Ian Gillan (nascut a Chiswick, Londres el 19 d'agost de 1945) és un cantant i compositor anglès. És el cantant i lletrista principal del grup de rock Deep Purple i és conegut per la seva veu potent i de gran tessitura.
La seva primera influència fou Elvis Presley, i Gillan va engegar i liderar alguns grups d'abast local a mitjans de la dècada de 1960, i va acabar formant part dEpisode Six quan en va plegar el cantant original. El seu primer èxit comercial va ser quan va entrar a Deep Purple el 1969. Va plegar-ne el juny de 1973, després d'haver avisat amb força temps als mànagers. Va passar un temps breu fora del negoci de la música, i va recuperar la seva carrera musical amb grups propis com Ian Gillan Band i Gillan, fins que va passar un any fent de cantant de Black Sabbath el 1983. L'any següent, Deep Purple es va reunificar, fent amb ells dos àlbums d'èxit nous abans de marxar-ne el 1989. Va tornar al grup el 1993, i des de llavors n'ha estat el cantant principal.
Apart de la feina principal, amb Deep Purple i altres grups durant les dècades de 1970 i 1980, va fer de Jesús a la gravació original de l'òpera rock Jesucrist Superstar d'Andrew Lloyd Webber (1970), va formar part del supergrup a benefici d'Armènia Rock Aid Armenia, i s'ha implicat en diferents inversions i empreses, que inclouen un hotel, un fabricant de motos, i estudis de gravació (Kingsway Studios). , sense deixar Deep Purple, ha fet concerts en solitari, i va formar el supergrup WhoCares amb Tony Iommi (de qui es va fer amic durant la seva curta estada a Black Sabbath), per finançar projectes de reconstrucció a Armènia.
Primers anys Gillan va néixer el 19 d'agost de 1945 a la maternitat de Chiswick. El seu pare treballava al magatzem d'una fàbrica de Londres, i era originari de Govan prop de Glasgow mentre que la seva mare, Audrey, venia d'una família de tradició musical. El seu pare havia cantat òpera i tocava el piano; era la més gran de quatre germans i tots eren aficionats a la música i a cantar. La seva germana, Pauline, va néixer el 1948.
Quan era petit es va haver de traslladar sovint, fins que es van establir en una casa adossada de tres habitacions de Cranford, Middlesex. Quan era petit li agradaven els animals i li agradaven les històries de Dan Dare. Els seus pares es van separar quan la mare va descobrir que Bill havia tingut una altra relació des del temps de la Segona Guerra Mundial. Va estudiar a Hounslow College fins a la adolescència. A casa i al club de joves local escoltava els discos d'Elvis Presley. Va anar durant poc temps a l'Acton County Grammar School per fer la secundària però es va distreure dels estudis després de veure una pel·lícula d'Elvis Presley i decidir que volia ser actor de pel·lícules. Després va trobar feina en una fàbrica de congeladors a Hounslow.
Carrera musical Primers anys El primer grup de Gillan es deia Garth Rockett and the Moonshiners, ell cantava i tocava la bateria, i el guitarra era Chris Aylmer, que després va treballar amb Bruce Dickinson. El grup feia versions de Tommy Roe i dels The Shadows. Aviat va veure que no podia cantar i tocar la bateria alhora, i es va centrar en fer de cantant. Tocaven sovint al club de joves local. Aviat va canviar a un altre grup que tocava al mateix lloc, Ronnie and the Hightones, que van canviar de nom a the Javelins. Feien versions de Sonny Boy Williamson, Chuck Berry, Jerry Lee Lewis i Little Richard, i van ser dels primers clients de la botiga de Jim Marshall (que després va crear l'empresa d'amplificadors Marshall). The Javelins es van dissoldre el març de 1964, quan el guitarra Gordon Fairminer va plegar per anar al grup que va acabar sent Sweet.
Després dels Javelins, Gillan va entrar en un grup de soul, Wainwright's Gentlemen, on hi tocava un altre futur membre de Sweet, el bateria Mick Tucker. Van gravar algunes cançons, entre elles una versió d'"Ain't That Just Like Me" dels Hollies. Encara que van actuar en alguns locals populars, no van tenir èxit, i l'abril de 1965, va decidir entrar a Episode Six, que eren de Hatch End.
