miniatura|Mapa de Constantinoble Màngana (grec medieval: Μάγγανα, Màngana) era un dels barris de Constantinoble durant l'època romana d'Orient. Es trobava a l'extrem oriental de la península que ocupava la ciutat, just per sobre del districte del palau imperial i entre l'antiga acròpolis de Bizanci i l'estret del Bòsfor, a uns sis quilòmetres de Blaquernes i nou del monestir d'Estúdion.
Història El barri deu el nom a un dipòsit d'armes de setge (màngana). Estava íntimament vinculat al veí Gran Palau de Constantinoble, on construïren edificis diversos emperadors romans d'Orient. L'emperador Miquel I Rangabé (r. 811-813) hi tenia una mansió que fou convertida en un palau sota Basili I (r. 867-886) i administrada per un conservador. L'emperador Constantí IX Monòmac (r. 1042-1055) hi bastí un monestir dedicat a Sant Jordi (amb claustre i jardí), així com un hospital, un palau, albergs, asils i una escola de Dret. Durant el seu regnat, Constantí IX concedí la pronea de Màngana a Constantí Licudes, posteriorment patriarca de Constantinoble. Al , l'exemperador Joan VI Cantacuzè (r. 1347-1354) visqué durant un temps com a monjo a Màngana després de la seva abdicació el 1354. Un altre monestir situat al barri era el Monestir de Crist Filantrop. Anys més tard, el palau construït per Constantí IX a Màngana fou destruït per Isaac II Àngel (r. 1185-1195 i 1203-1204), però el complex del monestir de Sant Jordi perdurà fins a la caiguda de Constantinoble el maig del 1453.
Referències
Bibliografia
Categoria:Constantinoble