ZF Sachs AG, coneguda també com a Fichtel & Sachs, és una empresa alemanya fundada a Schweinfurt (Baviera) el 1895 que fou, durant anys, un dels principals proveïdors europeus del sector de l'automoció. A la seva darrera època com a ens independent, la raó social de l'empresa era Fichtel & Sachs AG.
El 1997, Mannesmann va adquirir l'empresa i li va canviar el nom a Mannesmann Sachs AG. El 2001, Sachs va passar a ser una filial de ZF Friedrichshafen amb el nom de ZF Sachs AG. El 2011, ZF Sachs i altres filials del grup es varen fusionar legalment amb ZF Friedrichshafen AG. Les unitats de negoci independents integrades a les divisions de ZF Sachs esdevingueren aleshores una marca d'aquest conglomerat, mentre que la seu central per al desenvolupament, producció i venda de productes de la marca Sachs va romandre a Schweinfurt (la planta de producció d'aquesta ciutat era, a data de 2017, la ubicació més gran del proveïdor d'automoció ZF Friedrichshafen).
Actualment, Fichtel & Sachs és un fabricant alemany de peces per a automoció que produeix components propulsors i suspensions. Antigament, l'empresa també havia produït rodaments de boles, motors de motocicleta, peces de bicicleta i, per mitjà de la seva filial Sachs Motorcycles, motocicletes, ciclomotors, bicicletes motoritzades i quads.
Història L'època d'Ernst Sachs Els orígens miniatura|La fàbrica de Schweinfurt el 1895
El 1894, el mecànic de precisió Ernst Sachs (nascut a Constança el 1867 i casat amb la filla d'un industrial de Schweinfurt) va fer els seus primers intents de disseny de boixes de bicicleta, i el 23 de novembre va registrar la seva primera patent sobre rodaments de boles per a bicicleta amb banda de rodament lliscant. L'1 d'agost de 1895, Ernst Sachs (com a director tècnic) i Karl Fichtel (com a director comercial) van fundar les fàbriques de rodaments de precisió de Schweinfurt, Schweinfurter Präzisions-Kugellagerwerke Fichtel & Sachs, amb un capital fundacional de 15.000 marcs alemanys. Van començar fabricant rodaments de boles i boixes de bicicleta. El 1896, les fàbriques de rodaments de boles de precisió de Schweinfurt ja donaven feina a 70 treballadors, els quals produïen entre 50 i 70 boixes diàries.
Invents de fama mundial miniatura|Boixa de canvi Torpedo 515 de 3 marxes amb fre de contrapedal 1889: Pinyó lliure d'Ernst Sachs. 1903: Fre de contrapedal d'Ernst Sachs. 1903: Boixa de pinyó lliure Torpedo: component de bicicleta amb pinyó lliure integrat i fre de contrapedal, d'Ernst Sachs.
Tot i que el canvi de marxes de bicicleta no va ser inventat per Fichtel & Sachs, sí que la firma el va anar desenvolupant durant dècades. Aquesta evolució va crear la bicicleta convencional i moderna, amb els seus components bàsics originals de Fichtel & Sachs.
Naixement de la globalització Després de la invenció de la boixa Torpedo el 1903, Ernst Sachs va ser el primer a tenir la idea de no patentar pas tot el producte, sinó de patentar-ne a tot el món un sol component, sense el qual ningú no podria construir una bicicleta moderna. Això va provocar la pirateria de productes a la Xina, amb falsificacions tan similars del Torpedo que podien enganyar fàcilment.
Després de la invenció de la boixa Torpedo van seguir vuit anys de feina de construcció (l'invent era tan madur que amb prou feines va canviar durant moltes dècades) i la companyia va créixer ràpidament. El 1905 ja donava feina a 1.800 treballadors, amb una producció de 382.000 boixes Torpedo.
Creixement ràpid miniatura|esquerra|La fàbrica de Schweinfurt el 1913
El sogre de Sachs, Wilhelm Höpflinger, va obtenir una patent per la primera gàbia de boles utilitzable, un model que encara es fa servir avui dia en la indústria dels rodaments -a la qual es dedicava Höpflinger. Fichtel & Sachs era una de les empreses líders mundials de rodaments de boles, sector en què Sachs va registrar més de 100 patents i boixes de bicicleta abans de la Primera Guerra Mundial.