Episode Six La mànager d'Episode Six, Gloria Bristow, que treballava per Helmut Gordon (el primer mànager de The Detours, que després serien the Who), es va posar en contacte amb Gillan. Va substituir el cantant original del grup, Andy Ross, que plegava per casar-se. La resta del grup eren la teclista i cantant Sheila Carter, els guitarres Graham Carter i Tony Lander, el baix Roger Glover i el bateria Harvey Shields. Gillan considera que Episode Six va ser el seu primer grup realment professional, i al principi els patrocinava el DJ Tony Blackburn. Més endavant, a més dels concerts al Regne Unit, Episode Six també va fer una gira per Alemanya i van arribar a tocar a Beirut, i de tant en tant sonaven per la ràdio, al BBC Light Programme. Durant la seva època amb Episode Six, Gillan va començar a compondre cançons amb en Glover, formant-hi una companyonia que seria duradora. Després d'una gira conflictiva a Beirut, Shields va deixar el grup i primer va ser substituït per John Kerrison, i després Mick Underwood. Underwood havia tocant abans a The Outlaws amb Ritchie Blackmore, i va ser per ell que Ian va conèixer Deep Purple. Cap a 1969, després de publicar nou senzills, cap dels quals va entrar en llistes al Regne Unit, i considerant que el seu estil de música era massa restrictiu per a ell, va decidir plegar d'Episode Six.
Deep Purple, 1969–1973
La primavera de 1969, Deep Purple havia entrat al top 5 dels Estats Units amb Hush, però el grup, i sobretot Ritchie Blackmore, Jon Lord i Ian Paice, van decidir que el seu futur era més aviat al hard rock, en comptes del pop psicodèlic dels inicis del grup. El juny de 1969, Blackmore, Lord i Paice van anar a veure l'actuació d'Episode Six en un pub i després li van oferir a Gillan la feina de cantant, preguntant-li de passada si coneixia algun baixista bo. Com que Glover ja era un compositor amb una experiència considerable, també el van incorporar al grup. Ambdós foren acceptats el 16 de juny de 1969, substituint el cantant Rod Evans i el baixista Nick Simper respectivament. La formació antiga de Deep Purple va continuar fent uns quants concerts fins a acabar la gira de The Book of Taliesyn. Els mànagers Tony Edwards i John Colletta van acomiadar Evans i Simper després de l'última actuació d'aquella gira, que va ser a Cardiff el 4 de juliol.
miniatura|upright|Gillan actuant amb Deep Purple a Hamburg, 1971 Gillan va actuar per primera vegada amb Deep Purple al Speakeasy, al West End de Londres el 10 de juliol. Com que el grup només havia assajat algunes setmanes, van aprofitar antigues cançons instrumentals com "Wring That Neck" i "Mandrake Root" per omplir el repertori. Com que no tenia clar què havia de fer, Gillan va trobar un parell de congas a l'escenari, i va decidir tocar-les durant els trossos instrumentals.
Deep Purple Mk.II va continuar assajant al Hanwell Community Centre. Una de les primeres contribucions de Gillan al grup durant aquests assajos van ser la melodia de la veu i la lletra de "Child in Time". A Hanwell, el grup va compondre el que al final seria la major part del disc In Rock durant 1969, encara que el setembre van tenir una interrupció per interpretar el Concerto for Group and Orchestra de Lord, una única actuació al Royal Albert Hall amb la Royal Philharmonic Orchestra. Gillan, igual que Blackmore, no estava gaire content d'haver d'actuar al concerto, i va escriure la lletra del segon moviment la mateixa tarda de l'actuació en un tovalló de paper d'un restaurant italià.
El 1970, Gillan va rebre una trucada de Tim Rice, que li demanava d'interpretar el paper de Jesús al disc original de Jesucrist Superstar de 1970, perquè l'havia impressionat amb la seva interpretació de "Child in Time". Després d'assajar algunes vegades amb Rice i Andrew Lloyd Webber, va gravar tota la seva contribució en tres hores. Després li van oferir fer de protagonista a l'adaptació al cine de 1973. Gillan va exigir 250.000 lliures per actuar, i a més va insistir, contra l'opinió del seu mànager, que tot el grup cobrés perquè la filmació coincidiria amb una gira programada. Els productors ho van rebutjar i van donar el paper de Jesús a Ted Neeley, i Gillan va continuar al grup.
