Les llengües hibito-cholón són un grup de dues llengües probablement emparentades i actualment extintes parlades al Perú fins a la segona meitat del segle XX.Adelaar, 2004, p. 461-62. miniatura|Els hibitos pajatenes Documentació El cholón és la llengua més ben documentada de les dues, es coneix un cert nombre de fonts útils per a la descripció de l'aquesta llengua:Adelaar i Muysken, 2004, pàg. 460-475 Pedro de la Mata, va escriure cap a 1748, l' Arte de la lengua cholona, el manuscrit va ser comprat per la Biblioteca Britànica en 1863 i editat, parcialment i amb molts problemes de transcripció, per Julio César Tello (1923: 690–750). Baltasar Jaime Martínez Compañón (1985 [1782–90]) va publicar una llista comparativa de 43 formes lèxiques recollides amb parlants de la conversió de Hivitos. La llista inclou moltes altres llengües a més del hivito i el cholón. Günter Tessmann (1930), va recollir una llista de 30 paraules, per a un estudi comparatiu del nord-est del Perú, basat en les dades proporcionades per Harvey Baessler a partir d'un ancià que vivia a Pachiza. En el que segueix aquestes tres fonts s'abreugen com [PM], [MC] i [GT].
Contacte lingüístic Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les famílies i llengües quítxua, leko, mapudungun, mochika, Candoshi-Shapra, munichi, i Barbakoa degut al contacte.
Comparació lèxica Encara que alguns autors, entre ells Cerrón Palomino, han expressat dubtes sobre el parentiu entre el hibito i el cholón les llistes de paraules existents mostren un clar parentiu, el fet que existeixin correspondències fonètiques regulars suggereix que aquestes coincidències es deguin a préstecs, a continuació es reprodueixen alguns exemples: GLOSSA arbre aigua filla fill Cholón mech (PM)mech (MC)meš (TG) cot (PM)quõt (MC)köta (TG) ñu (PM)-ñu (MC) pul (PM)-pul (MC) Hibito mixs (MC)mitš (GT) cachi (MC)otšj (GT) ñoo (MC) pool (MC)
Descripció lingüística Fonologia Encara que les fonts contenen abundants formes lèxiques, resulta difícil a partir d'elles reconstruir plenament els inventaris fonològics del cholón i el hibito. El cholón és la llengua més ben documentada però l'adaptació a l'espanyol ofereix molts dubtes sobre la articuación exacta d'alguns sons i les oposicions fonèmiques existents entre ells. Provisionalment, l'inventari fonològic seria més o menys el següent:Adelaar, 2004, p. 464 LabialAlveolarPalatalVelarGlotal Oclusives Africades Fricatives Aproximants Nasal L'inventari vocàlic també és relativament simple: anteriorcentralposterior tancades mitjanes obertes
Gramàtica Una característica interessant és que alguns pronoms personals de segona persona distingeixen entre masculí i femení. Per exemple els sufixos possessius distingeixen si el posseïdor és home o dona: kacok / a-kcok / mi-kcok / pi-kcok 'caixa' / 'la meva caixa' / 'la teva.MASC caixa' / 'la teva.FEM caixa' O en les expressions: inčam-ma '¿què dius-MASC?' (quan es parla a un home) inčam-pa '¿què dius-FEM?' (quan es parla a una dona) També hi ha distinció quan es parla a una persona segons sigui home (-ey) o dona (-pey).
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües ameríndies Categoria:Llengües del Perú