Peter Brian Gabriel (Chobham, Surrey, Anglaterra, 13 de febrer de 1950) és un compositor, músic i activista anglès que es va fer famós com a cantant solista i flautista del grup de rock progressiu Genesis. Després de deixar Genesis, Gabriel va engegar una carrera en solitari amb èxit, amb "Solsbury Hill" com el seu primer senzill. El seu àlbum de 1986, So, és el seu llançament més venut i està certificat triple platí al Regne Unit i cinc vegades platí als Estats Units. El senzill més famós de l'àlbum, "Sledgehammer", va guanyar nou premis MTV conseguint un rècord en els MTV Video Music Awards de 1987 i, segons un informe de 2011, va ser el vídeo musical més vegades reproduït a MTV de tots els temps.
Més tard ha centrat els seus esforços i esmerçat molt de temps a la producció i promoció de la "world music", amb accions com l'organització del festival WOMAD (acrònim de World of Music, Arts and Dance (món de música, arts i dança) ha continuat centrant-se en la producció i promoció de música mundial a través de la seva etiqueta Real World Records. També ha estat pioner en els mètodes de distribució digital de música, cofundador d'OD2, un dels primers serveis de descàrrega de música en línia.
Gabriel també ha participat en nombroses causes humanitàries. El 1980, va llançar el senzill anti-apartheid "Biko". Ha participat en diversos concerts de beneficis pels drets humans, inclosa la gira de 1988 Human Rights Now! d'Amnistia Internacional i és cofundador de l'organització dels drets humans Witness (testimonis) el 1992. Gabriel va desenvolupar The Elders amb Richard Branson, que va ser llançada per Nelson Mandela el 2007.
Gabriel ha guanyat tres Brit Awards inclòs el de millor músic britànic masculí el 1987, sis premis Grammy, tretze premis MTV Video Music, el primer premi Pioneer als premis BT Digital Music, el premi a tota una vida de la revista Q, el Premi Ivor Novello per tota una vida, i el premi Polar Music. Va ser reconegut com a icona Broadcast Music, Inc. (BMI) als 57 Premis anuals de BMI de Londres per la seva "influència en generacions de creadors de música".
En reconeixement dels seus molts anys d'activisme pels drets humans, va rebre el premi Home de Pau el 2006, i la revista Time el va nomenar una de les 100 persones més influents del món el 2008. AllMusic ha descrit a Gabriel com "un dels músics més ambiciosos i innovadors del rock, així com un dels més polítics". Va ser inclòs al Rock and Roll Hall of Fame com a membre de Genesis el 2010, i pel seu treball en solitari el 2014. El març de 2015, va obtenir un doctorat honoris causa per la Universitat d'Austràlia del Sud en reconeixement dels seus èxits en música.
Biografia Primers anys Peter Brian Gabriel va néixer el 13 de febrer de 1950 a Woking, Surrey. Va ser criat en una família de classe mitjana a Coxhill, una casa victoriana situada a Deep Pool Farm, als afores de Chobham. El seu pare, Ralph Parton Gabriel (1912–2012), era enginyer elèctric i la seva mare, Edith Irene Gabriel (nascuda Allen), era d'una família amb tradició musical. El seu oncle besavi, Sir Thomas Gabriel, primer baronet, va ser Lord Major de la ciutat de Londres del 1866 al 1877. Gabriel va assistir a Cable House, una escola privada de primària a Woking, i a la St. Andrews Preparatory School for Boys a Horsell. Durant el seu temps en aquesta darrera, els professors de Gabriel van notar el seu talent pel cant, però va optar per classes de piano de la seva mare i es va interessar per la bateria. Als deu anys, va comprar un Tom-tom.
Als dotze anys Gabriel va escriure la seva primera cançó, "Sammy the Slug". Per aquest temps, una tieta li va donar diners per a classes de cant professional, però Gabriel el va utilitzar per comprar el primer àlbum dels Beatles. El setembre de 1963 Gabriel va començar a Charterhouse School, una escola privada a Godalming. Va ser aquí on Gabriel es va unir a la seva primera banda de jazz tradicional, The Milords (o M'Lords), com a bateria i vocalista. Va continuar amb una banda per les vacances, The Spoken Word. El 1965, Gabriel va formar la banda Garden Wall amb els seus amics de l'escola Tony Banks al piano i Chris Stewart a la bateria. Banks havia començat al mateix temps que Gabriel; els dos es desinteressaven per les activitats escolars, però es van unir per la música i van començar a escriure cançons. En el seu concert final abans de la marxa de Gabriel van dutxar l'audiència amb pètals que havia triat dels jardins veïns.
