Anna Giustina Ebe Trèves fou una cantant d'òpera italiana, dotada d'una veu particularment rica en harmònics baixos, potser heretada del seu pare David Trèves, un apassionat amant del cant que va tenir l'honor d'interpretarIl Teatro La Fenice - Cronologia degli Spettacoli 1792-1936 per M. Girardi i F. Rossi; Gazzetta Privilegiata di Venezia, 27 de març de 1834 un duet amb Giuditta Pasta el 1834.
Biografia miniatura|Requiem aeternam i Kyrie de la Messa per Rossini. Ebe Trèves va debutar al Teatro Sociale de Treviso el novembre de 1870 en el paper de Nidia de l'òpera Jone ovvero L'ultimo giorno di Pompei d'Errico Petrella. L'any següent va actuar per primera vegada a la seva ciutat natal, al Teatre La Fenice,Arxius del Teatro La Fenice, Temporada de Carnaval - Quaresma de 1871 amb motiu de la representació del Rèquiem aeternam i Kyrie compostos per Antonio Buzzolla per commemorar el primer aniversari de la mort de Gioacchino Rossini.
Es va casar el 1872 amb Edoardo Giovanni Scalatelli,Arxius municipals de Venècia, Actes de matrimonis de 1872, número 399. un dels voluntaris que van participar en l'Expedició dels Mil. Els primers compromisos van començar a arribar molt d'hora, tant a Itàlia com a l'estranger, primer a Niça,Le Grand Théâtre de Nice, depuis sa fondation jusqu'à nos jours (1787-1904) per Charles Vieil després, l'any següent, a Espanya i més tard a Portugal. Ebe va tenir tres fills amb Edoardo. La gran, Maria Adele, morí a Venècia el 1875 amb només venti-nou mesos, mentre la seva mare cantava a Palerm.
Deprés d'enviudar amb vint-i-vuit anys el 1877, el 1879 es va casar amb un siracusà resident a Nàpols, Raffaele d'Agostino, que s'havia unit a l'exèrcit borbònic. Capità d'artilleria de l'exèrcit de les Dues Sicílies, Raffaele havia participat en el setge de Gaeta el 1860, quan els borbònics van ser derrotats pels piemontesos.
Es desconeixen la data i el lloc de la mort d'Ebe Trèves.
Els fills Els seus dos fills, Ada i Gino, decidiren seguir els passos de la seva mare, aprofitant la fama d'ella, per donar-se a conèixer en cercles d'òpera amb el cognom Trèves en lloc del cognom del seu pare, Scalatelli. Ada (1874 -?) va debutar com a soprano en el paper de Micaëla de Carmen al Teatre São Carlos de Lisboa el 1898 i després va actuar principalment als teatres provincials italians. A Gino (1876-1943) se li oferia sovint papers secundaris i treballava com a tenor d'òpera lleugera o tenor còmic en diversos teatres d’Itàlia i de l'estranger. Havia debutat a Hérodiade de Jules Massenet al Gran Teatre La Fenice el 1910. També va ser un prolífic aquarel·lista de paisatges, signats amb el nom de Gino Scalatelli.
Repertori miniatura|Cleopatra de Lauro Rossi (Torí, 1876). Ebe Trèves fa el paper d'Ottavia . Va alternar els papers de contralt (MaddalenaBarcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre de 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 de desembre de 1873); Chieti, Teatro Marrucino, abril 1876 (M. Zuccarini, Il teatro di Chieti dalle origini ai giorni nostri, p.128); Trieste, Politeama Rossetti, abril-maig 1878 (Saggio di cronologia delle prime rappresentazioni di Rigoletto in Bollettino dell'Istituto di Studi Verdiani, vol. III, n. 9, Parma 1982, p.1899); Tarragona, Teatro Fortuny de Reus, novembre 1882 (La Época, 18 novembre 1882); Madrid, Teatro Alhambra, octubre 1884 i setembre 1886 (El Globo, 3 octubre 1884 i La Época, 10 setembre 1886); Madrid, Teatro de la Princesa, maig 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 juny 1886); Palma, Teatro Principal, desembre 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 desembre 1886); Sevilla, Teatro de San Fernando, maig 1889 i abril 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 maig 1889 i La Correspondencia de España, 5 mai 1890); Còrdova, Gran Teatro, juny 1889 (Diario de Córdoba, 5 juin 1889); Lisboa, Teatro da Avenida, agost 1889 (A comedia portugueza, 3 agost 1889) de RigolettoA Comédia Portuguesa sur cm-lisboa.pt de Verdi; CasildaLe Grand Théâtre de Nice, depuis sa fondation jusqu'à nos jours (1787-1904), par Charles VieilNiça, Théâtre Italien, novembre 1872 (L’Europe artiste, 17 novembre 1872); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 desembre 1873); Venècia, Gran Teatro La Fenice, gener 1879 (Gazzetta dei teatri, 16 gener 1879); Florència, Teatro Pagliano, setembre 1882 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 setembre 1882) de Ruy Blas de Marchetti; UlricaBarcelona, Gran Teatro del Liceu, desembre 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 gener 1874); Milà, Teatro Castelli, novembre 1874 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 novembre 1874); Venècia, Teatro Goldoni, novembre 1875 (Il Mondo Artistico, 4 novembre 1875); Nàpols, Teatro San Carlo, març 1877 (Napoli musicale, 6 març 1877) ; Trieste, Politeama Rossetti, abril-maig 1878; Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 