Les llengües karirí, sovint considerades com a dialectes d'una única llengua, són un grup de llengües mortes, parlades al Brasil fins a la meitat del . Actualment els 4000 kariris que encara formen part del grup ètnic són monolingües en portuguès, encara que alguns pocs coneixen frases comunes i noms de plantes medicinals en la llengua original.
Classificació Les quatre llengües karirí conegudes són: el Kipeá (Quipea, Kirirí, Karirí Xokó, Xukurú-Karirí) (NE Bahia, Sergipe, grup ètnic: 1830 persones) el Kamurú (Camuru) (E Bahia) el Dzubukuá (Dzubucua) (illes del riu São Francisco al N Bahia) el Sabujá (Sapoyá o Pedra Branca) (Centre de Bahia) Existeixen descripcions gramaticals breus del Kipeá i el Dzubukuá. Del Kamurú i del Sabujá, només se'n conserven llistes de vocabulari.
Ribeiro va establir mitjançant l'anàlisi morfològica que existeix un parentiu probable amb les llengües gê, per la qual cosa usualment es considera que les llengües karirí constitueixen una branca de la macrofamília macro-gê. Greenberg, d'altra banda, les considera emparentades amb les llengües tupí, tot i que la seva hipòtesi no rep tant de suport com la de Ribeiro.
Els noms Xokó i Xukurú poden resultar confusos perquè s'han aplicat a llengües i pobles diferents del NE del Brasil.Alain Fabre 2005- Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Entrada para: Xocó, Xucurú-Karirí y Carirí-Xocó miniatura|Mapa del territori tradicional dels Kariri
Varietats Seguidament hi ha un llistat de les llengües i dialectes llistats per Loukotka (1968), inclosos alguns noms de varietats no atestades.
Kariri / Quipea / Cariri - parlat originalment a la Serra dos Velhos, a l'estat de Paraíba i més tard a Missão Velha, Missão Nova, Milagres, Crato, i altres, als estats de Paraíba, Pernambuco i Ceará. Kiriri / Dzubucua / Quiriri - parlat originalment a les illes del riu São Francisco prop de Cabrobó, a l'estat de Pernambuco. Sapuyá / Sabuya - originalment parlat a la Serra Chapada i més tard a Caranguejo, a l'estat de Bahia. Kamurú - parlat originalment al riu Pardo i a Pedra Branca.
Varietats no atestades:
Iñamum - parlat a l'illa Inhamum, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco. Quesque - parlat al riu Pajeú, a l'estat de Pernambuco. Abacatiara - parlat en una illa del riu São Francisco, també a l'estat de Pernambuco. Icozinho - parlat a la confluència del riu Salgado amb el Jaguaribe, a l'estat de Ceará. Icó - parlat als rius Salgado, Piranhas i Peixe, a l'estat de Ceará. Calabaça - parlat al riu Salgado, a l'estat de Ceará. Cariú - parlat als rius Cariús i Bastiões, a l'estat de Ceará. Corema - parlat al riu Piancó, a l'estat de Paraíba. Jucá - parlat al sud del riu Jaguaribe i prop de l'Arneiroz, a l'estat de Ceará. Ichú / Ansus - parlat a prop dels aiguaneixos del riu Salgado, a l'estat de Ceará. Ariú / Peba - parlat als rius Piranhas i Sabugi, a l'estat de Paraíba. Bultrin - parlat a la Serra da Borborema, a l'estat de Paraíba. Quixexeu - parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará. Quixelu - també parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará. Aracapa - parlat a l'illa Aracapa, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco.
miniatura|Pobles indígenes de l'estat de Ceará (2008) El Tumbalalá, una llengua actualment també extingida, sense atestar i sense classificar, conté paraules d'objectes rituals usats en la seva religió toré que semblen ser d'origen Karirí, com ara pujá, kwaqui, o cataioba.
