Anthony Frank Iommi (Birmingham, 19 de febrer de 1948) és un guitarrista, compositor i productor anglès. Va ser guitarra solista, cofundador i líder del grup de heavy metal Black Sabbath, i en fou el compositor principal i únic membre que s'hi ha mantingut durant gairebé cinc dècades. Iommi es va considerar el número 25 a la llista dels 100 guitarristes més grans de tots els temps segons Rolling Stone en l'edició de 2015.
Quan treballava en una fàbrica, d'adolescent, Iommi va perdre les puntes del dit del mig i de l'anular en un accident, cosa que va tenir un impacte crucial en el seu estil d'interpretació. El 1968 va deixar Black Sabbath (que llavors s'anomenaven Earth) per anar a Jethro Tull, però no va gravar res amb ells, i el 1969 va tornar a Black Sabbath. El 2000, va publicar el seu primer disc en solitari Iommi, seguit per Fused el 2005, on col·laborava el seu antic company de grup Glenn Hughes. Després de Fused, va fundar Heaven & Hell, que es va desfer després de la mort el 2010 de Ronnie James Dio.
El 2011, va publicar la seva autobiografia, titulada Iron Man: My Journey Through Heaven and Hell with Black Sabbath.
Primers anys Iommi va néixer a Birmingham, i era el fill únic de Sylvia Maria (Valenti de soltera, nascuda a Palerm) Iommi i Anthony Frank Iommi. La família de la mare tenia vinyes a Itàlia. La família era catòlica, encara que anaven poc a missa. La casa familiar, a la zona de Park Lane, a Aston, també tenia una botiga que era lloc de trobada per al veïnat, i la sala d'estar servia de magatzem de la botiga. La mare es cuidava de la botiga, mentre que el pare era d'ofici fuster.
Va anar a l'escola de Birchfield Road, on també estudiava el seu futur company de grup Ozzy Osbourne, un any més petit. Als 8 o 9 anys, mentre el perseguia un altre nen, Iommi va caure i es va fer un tall al llavi superior. De resultes, li van posar el mot "Cara tallada" (Scarface), que li recordava contínuament la cicatriu, i es va acabar deixant bigoti per tapar-la.
Cap als 10 anys d'edat, Iommi va començar a fer esport i va aprendre judo, karate, i després boxa per protegir-se de les bandes locals que es reunien al seu barri. Veia que podia arribar a ser porter de nightclub. Iommi volia tocar la bateria al principi, però feia massa soroll i ja d'adolescent va triar la guitarra, inspirat per gent com Hank Marvin i the Shadows. Sempre ha tocat com a esquerrà. Quan va acabar l'escola, Iommi va treballar poc temps de llauner i després va entrar en una fàbrica que feia anells. Va declarar que en algun moment havia treballat en una botiga de música, però va plegar quan el van acusar falsament de robatori.
Accident Als 17 anys, Iommi va perdre les puntes dels dits del mig i anular de la mà dreta en un accident industrial, l'últim dia que treballava en una fàbrica de planxes de metall. Iommi va descriure com li "van dir 'no tornaràs a tocar mai més'. Era simplement increïble. Vaig seure a l'hospital amb la mà en una bosa i vaig pensar, ja està – Estic acabat. Però al final vaig pensar 'No ho acceptaré, això. Hi ha d'haver una manera que pugui tocar'." Després de l'accident, el capatàs de la fàbrica li va posar una gravació del famós guitarrista de jazz Django Reinhardt, que el va inspirar per continuar sent músic. Com va escriure més endavant Iommi: Llavors els va embolicar en un teixit retallat d'una jaqueta de pell vella. Eren ..."El meu amic va dir, "Escolta com toca aquest", i vaig dir, "De cap manera! Escolta algú com toca la guitarra és ben bé l'última cosa que vull fer ara mateix!" Però anava insistint i al final em va posar el disc. Li vaig dir que em semblava que era molt bo i llavors va dir, 'Doncs saps, està tocant només amb dos dits a la mà del trast per una ferida que es va fer en un terrible incendi.' Em vaig quedar totalment garratibat amb aquesta revelació i vaig quedar tan impressionat pel que acabava de sentir que de sobte em vaig inspirar per tornar a provar de tocar."Iommi, Tony (1997). "Never Say Die: Overcoming overwhelming odds, and the right way to play 'Paranoid' ." GuitarWorld, August, 1997.