El 1911, Karl Fichtel es va morir i el 1912, per contrarestar els alts drets de duana, Sachs va adquirir una fàbrica a Cernýš (actual districte de Benešov), vora el riu Ohre, a Bohèmia. Una mica més tard, es va construir una fàbrica filial als Estats Units.
Durant els quatre anys de la Gran Guerra, el nombre d'empleats de Fichtel & Sachs va augmentar de 3.000 a prop de 8.000. Un nou impuls del desenvolupament va fer que diverses fàbriques de l'empresa es reconvertissin a fàbriques d'armament. A més de boixes i rodaments de boles de tot tipus, a Schweinfurt s'hi va fabricar material de blindatge. L'actual planta principal (planta nord, entre Hauptbahnhof i Ernst-Sachs-Straße) es basa en una fàbrica d'armes i projectils que Fichtel & Sachs va construir aquí inicialment, a l'actual zona de la planta oriental.
El 1919 va ser elegit a Fichtel & Sachs el primer comitè d'empresa, un any abans que la Llei de comitès d'empresa (Betriebsrätegesetz) s'implementés a tot el país.
El 1923, en plena inflació, es va produir la transformació de la societat en empresa pública. El mateix any es va fundar a Múnic un holding de la companyia, Sachs GmbH. Al tombant de l'any 1927, el nombre d'empleats augmentà fins a un màxim provisional de 9.026. La producció de boixes va representar el 67% de la producció total, la resta varen ser rodaments de boles. Sachs va fundar un sistema de pensions corporatiu, l'Ernst-Sachs-Hilfe.
Període d'entreguerres miniatura|Edifici administratiu de l'antiga Fichtel & Sachs, actual seu de ZF Friedrichshafen a Schweinfurt, construït el 1932 El 1929, la vigília de la Gran Depressió de 1929-30, Ernst Sachs va vendre la divisió de rodaments de boles, amb 3.000 treballadors (que constituïen aproximadament la meitat de l'empresa), al conglomerat suec SKF. Allà es va fusionar amb la Schweinfurt Fries & Höpflinger AG, la Maschinenfabrik Rheinland de Krefeld, la Riebe-Werke i la producció de rodaments de boles de les fàbriques d'armes i municions alemanyes DWM, ambdues a Berlín, donant lloc a la United Ball Bearings AG (VKF, des de 1953, SKF GmbH). Amb els ingressos obtinguts, Sachs va liquidar el deute amb els hereus de Fichtel i va invertir en desenvolupaments sostenibles, com ara embragatges, petits motors i amortidors.
El 1930, Fichtel & Sachs va adquirir Rotax, un fabricant de boixes i pinyons lliures de bicicleta que havia estat fundat a Dresden el 1920, i en transferí la producció a Schweinfurt.
L'època de Willy Sachs miniatura|esquerra|Willy Sachs el 1933 Nacionalsocialisme El 1932 es va morir Ernst Sachs i el seu únic fill, Willy, es va fer càrrec de la companyia. El 1937, l'empresa va presentar al saló d'automoció Saxonette un motor de 60 cc que es podia instal·lar a la boixa posterior de les bicicletes.
Al començament de la Segona Guerra Mundial, el nombre d'empleats tornava a ser de 7.000. Durant la guerra no hi va haver cap canvi significatiu en la gamma de productes. Gairebé tots els tancs alemanys estaven equipats amb acoblaments Sachs. Entre els més de 7.000 treballadors del 1944, molts ho eren de forçats.
Al final de la guerra, el 67% de les instal·lacions de producció van ser destruïdes.
Primera postguerra El 1956, la companyia va presentar una transmissió semiautomàtica anomenada Saxomat. Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a mitjan dècada del 1980, Fichtel & Sachs va produir també motors de gasolina monocilíndrics de dos temps amb una cilindrada de 50 a 400 cc, els anomenats StaMo. A partir del 1953 es va construir un motor dièsel monocilíndric de dos temps amb llicència de Holder, inicialment de 500 i després de 400 i 600 cc, especialment emprat en remolcadors i tractors petits.