Genesis (1967-1975) El 1967, després de dissoldre's Garden Wall, Gabriel, Banks i Stewart van ser convidats pels seus companys Phillips Phillips i Mike Rutherford per treballar en una cinta demo de cançons. Gabriel i Banks van aportar "She is Beautiful", la primera cançó que van escriure junts. La cinta va ser enviada a un antic alumne de Charterhouse convertit en músic Jonathan King, que va ser immediatament entusiasta en gran part a causa de la veu de Gabriel. Va signar el grup i va suggerir anomenar la banda Gabriel's Angels, però no va agradar als altres membres. Es van establir sobre l'altre suggeriment de King, Genesis. Després que King va suggerir que fessin un pop més senzill, Gabriel i Banks van escriure "The Silent Sun" com un pastitx dels Bee Gees, una de les bandes preferides de King. Es va convertir en el primer senzill de Genesis, publicat el 1968, que va ser inclòs en el seu primer àlbum d'estudi, From Genesis to Revelation (1968), que va veure Gabriel tocar la flauta.
Després del fracàs comercial de De Genesis a revelació , la banda va seguir els seus camins i Gabriel va continuar els seus estudis a Charterhouse. El setembre del 1969, Gabriel, Banks, Rutherford i Phillips van decidir abandonar els seus plans i fer de Genesis un grup de treball a temps complet. A principis de 1970, Gabriel va tocar la flauta de Mona Bone Jakon (1970) per Cat Stevens. El segon àlbum de Genesis, Trespass (1970), va marcar Gabriel ampliant la seva producció musical amb l'acordió, la pandereta i el baix, i va incorporar les seves influències de la música soul. Ell va escriure la lletra de "The Knife" com a paròdia d'una cançó de protesta. L'àlbum es va vendre poc i en un moment determinat, Gabriel va aconseguir un lloc a l'Escola de Cine de Londres, ja que Genesis "semblava estar morint". Genesis va reclutar el guitarrista Steve Hackett després que Gabriel va veure el seu anunci al Melody Maker, el mateix any 1970 també va entrar al grup el bateria Phil Collins. El seu següent àlbum, Nursery Cryme (1971), compta amb Gabriel tocant l'oboè. La seva primera obertura, "The Musical Box", és la seva primera cançó on Gabriel va incorporar una història i personatges a les lletres.
miniatura|Gabriel com "Britannia", o "Dancing with the Moonlit Knight", 1974. Els espectacles que recolzen Foxtrot (1972) van marcar un desenvolupament clau en la representació escènica de Gabriel. Havia començat a recitar històries per introduir números com una forma de cobrir el silenci entre les cançons, mentre la banda sintonitzava els seus instruments, o mentre se solucionaven els defectes tècnics. Durant un concert a Dublín al setembre de 1972, va desaparèixer del set durant la secció instrumental de "The Musical Box" i va reaparèixer amb el vestit vermell de la seva dona i el cap d'una guineu, imitant la portada de l'àlbum. Va mantenir la idea en secret pensant que la banda hi hauria votat en contra. Malgrat alguns dubtes inicials dels seus companys de banda, l'incident va rebre la cobertura de la pàgina principal a "Melody Maker", donant-los una exposició nacional que va permetre al grup duplicar la seva taxa de rendiment.
Quan van editar el disc en concert Live, el 1973, al director de la pel·lícula L'exorcista, William Friedkin, li van semblar interessant les declaracions escrites a aquest últim disc de concert, i els va proposar fer la banda sonora de la pel·lícula, però un jove anomenat Mike Oldfield va fer una proposta millor. El seu cinquè disc, Selling England By The Pound, va sortir a la venda la tardor del 1973, aconseguint el primer single destacat I Know What I Like (In Your Wardrobe). I el 1974 van realitzar el disc The Lamb Lies Down On Broadway fent un doble disc, i sent una de les grans produccions del grup.