Inspirat per la manera de tocar la guitarra amb dos dits de Reinhardt, Iommi va decidir de tornar a practicar, malgrat que la ferida encara li feia força mal. Encara que ho podria haver fet, Iommi no es va plantejar mai seriosament canviar de banda i aprendre a tocar com a dretà. En una entrevista amb la revista Guitar World, li van preguntat si "mai havia estat temptat de canviar i tocar com a dretà." Iommi va respondre:
Si hagués sabut el que sé ara probablement hauria canviat. En aquell moment ja feia dos o tres anys que tocava, i em semblava que havia tocat molt temps. Vaig pensar que no seria mai capaç de canviar la manera com tocava. La realitat és que no feia pas gaire que tocava, i probablement hauria pogut passar el mateix temps aprenent a tocar amb la dreta. Sí que ho vaig provar, però és que no tenia paciència. Em semblava impossible. Vaig decidir d'espavilar-me amb el que tenia, i em vaig fer unes puntes de dits de plàstic. Vaig perseverar-hi.
Al final va decidir continuar tocant com a esquerrà. Per fer-ho, va fer-se uns didals casolans per als dits mutilats, per allargar-los i protegir-los; els didals estaven fets amb una ampolla vella de Fairy – "la vaig fondre, vaig agafar un soldador i li vaig donar forma de dit" – i va tallar trossos d'una jaqueta de pell per tapar la seva nova pròtesi casolana, cosa que creava dos problemes tècnics. Primer, els didals no li deixaven sentir les cordes, donant-li una tendència a pressionar-les molt. Segon, tenia dificultat per doblegar les cordes, fent que hagués de buscar-ne de diàmetre fi. Però en aquella època, Iommi recordo que no se'n fabricaven, i n'agafava de banjo, fins al voltant de 1970–71 quan Picato Strings en va començar a fer de diàmetre fi per a guitarra. A més, feia servir els dits mutilats de forma predominant per marcar acords en comptes de fer-hi solos d'una nota. El 1974, Iommi va explicar a la revista Guitar Player que els didals "el van ajudar amb la tècnica" perquè havia de fer servir el dit xic més que no pas abans de l'accident.Michael Molenda, ed. Guitar Player Presents Guitar Heroes of the 70s (Milwaukee, WI: Backbeat Books, 2011), 131. Més endavant, també va començar a afinar la seva guitarra a tons més baixos, arribant de vegades fins i tot a 3 semitons per sota de l'afinació de guitarra estàndard (p.ex., a "Children of the Grave", "Lord of this World", i "Into the Void", totes de l'àlbum Master of Reality). Encara que Iommi afirma que l'objectiu principal de fer-ho així era crear un "més gros, més pesat", afluixar les cordes facilita que es puguin doblegar.
Iommi va fer una reflexió el 2016 dient que el que li sap més greu és perdre les puntes dels dits.
Va acabar sent una càrrega. Hi ha gent que creu que l'accident va inventar el heavy metal. Em va ajudar a inventar un nou tipus de música. Toco un so nou, i un estil diferent de tocar, i una mena de música diferent. Realment, va resultar ser una cosa bona a partir d'una de dolenta. Però no sé si va anar així. Només és una cosa amb què he hagut d'aprendre a viure. Afecta el teu estil de tocar; no pots sentir les cordes, i hi ha alguns acords que no puc fer. Al principi de tot els metges em van dir: "No tocaràs la guitarra". Però jo creia que ho podia fer, i ho vaig fer.
Carrera Abans de Black Sabbath Iommi havia tocat en uns quants grups de blues/rock, dels quals un dels primers va ser els Rockin' Chevrolets entre 1964 i 1965. El grup actuava regularment. Més endavant Iommi va anar amb The Birds And Bees, i quan els van oferir feina a Alemanya, Iommi va decidir deixa la feina a la fàbrica per aprofitar l'oportunitat. Entre 1966 i 1967, Iommi va tocar en un grup anomenat the Rest. Fou allà que Iommi va conèixer el futur bateria de Black Sabbath Bill Ward, que llavors també cantava a més de tocar la bateria.