Successor
El president, Willy Sachs, es va morir el 1958. El seu fill Ernst Wilhelm va ser nomenat membre de ple dret del consell executiu. El 1960, Fichtel & Sachs va desenvolupar el primer motor Wankel refrigerat per aire del món per a un ús estacionari. Des d'aleshores fins a mitjan dècada del 1970, l'empresa va produir petits motors rotatius d'un sol disc. Només a la planta de Schweinfurt s'hi van comptabilitzar més de 10.000 empleats. El 1967, Ernst Wilhelm Sachs va deixar el consell executiu de la companyia i, juntament amb el seu germà Gunter, esdevingué vicepresident del consell de supervisió. Al mercat mundial, Fichtel & Sachs va ser capaç de mantenir una posició de lideratge -i de vegades dominant- al mercat amb els seus quatre productes principals (motors petits, boixes de bicicleta, embragatges i amortidors) fins als anys vuitanta. El gran rendiment i fiabilitat dels motors Sachs de 50, 100 i 125 cc feia que nombroses marques europees els muntessin a les seves motos, entre elles Ancillotti, Aspes, Garelli, KTM, SWM, i .
Entre les dècades del 1960 i 1980, Fichtel & Sachs va absorbir diverses altres marques històriques de bicicletes i fabricants de components de bicicletes, entre elles , Rabeneick, Huret, Maillard i Sedis.
El 1969 es va posar la primera pedra a Schweinfurt per a una segona planta, la planta de Süd, a la nova zona industrial de Hafen-West, que doblava la mida dels locals de la planta de producció en aquells moments. El 1971 es va crear el servei de curses Sachs, que s'encarregava de la inscripció al ral·li i l'assistència durant la cursa. El 1973, l'ample programa de boixes es complementà amb la commutació automàtica Torpedo-Automatic de dues velocitats.
Ernst Wilhelm Sachs es va morir en un accident mentre feia esquí fora de pista a Val d'Isère el 1977. El 1981 es va crear la Fundació Fichtel & Sachs (West Africa) Ltd. a Lagos, Nigèria, juntament amb la Salzgitter AG. El 1986, Fichtel & Sachs va començar a desenvolupar prototips per a plantes de microgeneració i en va iniciar proves de camp de deu anys.
L'època Mannesmann i Bosch / Siemens Després que l'intent de venda de la participació majoritària de la societat al grup britànic GKN el 1977 fos prohibit per les autoritats de control financer, amb la mort d'Ernst Wilhelm Sachs la venda de l'empresa quedà exclosa durant un període de 10 anys per una clàusula del seu testament.
El 1987, Gunter Sachs i les filles del seu germà van vendre la companyia a Mannesmann. El 1991, Mannesmann en va completar l'absorció i, al mateix temps, va esdevenir soci majoritari de la Boge AG (la qual tenia antigament la seu central a Eitorf, Rin del Nord-Westfàlia), societat que va ser també absorbida completament dos anys després.
El 1997, la construcció de motors es va interrompre o vendre, segons el cas, i la de boixes i components de bicicleta es va vendre a SRAM. Sachs Bikes es va fer càrrec de part de les activitats del vehicles de dues rodes. A més, aquell any Fichtel & Sachs es va canviar el nom a Mannesmann Sachs. Com a part de l'adquisició de Mannesmann per part de Vodafone, l'any 2000 la companyia es va integrar dins l'anteriorment fundada Mannesmann Atecs (dins un consorci d'empreses al voltant de Bosch i Siemens).
L'època ZF Friedrichshafen miniatura|Logotips de ZF i de Sachs a la fàbrica de Schweinfurt (2012) El 2001, Fichtel & Sachs va ser venuda a ZF Friedrichshafen i, més tard, rebatejada com a ZF Sachs. El fabricant tradicional de cadenes francès Sedis fou revenut a la companyia índia de bicicletes (i holding industrial) Tube Investments. El novembre del 2002, es va obrir un gran centre de desenvolupament al Werk-Süd de Schweinfurt.
L'1 d'agost de 2011, l'empresa es va fusionar amb ZF Friedrichshafen. Com a resultat, ZF Sachs com a empresa independent, l'activitat comercial i la marca Sachs van passar a liderar el grup ZF Friedrichshafen.
La planta sud de Schweinfurt s'ha anat ampliant contínuament des de l'adquisició de ZF fins a l'actualitat, també amb un centre de productes plàstics i un centre de desenvolupament per a la mobilitat electrònica. El 2017, la ubicació de Schweinfurt, amb vora 9.500 treballadors, va assolir el nombre màxim d'empleats des de la postguerra.
Productes Gamma de productes actuals