i setembre 1886 (El Globo, 21 setembre 1884 i El Día, 18 setembre 1886); València, Teatro Principal, novembre 1884 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 novembre 1884); Milà, Teatro Dal Verme, febrer 1888 (Asmodeo 10 febrer 1888) ; Lisboa, Real Coliseu, setembre 1889 (A comedia portugueza, 7 setembre 1889) de Un ballo in maschera de Verdi; RosinaNàpols, Teatro San Carlo, febrer 1877 (Napoli musicale, 3 febrer 1877); Nàpols, Teatro Nuovo, desembre 1877 (Napoli musicale, 13 octubre 1877) ; Modène, Teatro Aliprandi, novembre 1879 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 novembre 1879) d’Il barbiere di Siviglia de Rossini; AzucenaNiça, Théâtre Italien, desembre 1872 (Le Journal de Nice, 9 desembre 1872); Palerm, Real Teatro Bellini, gener 1875 (Il Mondo Artistico, 30 gener 1875); Venècia, Teatro Goldoni, novembre 1875 i juliol 1877 (Il Mondo Artistico, 24 novembre 1875 i Asmodeo, 20 juliol 1877); Trieste, Politeama Rossetti, abril-maig 1878 (Asmodeo, 1 juny 1878); La Corunya, Teatro Principal, octubre-novembre 1880 (El Domingo, 14 novembre 1880); Saragossa, Teatro Principal, maig 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 maig 1881); Bilbao, Nuevo Teatro Arriaga, juny 1881 (El Noticiero Bilbaíno, 16 juny 1881); Barcelona, Teatro Principal, abril 1884 (La Vanguardia, 18 abril 1882); Madrid, Teatro Circo Price, març 1883 (El Liberal, 31 març 1883); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 i setembre 1890 (La Época, 13 setembre 1884 i El Liberal, 1 setembre 1890); Niça, Théâtre Municipal, gener-febrer 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 febrer 1886); Palma, Teatro Principal, desembre 1886 (El Liberal - Diario democrático de Menorca, 29 desembre 1886); Madrid, Teatro del Princípe Alfonso, juny 1887 (La Unión, 15 juny 1887); Milà, Teatro Dal Verme, febrer 1888 (Asmodeo, 23 febrer 1888); Gènova, Teatro Margherita, març 1888 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 març 1888); Badajoz, Teatro López de Ayala, agost 1891 (El Orden, 23 agost 1891) d’Il trovatore de Verdi) i els de mezzosoprano (AmnerisSaragossa, Teatro Principal, maig 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 maig 1881); Bilbao, Nuevo Teatro Arriaga, juny 1881 (El Noticiero Bilbaíno, 8 juny 1881); Sant Sebastià, Teatro Circo, juliol 1881 (El Urumea, 26 juliol 1881); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, novembre 1883 (La Vanguardia, 25 novembre 1883); València, Teatro Principal, març 1884 i gener 1885 (La Dinastía, 13 març 1884 i Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 gener 1885); Palma, Teatro Principal, febrer 1887 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 febrer 1887) d'Aida de Verdi; OctaviaVenècia, Gran Teatro La Fenice, febrer-març 1879 (Gazzetta di Venezia, 9 febrer 1879)Torí, Teatro Regio, març 1876 (La Stampa, 13 març 1876) de CleopatraCléopâtre : opera-ballo in quattro atti (1879) sur loc.gov de Bonamici; Cleopatra de Rossi; Léonor de GuzmánLucca, Salone del Real Collegio, estiu 1873 (Concerto vocale e strumentale, ed. Fratelli Cheli, Lucca, 1873); Mòdena, Teatro Aliprandi, novembre 1879 (Gazzetta musicale di Milano, 30 novembre 1879); La Corunya, Teatro Principal, octubre-novembre 1880 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 febrer 1881); Saragossa, Teatro Principal, maig 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 maig 1881); Girona, Teatro Principal, gener 1882 (El Eco de la Provincia de Gerona, 3 gener 1882); Tarragona, Teatro Fortuny de Reus, novembre 1882 (La Vanguardia, 19 novembre 1882); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, febrer 1884 (La Dinastía, 12 febrer 1884); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 i setembre 1886 (El Imparcial, 9 setembre 1884 i El Día, 16 setembre 1886); Madrid, Teatro de la Princesa, maig 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 juny 1886); Granada, Teatro Principal, octubre 1888 (La Correspondencia de España, 20 octubre 1888); Sevilla, Teatro de San Fernando, novembre 1888 (La Palma de Cádiz, 21 novembre 1888); Lisboa, Teatro da Avenida, agost 1889 (El Liberal, 14 agost 1889); Lisboa, Real Coliseum, octubre 1889 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 octubre 1889); Madrid, Jardines del Buen Retiro, agost 1890 (El Liberal, 11 agost 1890); Badajoz, Teatro López de Ayala (La Crónica, 28 febrer 1891) de La Favorite de Donizetti; La Signora di MonzaPalerm, Real Teatro Bellini, març 1875 (Il Mondo Artistico, 9 març 1875) de I Promessi Sposi de Ponchielli; ClimeneSan Remo, Teatro Principe Amedeo, gener 1880 (Il Mondo Artistico, 21 gener 1880); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 (El Liberal, 30 setembre 1884) de Saffo de Pacini; CarmenMàlaga, Teatro Cervantes, maig 1890 (El Guadalete, 10 maig 1890) ; Grenade, Teatro Principal, juny 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 juny 1890) de Carmen de Bizet).