Durant una parada a Cleveland, Ohio, a principis de la gira de l'àlbum, Gabriel va informar a la banda de la seva intenció de deixar-la a la seva conclusió. Els crítics de música solien centrar els seus comentaris en el teatre de Gabriel i deixava la interpretació musical de la banda en segon pla, el que irritava la resta de la banda. La gira va finalitzar al maig de 1975, després de la qual Gabriel va escriure una peça per a la premsa el 15 d'agost, titulada "Out, Angels Out", sobre la seva sortida, la seva desil·lusió amb el negoci i el seu desig de passar temps amb la seva família. Les notícies van sorprendre els fans del grup i va deixar els comentaristes preguntant-se si la banda podria sobreviure sense ell. La seva sortida va provocar que el bateria Phil Collins prengués el relleu en la veu principal.
Carrera en solitari (des de 1976) miniatura|Peter Gabriel durant un concert a Oslo, el 1978. Gabriel va descriure la seva ruptura amb la música com el seu "període d'aprenentatge", i va prendre classes de piano i música. Havia gravat demos a finals de 1975; els fruits d'un període d'escriptura al voltant de 20 cançons amb el seu amic Martin Hall. Després de preparar el material per a un àlbum, Gabriel va gravar el seu debut en solitari, "Peter Gabriel" en 1976 i 1977 a Toronto i Londres, amb el productor Bob Ezrin.
Gabriel no va titular els seus primers quatre discos. Tots van ser anomenat "Peter Gabriel", utilitzant el mateix tipus de lletra, amb dissenys de Hipgnosis. "La idea és fer-ho com una revista, que només sortirà un cop l'any", va comentar el 1978. "Així que és el mateix títol, el mateix tipus de lletra en el mateix lloc, només la foto és diferent".Best magazine, maig de 1978
Durant molts anys, Gabriel va tenir com manager a Gail Colson.
El 1983, Gabriel va desenvolupar, i coproduir amb Daniel Lanois, la banda sonora de la pel·lícula Birdy (1984) d'Alan Parker. Es tracta d'un material nou i de cançons instrumentals remixades del seu quart disc d'estudi.
Després d'acabar la banda sonora de Birdy, Gabriel va canviar el seu enfocament musical del ritme i de la textura, sentits a Peter Gabriel (IV) i Birdy cap a cançons més senzilles. El 1985, va enregistrar el seu cinquè disc d'estudi, So, que va coproduir novament amb Lanois. So va ser publicat el maig de 1986 i va arribar al No. 1 de ventes al Regne Unit i No. 2 als Estats Units. Continua sent el disc millor venut de Gabriel amb més de 5 milions de còpies venudes només als Estats Units. Va produir tres dels 20 primers singles de les llistes del Regne Unit: "Sledgehammer", "Big Time", i "Don't Give Up", un duet amb Kate Bush.Roberts, David (2006). British Hit Singles & Albums. Londres: Guinness World Records Limited El primer va ser al número 1 dels Estats Units 'Billboard' Hot 100, l'únic single de Gabriel de la seva carrera en fer-ho. Va treure del primer lloc "Invisible Touch" de Genesis, també el seu únic número u als Estats Units. Al Regne Unit, el single va arribar al número 4.Whitburn, Joel (2006). The Billboard Book of Top 40 Hits. Billboard Books El 1990, la revista "Rolling Stone" va classificar "So" al número 14 de la seva llista de Top 100 d'àlbums dels anys vuitanta.The 100 Greatest Albums of the 80s. Rolling Stone. Special Issue 1990
miniatura|esquerra|Gabriel el 1986. "Sledgehammer" va tenir especial èxit. Tractava sobre relacions sexuals i sexuals a través d'innúendos lírics. El seu famós vídeo musical va ser una col·laboració entre el director Stephen R. Johnson, Animacions Aardman, i els Germans Quay i va guanyar nou Premis MTV Video Music el 1987. El 1998, va ser nomenat el millor video animat de la MTV de tots els temps.