El 1968, des de gener fins a juliol Iommi va fer de guitarra a Mythology, i Ward s'hi va unir al cap d'un mes, a mitjans de febrer. El maig de 1968 la policia va entrar al pis on assajava el grup i hi van trobar reïna de cànnabis resin, cosa que va suposar una multa per als membres del grup. Però el més greu és que a partir de llavors va ser molt complicat trobar actuacions per a la banda, perquè la majoria de propietaris dels locals evitaven els grups que es podien relacionar amb les drogues. Mythology es va separar després d'una actuació a Silloth el 13 de juliol de 1968.
L'agost de 1968, al mateix temps que plegava Mythology, un altre grup de Birmingham anomenat Rare Breed també ho feia. El seu cantant, Ozzy Osbourne es va ajuntar amb Iommi i Ward quan aquests dos van contestar un anunci d'una botiga de música local que deia "Ozzy Zig Requires Gig – has own PA" (Ozzy Zig Demana Bolo – té amplificador propi). Com que encara faltava un baixista, Osbourne va parlar del seu antic company de grup a Rare Breed Geezer Butler, i el van contractat, juntament amb el guitarra "slide" Jimmy Phillips i el saxo Alan "Aker" Clarke. Aquest grup de sis persones es van anomenar the Polka Tulk Blues Band. Després de només dues actuacions, Phillips i Clarke foren acomiadats del grup, que aviat va reduir el nom a Polka Tulk.
Earth i Jethro Tull
Iommi, Butler, Ward, i Osbourne van canviar el nom del grup a Earth el setembre de 1968. El mateix mes Iommi va marxar per poc temps per anar amb Jethro Tull. Va durar-hi poc, però: després de només dues actuacions (una aparició a "The Rolling Stones Rock & Roll Circus" on només cantava l'Ian Anderson i la resta del grup feia veure que tocava, i una actuació en directe a la BBC), Iommi va tornar a Earth el novembre de 1968.
Sobre la seva breu relació amb el cantant de Jethro Tull Ian Anderson, Iommi digué: En vaig aprendre molt, d'ell, ho he de reconèixer. Vaig aprendre que has de treballar-t'ho. Has d'assajar. Quan vaig tornar i vaig reunir el grup (Earth), em vaig assegurar que tothom es llevava d'hora al matí i assajava. Solia anar-los a buscar. En aquella època era l'únic que sabia conduir. Solia portar el cony de furgoneta i els feia llevar a tres quarts de nou cada matí; que, per nosaltres, creu-me, era d'hora aquella època. Els vaig dir, "Ho hem de fer així perquè així és com ho feien a Jethro Tull". Tenien un horari i sabien que treballarien de tal hora fins a tal altra. Vaig provar-ho amb el nostre grup i ens hi vam posar. Va funcionar. En comptes de passar-hi a qualsevol hora, era molt com si diguéssim, "Fem-ho!"
Black Sabbath
L'agost de 1969, després que els confonguessin amb un altre grup que s'anomenava igual, i que havia tingut algun èxit menor a Anglaterra, el grup es va canviar el nom a Black Sabbath. El seu accident va afectar el so de Black Sabbath; Iommi havia modificat l'afinació de la seva guitarra al disc Master of Reality de 1971, abaixant la tensió de les cordes perquè li fessin menys mal les puntes dels dits. El baixista de Black Sabbath Geezer Butler va fer el mateix per anar igual que en Iommi. Sabbath fou un dels primers grups que van canviar l'afinació, i la tècnica es va convertir en una característica del heavy metal. Iommi combinava solos de guitarra a l'estil del blues i riffs foscos en clau menor amb un to revolucionari molt amplificat i distorsionat, amb el seu ús dels power chords, un pedal treble booster modificat i una Gibson SG.
miniatura|400px|Iommi (1970)