miniatura|Moble de cuina de fusta clara. miniatura|Eines tradicionals d'un fuster. Museu Etnogràfic de la Ligúria occidental, a Cervo (Itàlia). El treball de la fusta concerneix totes les accions i transformacions des de l'arbre viu fins a les peces de fusta acabades. Els objectes de fusta acabats tenen una vida útil molt llarga si han estat construïts, tractats, usats i mantinguts de manera apropiada.
Oficis Hi ha moltes professions relacionades amb el treball de la fusta, que han canviat amb l'evolució de la tecnologia. Els diversos artesans implicats podrien classificar-se com a generalistes o especialistes. Poden llegir-se a continuació uns quants oficis basats en treballs de la fusta. miniatura|Porta de fusta tallada de la Gran Mesquita de Kairuan miniatura|Enteixinat a La Aljafería de Saragossa
Llenyataire Picador Tirador Raier Serrador Serrador de fil Mestre d'aixa Fuster Ebenista Boter Carreter (constructor de carros)El constructor de carros. Carrosser Ballester (constructor) Encepador Llauder. Violer Guitarrer Tallista Tallista de xilografia Torner de fusta Forquer (de forques de lledoner)
Fusters i fusteria
Eines Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el banc de fuster.Video: Banc de fuster i algunes eines. El banc permet de subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.
Martell Filaberquí i broques per a fusta Gúbia i enformador Garlopa, ribot i boet Centenella Paper de vidre Regle i escaire Serres Aixa Premsa de cargol Serjant Tribanella
Màquines Polidora Serra de vogir o de marqueteria Serra circular Serra radial Serra de cinta Motoserra Ribot elèctric Rebaixadora Cantellejadora tupí espigadora escairadora Trepant Torn
Operacions principals en la fusteria miniatura|Dos serradors de fil serrant xapes primes amb una serra de llargs. La serra de llargs té la fulla en posició central, disposada simètricament en el bastidor. En èpoques en que no hi havia màquines, l'empraven els serradors de fil per a treballs fins. Tallant planxes primes al llarg del tronc. Bàsicament és igual que la serra de trepar de bastidor Clavar claus.Video: How to Hammer A Nail Through Wood Without Splitting It EncaixarVideo: How to Make Perfect Mortise and Tenon Joints with Hand Tools only.How to Make Mortise and Tenon Joints with Hand Tools Encolar Engalzar Envernissar Escairar (cabirons o panells) Regruixar Fer motllures Foradar Llimar Polir Serrar RibotarVideo: Raboter les bois (Ribotar fusta).
Operacions sobre l'arbre viu Algunes operacions sobre l'arbre viu estan destinades a preparar la futura fusta com a material en brut. Bàsicament consisteixen en esporgar les branques laterals i, a vegades, consolidar o adreçar el tronc.
En altres casos les actuacions cerquen conformar la fusta verda en funció del resultat final desitjat. Un exemple típic és el bambú (que no és una fusta veritable) quadrat, que s'obté emmotllant la tija viva.Square Bamboo. Un altre cas és la conformació de les branques de lledoner per a fer-ne forques.Alentorn. Les Forques.Documentació cedida per Anna Torra Parcerisa.Revista Mètode. El lledoner, l'arbre de les forques. Ferran Zurriaga.
Fusta natural
Per fusta natural s'entén la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: bigues, cabirons o cairats, taulons, quadrons,Quadró. Definició. llates,Llata de fusta. Definició. posts,Post. Definició. llistons... A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys).
Una altra forma típica de presentació de la fusta és la fullola que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5 mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)Fullola de ganiveta. Definició. o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).Fullola desenrotllada. Definició.
Fustes concretes
El nombre de fustes aprofitables és molt gran. Les propietats, qualitats i defectes, de les fustes no habituals poden consultar-se en catàlegs oficials o presentats per empreses serioses.
Peces especials Per a lutiers es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.miniatura|Treball de la fusta: video Propietats de la fusta Les propietats depenen de l'espècie i de la manera que va créixer. També es van desenvolupar tècniques per a millorar certes propietats com ara la durabilitat o la resistència a l'aigua de fustes que no les tenen a l'estat natural. Densitat - És la relació entre la massa i el volum dels cossos. Les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, i és per això que suren. Algunes fustes d'origen tropical de gran duresa tenen densitats superiors a la de l'aigua Duresa - És l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur. Es sol certificar la duresa amb la prova de la duresa de Janka. Conductivitat tèrmica i elèctrica - La fusta condueix malament la calor i l'electricitat raó per la qual resulta un excel·lent aïllant. Per això s'empra en mànecs d'eines i en el revestiment de parets i sòls. Resistència a esforços - La fusta no és un material isòtrop. Aguanta molt bé els esforços que segueixen la direcció paral·lela a les fibres, però no els que es fan en sentit perpendicular a elles. De fet són ideals per aguantar esforços a flexió, semblants a les que sofreix un arbre per acció del vent. Elasticitat: la capacitat de tornar a la forma orignal després de patir una deformació. El mòdul d'elasticitat és una propietat que cal conèixer en la majoria de càlculs de resistència. Durabilitat - Hi ha fustes molt duradores i resistents als paràsits i als fongs, com la noguera, i altres que no ho són tant, com el pi. Deformació per fluència lenta. La fusta és un material que continua deformant-se quan està sotmesa a una certa tensió. Si hom aplica una càrrega al mig d'una biga que simplement reposa entre dos suports pels extrems, aquesta es deformarà (proporcionalment a la càrrega aplicada) de forma instantània, el que provoca una certa inflexió. La deformació és sensiblement la mateixa al cap de un cert temps. La corba de la biga va augmentant amb el temps amb una velocitat de deformació molt lenta. Al cap dels anys es pot estabilitzar i esdevenir virtualment nul·la. En casos extrems la deformació pot continuar fins que la viga s'arribi a trencar. En la major part de casos la fluència lenta no suposa cap problema. Alguns instruments de corda presenten fluència lenta. Les cordes en tensió deformen la taula harmònica. Una bona pràctica és destensar les cordes quan no cal fer música amb l'instrument. Un cas semblant passa amb els arcs de fusta. Es guarden desencordats i s'encorden tot just abans de d'utilitzar-les
Detalls de les propietats tecnològiques El dimensionat de les peces de fusta es determinava tradicionalment de forma empírica, sense cap càlcul. A mesura que la ciència dels materials (Elasticitat i resistència de materials) va progressar, les dimensions de les peces de fusta estructurals es pogueren determinar per càlcul, aprofitant les dades prèvies de fustes diverses, obtingudes en proves de laboratori.
Una de les propietats més importants és la densitat. En general, com més densa és una fusta més resistència té.
+ Mòdul d'elasticitat aproximat de diversos materials Material GPa Polipropilè 1,5-2 Niló 2–4 Tauler DM, derivat de la fustaMaterial Properties Data: Medium Density Fiberboard (MDF) 4 Fusta de pi (al llarg del gra) 9 Fusta de roure (al llarg del gra) 11 Magnesi (Mg) 45 Alumini 69 Plàstic reforçat amb fibra de vidre (70/30 per pes de fibra/xarxa, unidireccional, al llarg del gra) 40–45 Plàstic reforçat amb fibra de carboni (70/30 fibra/xarxa, unidireccional, al llarg del gra)Epoxy Matrix Composite reinforced by 70% carbon fibers [SubsTech]. Substech.com (2006-11-06). Retrieved on 2011-03-30. 181 Ferro forjat 190–210 Acer (ASTM-A36) 200
Rigidesa relativa a la flexió miniatura|Exemple de flexió mecànica: la biga de dalt es troba en estat de repòs, en la figura de sota aquest element és sotmès a una força, l'element en conseqüència es doblega en el mateix sentit de la força. A partir de la densitat d i del mòdul d'elasticitat E és possible calcular la rigidesa relativa de diversos materials, que es pot escriure R = E/d³.
Material Densitat Mòdul d'elasticitat (kg/mm²) Rigidesa relativa Fusta 0,55 950 5.700 PRFV 1,5 950 280 Alumini 2,77.100 360Acer 7,8 21.000 44 Les xifres demostren una de les grans qualitats de la fusta com a element estructural: una rigidesa relativa molt elevada, comparada amb altres materials usats habitualment.
Treballabilitat i altres característiques Des del punt de vista de l'artesà, a més de les propietats tecnològiques, hi ha una sèrie de característiques que determinen els usos possibles d'una fusta determinada. Moltes obres generals i cases comercials ofereixen una avaluació de les propietats esmentades. Gra o fibra Anells de creixement Color de l'albeca Color del duramen Retracció i alabeig Tendència a les clivelles Durabilitat Densitat Duresa Facilitat de serrat Facilitat de clavar i retenir claus Facilitat de cargolar i retenir visos Facilitat de ribotatge Facilitat de talla (amb enformadors, gúbies…) Facilitat de ser treballada a màquina (incloent el desgast de les eines) Facilitat i aspecte de la fusta a ser polida Facilitat de ser encolada Facilitat de ser envernissada i pintada
Casos particulars Una manera accessible d'aproximar-se als diversos treballs sobre fusta és analitzar el procés constructiu d'una peça concreta acabada. lang=ca|200px Encadellats fenicis Els bucs dels vaixells púnics es construïen amb el sistema anomenat “folre primer”. Els reforços interns s'afegien posteriorment. El folre estava format per peces prismàtiques gruixudes unides per una doble caixa (una caixa a cadascun dels taulons a unir) i una metxa. Cada metxa s'assegurava per dues clavilles. Els romans els anomenaven “coagmenta punicana”, encadellats fenicis. 200px Carro de guerra egipci Un carro de guerra egipci consistia, bàsicament, en peces de fusta treballades i unides. Cada roda constava de sis radis. Cada radi estava format per dues peces en forma de V, unides pels costats respectius. Això implicava doblegar prèviament cada peça i encolar els costats de cada radi.Building an Egyptian Chariot. 200px Cadires Thonet Caracteritzades per una estructura de barres de fusta de faig corbades al vapor. Lleugeres i resistents, i dissenyades amb formes elegants, foren un exemple afortunat del disseny i la fabricació industrial des de 1859. 200px Talla ornamental Una tècnica ornamental en objectes de fusta és la talla de figures o motius geomètrics. La figura mostra el detall d'una porta de Zanzíbar. 200px Encaix de cua d'oronella Un dels acoblaments possibles entre dues peces de fusta de secció rectangular que cal unir en angle recte s'anomena “de cua d'oronella”. Es tracta d'un tancament de forma (la forma relativa mascle-femella de les peces acoblades impedeix el moviment angular de les mateixes). Només es pot muntar i desmuntar en una direcció. 200px Gaiato de pastor