programa Artemis de la NASA.

Premis i distincions Ha rebut diversos premis al llarg de la seva carreraː

Premi Texas Exes Young Outstanding (2005) Premi Científic de l'Any de la Fundació Harvard (2008) Harvard College Professional Achievement Award (2008) Doctora honoris causa en ciències pel Williams College (2011) Medalla de vol espacial de la NASA (2006, 2007, 2010) Medalla al servei distingit de la NASA (2009, 2011) Premi a l'assoliment del grup d'innovació del director del Centre espacial Johnson (2013) Premi d'elogi del director del Johnson Space Center (2013) Premi Distinguished Alumnus de la Universitat de Texas (2015) Doctora honoris causa en ciències de l'Smith College (2016). Doctora honoris causa en ciències del Massachusetts College of Liberal Arts (2018) Premi Salem College Trailblazer (2019).

Referències

Categoria:Astronautes estatunidencs Categoria:Enginyers aeroespacials Categoria:Transbordadors espacials de la NASA Categoria:Persones de Boston Categoria:Alumnes de la Harvard School of Engineering and Applied Sciences Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes de la Universitat de Texas a Austin Categoria:Enginyers de Massachusetts Categoria:Astronautes de la NASA Categoria:Nascuts el 1966