Asteri (en llatí: Asterius) va ser un general romà que va ostentar el títol de comte de les Hispànies (Comes Hispaniarum) i amb aquesta dignitat va participar en una expedició militar contra els vàndals, poble que s'havia establert en el del nord de la Gal·lècia. També va derrotar l'usurpador Maxim (r. 409-411 i 419-421), qui se havia refugiat entre aquestes tribus d'origen germànic. A causa del seu coratge militar i la seva quantitat considerable de victòries al camp de batalla, va rebre el títol de patrici el 422.

Biografia La seva vida la coneixem principalment per l'obra d'Hidaci, la carta XI de Consenci a Agustí d'Hipona i un fragment de Renat Profutur Frigerid, recollit per Gregori de Tours.Kulikowski 2000, p. 127. Asteri probablement era d'origen hispanoromà, probablement de l'aristocràcia local i emparentat per matrimoni amb una família poderosa.Kulikowski 2010, p. 195. Ell i la seva família poden haver-se beneficiat d'una reorganització de l'administració imperial després de la guerra civil romana del 406-411, similar a la que va dur a terme el magister militum Constanci a la Gàl·lia, que va atorgar posicions clau a les elits locals.Kulikowski 2000, p. 132-133. Els seus sogres es van veure embolicats en un escàndol religiós quan un monjo anomenat Frontó va ser enviat a eradicar els priscil·lianistes a Tarraconensis.Kulikowski 2000, p. 129. Va acusar una dona anomenada Severa i un sacerdot, probablement parent seu, anomenat Sever. Severa va buscar refugi amb la seva néta o neboda, que va resultar ser la filla d'Asteri. Sever va demanar ajuda al seu parent, el comte Asteri, i va abandonar una campanya militar en curs per defensar-los a Tarragona. Però durant l'interrogatori de Frontó, creu que les acusacions del monjo poden no ser infundades i abandona la ciutat per reprendre la seva campanya.Kulikowski 2010, p. 241–42. Asteri també pot estar relacionat amb el magister militum Asturi, que va lluitar contra els bagaudes a Tarraconensis el 441 abans de ser nomenat cònsol el 449. Aquest segon Asturi era el sogre de Flavi Merobaudes, poeta i també magister militum.Kulikowski 2000, p. 132. Gil p. 83 miniatura|Hispània l'any 416 Campanya a Hispània Després de les victòries de Vàlia en les campanyes de 416 i 418, els alans i vàndals silinges que havien estat derrotats es van refugiar amb el vàndals hasdinges, que s'havien establert en les àrees costaneres de Gal·lècia, al nord del riu Miño. Els vàndals, necessitant de nous territoris nous per establir una població creixent, van expandir-se al sud i van blocar els seus veïns, el sueus, a les muntanyes Nervases el 419.

Asteri va ser nomenat comes Hispaniarum entre el 419 i el 421 després que els visigots es retiressin de la península Ibèrica.Kulikowski 2000, p. 135. La seva missió original és desconeguda, però és possible que el seu comandament militar tingués com a objectiu protegir les províncies recentment alliberades i acabar amb la segona usurpació de Màxim (r. 419-421).

El 419, un sacerdot, Frontó, va acusar diverses famílies importants, incloent la d'Asteri, de Priscil·lianisme. Per aquest motiu va haver de viatjar a Tarraco per defensar-se a ell i a la seva família d'aquestes acusacions.According to the Epítola 11* of Consencio a Agustín.

En el mateix any, Asteri va establir el seu pretori a Tàrraco, on va reunir un exèrcit per començar una campanya militar a Gal·lècia.Consencio, Epístola XI, 4:7 Es tractava d'assistir a l'exercit sueu, que es trobava assetjat pels vàndals. La campanya va acabar en victòria a la batalla de les muntanyes Nervasos. Encara que va ser incapaç d'impedir que un continguen gran de vàndals fugís cap a la Bètica, Maurocelus, el vicari, els va interceptar a Bracara Augusta el 420 i els vàndals van quedar engronats entre els dos exèrcits romans.Chronicon de Hidacio, 74

El 420, va dirigir un exèrcit imperial que va intervenir en un conflicte que havia començat el 419, la causa del qual es desconeix, entre els vàndals liderats per Gunderic i els sueus liderats per Hermeric.Kulikowski 2010, p. 173.Kulikowski 2000, p. 127, 135. Els vàndals van assetjar els sueus a les muntanyes Nervasos fins que Asteri va trencar el setge el 420.Merrills et Miles 2010, p. 45. Martindale 1980, p. 171. Les raons d'Asteri per intervenir no estan clares: potser ho va veure com una oportunitat per explotar un conflicte entre bàrbars en avantatge dels romans acabant l'obra de Vàlia, o potser va ser un desig de mantenir l'equilibri del poder bàrbar a la península. Encara que va ser incapaç d'impedir que un continguen gran de vàndals fugís cap a la Bètica, Maurocelus, el vicari, els va interceptar a Bracara Augusta el 420 i els vàndals van quedar engronats entre els dos exèrcits romans.

El seu èxit, tot i que parcial, va fer que Asteri va ser cridat a la cort imperial de Ravenna el 421, després de la designació de Constanci III (r. 421) com a co-emperador, i va ser designat patrici.Arce (2004), Bárbaros y romanos en Hispania, 400-507 A.D], pág. 112Gil, M.E. (2000), Barbari ad Pacem Incundam Conversi. El Año 411 en Hispania, pág. 83 La campanya a Hispània va quedar en mans d'un nou magister militum, Castí. Asteri no torna a ser mencionat sent possible que caiguès en desgràcia durant el turbulent període del final de regnat d'Honori (395-423).

Referències

Bibliografia

Categoria:Patricis Categoria:Romans del segle V Categoria:Romans del segle IV Categoria:Hispanoromans Categoria:Madrilenys