Descripció lingüística Les llengües karirí difereixen de manera important de la resta de llengües macro-gê en qüestió de sintaxi. Mentre que gairebé totes les branques de la família macro-gê són llengües SOV, postposicionals i són llengües de nucli final, en les quals el complement d'una frase (ja sigui nominal, verbal, preposicional, etc.) precedeix el nucli de la mateixa frase i, per tant, en construccions possessives el posseïdor precedeix al posseït. Les llengües karirí, en canvi, són majoritàriament VOS (encara que existeixen nombrosos casos de VSO), preposicionals i no són predominantment de nucli final.A. Rodrigues, 1999, p. 187
Un fet interessant del karirí xokó o kipeá és que sembla ser l'única excepció testimoniada d'una llengua de verb inicial amb negació postverbal:M. S. Dryer, 1988, p. 96exemple: Adam, 1897, p. 29 netso-kié di-dè i-ña ser.vist-NEG seva-mare 3SG-per 'La seva mare no va ser vista per ell'
Vocabulari Loukotka (1968) va llistar els següents ítems bàsics de vocabulari del karirí. {| class="wikitable sortable" ! glossa !! Quipea !! Dzubucua !! Sapuya !! Kamurú |- ! orella | beñe || beñé || penix || benyen |- ! dents | dza || dza || zá || zah |- ! llengua | nunu || nunú || nunü || nunuh |- ! mà | amísa || musang || musoé || musang |- ! aigua | dzu || isú || dzú || dzu |- ! pedra | kro || kro || || kro |- ! sol | ukie || uxe || uché || uchih |- ! lluna | kayaku || kayakú || gayakú || gayakúh |- ! estrella | bati || bathü || bathü || batthüh |- ! arbre | bewó || tsi || tsui || |- ! tabac | badze || paewi || poyú || |- ! pot | || ruñu || || |} Paraules enregistrades per Wilbur Pickering el 1961 de João Manoel Domingo, habitant de Mirandela, Banzaê, estat de Bahia: PortuguèsCatalàKiririáguaaiguasoˈdε̨barrigapanxamuducabeçacapkʌ̨sʌˈbucachorrogospoiˈocarne de boicarn de vedellakřaˈzɔcasacasakɔkɔtataˈpʌ̨ιnˈtεucobraserpˈuʌ̨ŋgiudentesdentsuiˈsafogofocřuˈɔ infɔiŋkiřiřifumofumboˈzelínguallenguaˈtʌ̨naˈdumandiocamandiocatokyʌ̨milhoblat de moropaiˈ hεkinikřimilho verdeblat de moro verdniˈkřimulherdonatʌ̨nʌˈzunariznaslʌmbiˈzuolhosullsuˈipɔonçajaguarkosoˈbu inšiˈatoorelhasorelleskombεˈñuypapagaiolloroɔřoɔpertoa propkřaˈbopéspeubʌbεiˈusalsalˈįñʌ̨ñįsolsolbuˈzofɔˈšisujobrutikřεvelhovellšiˈbɔabóboracarbassakřuñaˈvɔ(está) alegre(estar) contentsιsιˈkřiandar no matoanar a l'arbustdořoˈřoave (arapuá)tipus d'ocellkakikiave (inambu)tinamúhoiˈpabatatapatatabřuziˈřundadabater (?)colpejar (?)dɔˈpɔbrancoblancˈkařaicachimbopipapaˈucamaleãocamaleóbodoˈyocarregadocarregatpεdiˈpicavalocavallkabaˈřucomida gostosamenjar deliciósduˈhεcoxacuixaˈkokulˈducriaçãocreacióbuzuřucutiadasyproctafoiˈpřudedosditspoˈmɔdoˈideusdéutuˈpodinheirodinerskεiˈuemanyandúbuˈʌ̨faca (arco?)ganivetuˈzafeijãomongetabřuˈzohɔˈšium tipo de frutaun tipus de fruitacommiolonuclikɔˈpεgatogatpʌñ̨ ɔ ̨índioindiʌ̨ˈįjabutitortugasamˈbojacu (ave)jacu (au)kakikajoelhogenollkɔkabεkεmaltrapilhopersona vestida de parracshundiřɔmancomancuʌnˈtyɔmelãomelópřεˈzεnudamentiramentidazoˈpřεmuita gentemolta gentdodoˈšimuito obrigadomoltes mercès/moltes gràciesbuřεˈdu poiomulher bonitadona bellakařabuˈšεpebabegidabεˈřɔpeneirartamisarkohapessoa amarelapersona grogakřuaˈřʌ̨pessoa vermelhapersona vermellabεřoˈhεpestanapestanyapʌ̨nadupretonegrešεŋˈgεquadrilmaluckaiuˈεquaticoatíˈbizauiquentecalentdaˈsảraposaguineu/guilla/rabosaiaˈkarasopoc profundˈtařořosacolabossadoˈbεsenesenilbɔdɔkɔpřisurdosordˈbεñamutamanduáos formigueriaˈzutatuarmadilloˈbuzukuurubuvoltorˈkikɔveadocérvolbukoverdadeveritatfiˈzoà vontade"com (si fossis) a casa"nεˈta(está) zangado(estar) enfadatpɔkεˈdε
Manlleus Manlleus de les llengües macro-gê orientals:
glossaKipeáDzubukuáaltres llengüesmongetesghinhéguenhiegiñá (Kotoxó)hamacapitépittapita (Coroado)persona negragoráengorá (Krenák)aiguamollpôhôpohok (Maxakalí)vaca, ramatcradzócradzokrazo (Masakará)tabacbadzébadzebosé (Coroado)
Manlleus del tupinambá:
glossaKipeáDzubukuáTupinambáaltres llengües macro-gê orientalsagullaawíabiMaxakalí ãmixplàtanbacobápacovaCoroado bacóbapersona blancacaraícaraicaraíbaIatê klai, Krenák kraicapsacramemúcaramẽmuãporc domèsticcurécurêKrenák kurekcarabassaerumújurumũ, jeremũPurí šurumúm ‘potato’pamiapémiapérosarimyghýmuihimboýraolinhendínianddinhandybancpycáapycábapollastre, gallinasabucádapuca(güyra)ssapucáiapersona negratapanhútapwinhiutapyyiúnaCoroado tabañiú, Makoni tapagnon, Malalí tapagnonpersona negratapyýiaIatê tupiaprostitutatasíitassýraMaxakalí taxunnadinerstayútayuitajúbaMaxakalí tayũmakdéutupãtupamtupãMaxakalí topa, Krenák kupan, Coroado tupansacerdotwarépadzuareabaréMaxakalí ãmãnex, Macuni amattèih, Coroado uáre, Masakará amparimirallwaruáguaruguámolí de sucre de canyawirapararãybyrapararángaarma de focmbocabaCoroado bokawatortilla de maniocambejuCoroado bišu ‘manioc’vaca, ramattapiiraCoroado tapira, Malalí tapietblat de moroabatiKrenák javatidimonianhanga, anhangüeraCoroado nhawueragosjaguaraCoroado džoàra
Manlleus del portuguès a través del tupinambá i d'altres llengües intermediàries:
glossaKipeáDzubukuápossibles llengües intermediàriesPortuguesealtres llengües macro-gêcabracabarácabaracabará (Tupinambá)cabracavallcabarúcavarú (Tupinambá)cavaloCoroado kawarú, Cotoxó cavarócreucrusácrudzácurussá (Tupinambá)cruzIatê klusadimoninhewóniẽwoniñavoo (Kapoxó)diabopaperpaperapapelIatê wapela, Coroado tapera
Referències
Bibliografia
Ribeiro, Eduardo. (2002) 'O marcador de posse alienavel em Kariri: um morfema macro-je revisitado'. Revista Liames, 2: 31-48.
Enllaços externs Vocabulari Karirí-Xukurú Vocabulari Xukurú Vocabulari Karirí Vocabulari Kirirí Convencions de les glosses de Leipzig
Categoria:Llengües ameríndies per família lingüística