SerenityOS és un sistema operatiu de programari lliure i codi obert creat per Andreas Kling. Va ser dissenyat per ser un Sistema Operatiu Unix-like i es va inspirar en les interfícies gràfiques d'usuari dels anys 90. A causa de ser un sistema operatiu relativament nou, el seu desenvolupament de programari creix a un ritme ràpid. Algunes d'aquestes noves funcionalitats inclouen un entorn de desenvolupament integrat, un depurador visual, un navegador web amb un motor de Javascript, i un Shell gràfic orientat a l'ús d'escriptori.

Història Un antic desenvolupador d'Apple anomenat Andreas Kling començà a la primeria de l'any 2019 un projecte personal de "teràpia" que esdevindria tot un nou sistema operatiu UNIX anomenat SerenityOS. Kling és un exaddicte que, després de sortir d'una clínica de desintoxicació, va decidir crear un sistema operatiu per enfocar la seva ment i fer profitós el seu temps, i per això anomenà al seu sistema operatiu SerenityOS en referència a la Pregària de la serenitat.

La primera amotivació fou que Kling tenia la inquietud de poder tenir el seu propi sistema operatiu d'ús diari creat de zero, fet per ell mateix i per a ell mateix, tot i que acceptaria idees i aportacions d'altres desenvolupadors. La segona motivació és que seria un procés de teràpia en el qual Kling es recuperaria de la seva addicció construint un sistema operatiu com a projecte a llarg termini per focalitzar la seva ment i ocupar el seu temps, d'una manera similar a qui decideix construir-se un cotxe o una casa. Però a mesura que el projecte anà creixent canvià la visió personal del projecte de "per qui era", i ja no es referiria només "a mi mateix" sinó al "nosaltres" en el que "vosaltres" respondria a tota la gent que col·laboraria a fer créixer el projecte, que donés suport al projecte i que decidís donar-hi suport.

Andreas va començar a escriure SerenityOS en el seu temps lliure mentre gravava el seu desenvolupament usant un programari de captura de pantalla per després pujar aquestes sessions a YouTube. A mitjan 2019 Andreas va crear un repositori a GitHub per compartir el seu projecte amb altra gent interessada a ajudar. Molta gent de tot el món va començar a contribuir a SerenityOS i en aquell moment rebé millores substancials de persones alienes a Andreas cada setmana. Andreas declarà que estava sorprès de tot les contribucions al desenvolupament i que en aquest moment té problemes amb prou feines revisant i publicant el treball d'altres contribuïdors.

Segons declaracions a la web oficial del projecte:

En base SerenityOS és un sistema Unix, però que no pertany a les subfamílies GNU/Linux o *BSD tot i que com a llicència s'aculli a BSD), i està dotat d'una interfície gràfica vintage pensada per equips x86 d'escriptori. Compta amb el seu propi nucli multitasca, el seu propi gestor de finestres, una pila de xarxa IPv4 (protocols ARP, TCP, UDP i ICMP), sistema de fitxers Ext2, un conjunt d'eines gràfiques (LibGUI) i un altre conjunt de llibreries gràfiques 2D (LibGfx). Tot ha estat desenvolupat de zero amb llenguatge C++, experimentant lliurement, ja que no ha hagut de preocupar-se per compatibilitats futures dels clients ni per la retrocompatibilitat. Per exemple el sistema inclou una aplicació de full de càlcul que les fórmules s'escriuen usant JavaScript.

Segons explicaria Kling:

Entre els ports de programes i videojocs disponibles podem trobar exemples com Quake, Doom (videojoc de 1993) o VVVVVV. I és tal l'èxit del projecte que el maig de 2021 per dedicar-se per complet al projecte gràcies al qual ingressava uns 2000 dòlars mensuals a través dels diversos canals de finançament.

Prestacions SerenityOS va ser dissenyat per ser un sistema operatiu Unix simple, inspirat per les interfícies d'usuari populars en els ordinadors d'escriptori dels anys 199.0 Encara que és dissenyat com una imatge per a màquina virtual, disposa d'un nucli del sistema operatiu de 32 bits amb multitasca apropiativa, una pila de xarxa IPv4, sistema d'arxius ext2, un conjunt d'eines per a creació d'interfícies gràfiques i un gestor de composició de finestres. Moltes noves funcionalitats hi van ser afegides i Andreas té l'objectiu de poder executar SerenityOS fora d'una màquina virtual en algun moment encara no determinat.

Referències

Categoria:Sistemes operatius lliures