Després de 1971, sobretot després de la publicació de Fireball, Gillan va començar a perdre la il·lusió amb el ritme de treball del grup, que no havia fet festa des dels assajos inicials a Hanwell. Va començar a beure, i les relacions entre ell i la resta del grup van començar a patir, sobretot amb Blackmore. El 6 de novembre de 1971, es va desmaiar a causa d'una hepatitis mentre esperava per pujar a un avió a Chicago, cancel·lant la resta de la gira americana.
El desembre de 1972, després de gravar Machine Head, Made in Japan i l'encara no publicat Who Do We Think We Are amb Deep Purple, Gillan va decidir finalment que estava massa cansat. Al contrari d'altres membres del grup, no estava content amb Made in Japan, i en general no li agradaven els discos en directe. Preferia anar a l'estudi quan la resta del grup ja havia gravat i acabava les pistes de fons, sobretot a Who Do We Think We Are, per gravar la veu per separat. Havia tingut contínuament diferències amb Blackmore, i tenien desacords habitualment sobre la música, que van culminar quan Gillan va compondre "Smooth Dancer" sobre ell. Mentre estava de gira a Dayton, Ohio, va escriure una carta de dimissió per als mànagers del grup, declarant que tenia la intenció de plegar del grup a partir del 30 de juny de 1973.
Després de Deep Purple Després de marxar de Deep Purple, Gillan es va retirar de la música per dedicar-se a diverses iniciatives empresarials que no van reeixeir. Va invertir 300.000 lliures en un hotel a prop d'Oxford. Es va implicar en el projecte de Mantis Motor Cycles, que va patir l'esfondrament de la indústria motociclista britànica a mitjans dels anys 70, i al final va fer fallida. En canvi, la seva inversió a Kingsway Studios, el 1974, va tenir més èxit. Això va permetre-li fer una actuació en directe al Butterfly Ball el 16 d'octubre de 1974, substituint Ronnie James Dio a l'últim minut.
Ian Gillan Band El 1975, Gillan va formar la Ian Gillan Band amb Ray Fenwick a la guitarra, el teclista Mike Moran, que aviat fou substituït per Mickey Lee Soule i després Colin Towns al teclat, Mark Nauseef a la bateria i John Gustafson al baix. El seu primer àlbum, Child in Time, es va publicar el juliol de 1976, seguit de Clear Air Turbulence l'abril de 1977 i Scarabus l'octubre. El so del grup tenia un aspecte clar de jazz-rock que, encara que era el que interessava a Gillan, no va tenir èxit comercial, oimés quan va coincidir amb l'explosió del punk rock.
Gillan Gillan va fundar llavors un nou grup, anomenat simplement Gillan, quedant-se amb en Towns (que seria coautor de la majoria de les cançons) i afegint-hi el guitarra Steve Byrd, el baix John McCoy i el bateria Pete Barnacle. Byrd i Barnacle foren substituïts aviat per Bernie Tormé i per l'antic company de Gillan a Episode Six Mick Underwood, quan Gillan va veure Torme tocant amb el seu trio punk. Aquest grup tenia un so hard rock més potent, i amb la publicació de Mr. Universe l'octubre de 1979 Ian Gillan va tornar a les llistes d'èxits del Regne Unit, encara que la discogràfica independent amb qui l'havien publicat – Acrobat Records – va tancar poc després de la sortida de l'àlbum, fent que passés a Virgin Records, la discogràfica de Richard Branson.
El Nadal de 1979 Gillan va rebre la visita de Blackmore, que li va oferir el lloc de cantant principal a Rainbow. Gillan no va acceptar degut a la menor quantitat de feina que tenia el grup comparat amb el seu. No obstant, la parella van arribar a tocar junts durant tres nits al Marquee Club – la primera vegada que tots dos compartien un escenari des de 1973.