miniatura|420x420px|Països membres de l'OIRT          LOrganització Internacional de Ràdio i Televisió (OIRT, del francès Organisation Internationale de Radiodiffusion et de Télévision) era una xarxa de ràdio i televisió d'Europa de l'Est creada amb la fi principal d'intercanviar produccions entre els seus membres. Fins a 1960 va ser coneguda com a Organització Internacional de Radiodifusió (Nom oficial en francès: Organisation Internationale de Radiodiffusion (OIR)).

Història Sense la participació britànica, 26 membres van fundar l'Organització Internacional de Radiodifusió el 28 de juny de 1946. L'endemà, en l'Assemblea General de la Unió Internacional de Radiodifusió (IBU), es va intentar dissoldre aquest òrgan, però la moció no va aconseguir la majoria requerida. No obstant això, 18 dels 28 membres existents van deixar la IBU i es van convertir en cofundadors de la nova OIR.

En 1946, la recentment creada OIR es va instal·lar a l'edifici de la IBU a Brussel·les. L'activitat tècnica va ser represa sota l'autoritat de dos directors, un delegat per la Unió Soviètica i l'altre per França. No obstant això, la situació política es va degradar gradualment fins a convertir-se en la Guerra Freda, la qual cosa va generar una inquietant situació de desconfiança en el personal del Centre Tècnic.

En 1950, alguns membres (en la seva majoria europeus occidentals) van abandonar l'organització per formar la nova Unió Europea de Radiodifusió (EBU/UER), entre ells Bèlgica, Egipte, França, Itàlia, Líban, Luxemburg, Mònaco, el Marroc, Països Baixos, Tunísia i Iugoslàvia. Igualment, les organitzacions de radiodifusió dels següents països van seguir sent membres: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Finlàndia (també membre de la EBU/UER), Alemanya Oriental, Hongria, Polònia, Romania, Síria i la Unió Soviètica.

Com a conseqüència, la seu del OIR i el seu Centre Tècnic van ser traslladats de Brussel·les a Praga en 1950. Els funcionaris de Bèlgica i altres països occidentals, alguns dels quals ja havien estat actius abans de la guerra, van romandre a Brussel·les i el centre es va convertir al centre tècnic de la nova EBU/UER.

A diferència de la EBU/UER, l'OIRT no es limitava als països europeus i mediterranis i ha estat operant des de la seva creació com una organització global. Membres de l'organització van incloure països alineats amb el bloc de l'Est, com ara Cuba, Vietnam, Xina i Corea del Nord (encara que aquest últim va estar temporalment inactiu després de la seva ruptura amb l'URSS), així com els aliats de la URSS temporalment liderats per partits comunistes, com Nicaragua i Afganistan.

L'1 de gener de 1993, dos anys després de la dissolució de la Unió Soviètica, l'OIRT es va fusionar amb la Unió Europea de Radiodifusió.

Intervisió miniatura|Un de diversos logotips usats per la xarxa de Intervisió. Aquest ve de la Unió Soviètica. La xarxa de televisió d'OIRT es va establir en 1960 i es va dir Intervision (Интервидение en rus, Интервизия en búlgar, Interwizja en polonès, Intervize en txec, Intervízió en hongarès, Intervisio en finlandès).

Entre 1977 i 1980, l'OIRT va organitzar quatre edicions del Festival de la Cançó d'Intervisió a la ciutat polonesa de Sopot, en un intent d'imitar el Festival Eurovisió de la Cançó.

Membres Membres actius PaísOrganismeAny d'ingrésAny de sortidaAfganistanRadio Television Afghanistan (RTA)19781992AlbàniaRadio Televizioni Shqiptar (RTSH)19461961Alemanya OrientalRundfunk der DDR19511990Deutscher Fernsehfunk (DFF)19521990AlgèriaRadiodiffusion télévision algérienne (RTA)19621970BèlgicaInstitut national de radiodiffusion (INR)19461950Nationaal Instituut voor de Radio-omroep (NIR)19461950BelarúsBelaruskaja Tele-Radio Campanija (BTRC)19911993BulgàriaBălgarsko Nationalno Radio (BNR)19461993Bălgarska Nationalna Televizija (BNT)19591993TxecoslovàquiaČeskoslovenský rozhlas (ČSR)19461992Československá televize (ČST)19571992XinaRadio Peking19521961Beijing Television19581961Corea del NordComité Central de Radiodifusió Coreana (KCBC)19531993CubaInstitut Cubà de Ràdio i Televisió (ICRT)19621993EgipteERTU19461950EstòniaEesti Rahvusringhääling19911993Eesti Televisioon (ETV)19911993FinlàndiaYleisradio (YLE)19461993FrançaRadiodiffusion Française (RDF)Radiodiffusion-Télévision Française (RTF)19461950HongriaMagyar Rádió (MR)19461993Magyar Televízió (MTV)19521993ItàliaRAI-Radiotelevisione Italiana19461950LetòniaLatvijas Radio (LR)19911993Latvijas Televīzija (LTV)19911993LíbanTélé Liban19461950LituàniaLietuvos nacionalinis radijas ir televizija (LRT)19911993LuxemburgCompagnie luxembourgeoise de radiodiffusion (CLR)19461950MarrocSociété Nationale de Radiodiffusion et de Télévision (SNRT)19461950MoldàviaTeleradio Moldova (TRM)19911993MònacoRadio Monte Carlo (RMC)19461950NicaràguaSistema Sandinista de Televisió (SSTV)19841990Països BaixosNederlandse Radio Unie (NRU)19461950PolòniaPolskie Radio19461993Telewizja Polska (TVP)19521993RomaniaSocietatea Română de Radiodifuziune19461993Televiziunea Română (TVR)19561993RússiaRadio Dom Ostankino: - Radio Mayak - Radio Orpheus - La Veu de Rússia19911993Kanal Ostankino19911993RossijskoeTeleradio19911993SíriaOrganisme de la Radio-Télévision Arabe Syrienne (ORTAS)19461993TuníssiaRadio Tunis19461950UcraïnaNatsionalna Radiokompanya Ukraïny (NRU)19911993Natsionalna Telekompaniya Ukraïny (NTU)19911993Unió SovièticaVsesoyuznoye radio19461991Tsentral'noye televideniye SSSR19461991VietnamVoice of Vietnam19561993Vietnam Television (VTV)19761993Iemen del SudAden Radio19711990Yemen TV19711990IugoslàviaJugoslovenska Radio-Televizija (JRT)19461950

Membres associats PaísOrganismeAny d'ingrésAny de sortidaAlemanya OccidentalArbeitsgemeinschaft der öffentlich-rechtlichen Rundfunkanstalten der Bundesrepublik Deutschland (ARD)19881993Zweites Deutsches Fernsehen (ZDF)19881993MongòliaMongolian National Broadcaster (MNB)19671993

Referències

Categoria:Organitzacions internacionals de radiodifusió