Les llengües yuruna (o llengües jurúnaCarvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia. Campinas: Pontes Editores.) del Brasil formen una branca de la família lingüística tupí.Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
Són les llengües juruna, maritsauá, i xipaya.
Varietats A continuació es mostra una llista de les varietats de llengua yuruna llistades per Loukotka (1968), incloses els noms de varietats no verificades.
Yuruna / Paru-podeari - parlat al curs mig del riu Xingu. Arupai / Urupaya - parlat una vegada al riu Xingú al sud de la tribu Yuruna. (sense atestar). Shipaya / Achipaya / Jacipoya - un cop parlat al riu Iriri i riu Curua, ara probablement extingit. Manitsauá / Mantizula - parlat en un sol poble del riu Manissauá-Miçu, afluent del riu Xingu.
L'Instituto Socioambiental llista el yudjá i els extingits arupaia (Arupai), Xipaia, Peapaia, Aoku (no identificat), i Maritsawá.
Reconstrucció Les consonants del proto- juruna (Fargetti i Rodrigues 2008: 556):Fargetti, Cristina Martins; Carmen L. Reis Rodrigues. 2008. Consoantes do xipaya e do juruna - uma comparação em busca do proto-sistema. Alfa, São Paulo, 52 (2): 535-563, 2008. (PDF)
p t k ʔ b d g m n ɾ s ʃ z ɮ w j
Les vocals (Carvalho 2019):
Anterior Central Posterior Alta i ɨ u Mitjana e Baixa a
Referències
Bibliografia Rodrigues, Aryon, Tupi Languages in Rondônia and in Eastern Bolivia, Language Endangerment and Endangered Languages, Leo Wetzels (Éditeur), p. 355-363, Indigenous Languages of Latin America 5, Leyde, CNWS Publications, 2007 .
Categoria:Llengües tupí