miniatura|"Proa" o canoa polinèsia de les Illes Mariannes segons descripció de George Anson (viatge de 1743) miniatura|Canoa polinèsia de Nova Caledònia L'expressió vela de papallona indica totes les variants de la vela tradicional emprada en les canoes polinèsies i embarcacions similars arreu de l’Oceà Pacífic. En els models més sofisticats de canoes polinèsies, les canoes de les Illes Mariannes (islas de las Velas latinas), la vela de papallona presenta una forma de triangle isòsceles amb dos dels costat units a sengles perxes. El conjunt format per la vela i les perxes va penjat en un pal únic i vertical de forma que pugui girar lliurement.

Descripció i terminologia miniatura|Veles austronèsiques diverses. Considerant l'època iniciada l'any 1521 (data de la primera referència europea sobre el tema) i fins a final del (període de decadència de l'ús habitual de les canoes de vela) la difusió i varietat de models tradicionals d'embarcacions insulars del Pacífic és prou gran. I presenta un problema de descripció.

Un altre problema afegit és el dels pobles austronèsics i les llengües austronèsiques. Cada poble disposava d'un o dos models de canoa de vela. Models que designava (conjunt i parts) en la seva llengua. Molts d'aquells models d'embarcació s'han perdut juntament amb la terminologia tradicional.

A partir de la documentació existent hi ha alguns estudis recents (generals i particulars) sobre canoes polinèsies en llengües "occidentals". Aquests treballs empren una terminologia simplificada i fan servir termes aborígens quan entren a explicar alguns detalls.

Classificació En aquest article se seguirà la classificació següent: veles austronèsiques en general = veles de papallona veles de papallona del tipus “crab claw sail”= veles de pinça de cranc (una varietat de l'anterior) altres veles austronèsiques = en cada cas particular s'adoptarà la denominació més freqüent segons els especialistes (autors dels estudis publicats citats més amunt.

Justificació de la terminologia L'expressió “butterfly sails”, veles de papallona, fou publicada l'any 1891 per Robert Henry Codrington. L'any 2014, Anne di Piazza va presentar un treball sobre la vela de papallona de Vanuatu: The Vanuatu “Butterfly Sail”: A Polynesian Oceanic Spritsail in Melanesia.

Vela de pinça de cranc La terminologia recent en anglès ha adoptat l'expressió “crab claw sail”. No queda clar quan va començar aquesta decisió. És freqüent el seu ús convencional per a denominar totes les veles austronèsiques. De fet hi ha un tipus particular de vela de papallona (pràcticament desaparegut), de tres costats i amb dues perxes molt corbades, que recorda molt la pinça d'alguns crancs.

Les descripcions més antigues de les veles de papallona parlen de veles triangulars. I un triangle no s'assembla gens a una pinça de cranc.

miniatura|x130px| miniatura|x130px| miniatura|x130px| miniatura|x130px|

Maniobra Amb independència de la forma de la vela pròpiament dita, la maniobra de la canoa determina la posició del pal o perxes que la sostenen i l'eixàrcia de treball imprescindible per a navegar. Hi ha dues maneres de navegar i maniobrar possibles: amb el balancí o batanga sempre a sobrevent implica canoes simètriques en el sentit proa-popa i fer bordades sense virar per avant (“shunting” = fer de proa popa, capicular) amb el balancí a sobrevent o sotavent la proa de la canoa sempre és la proa; els canvis de bord es fan virant per avant.

Materials miniatura|Dona badjao teixint tires de pandanus Durant segles les veles polinèsies es fabricaren a partir de les fulles de pandanus. Cada fulla es tallava en tires més o menys estretes que, posteriorment, es teixien manualment. En el relat d'algun dels primers exploradors s'esmenta que les dones teixien (com quan feien estores) i que els homes cosien les peces teixides per a formar la vela. Des del segle XX les veles de papallona es fan a partir de teixits convencionals.

Una part important de la recuperació d'embarcacions amb veles de papallona es basa en la construcció de veles i embarcacions per part d'afeccionats. Són freqüents els exemples de veles confegides amb làmines de polímers “no teixits” (“polytarp” i similars). Amb un cost més reduït que el dels teixits veritables, permeten provar dissenys experimentals i disposar de veles provisionals o definitives.

Història

Aquesta vela fou inventada pels pobles austronèsics abans del 1500 aC. Els primers exploradors europeus la denominaren “vela llatina”, basant-se en la forma triangular de les veles que els eren familiars i el mateix aspecte triangular de les veles de papallona.

Francesc Albo En el seu derroter del primer viatge de Magallanes-Elcano, en el mes de març de 1521, va parlar de les canoes simètriques de les illes Mariannes, amb veles triangulars fetes d'estora.

Antonio Pigafetta En el mateix viatge de Magallanes-Elcano, Pigafetta fa una descripció simple de les veles de papallona.

Abel Tasman miniatura|Gravat d'una canoa vista en el viatge d'Abel Tasman (Tongatapu 1643) El 20 de gener de 1643 va arribar a l'arxipèlag de Tonga. Un dels seus dibuixants va representar (dins de l'escena general amb dos vaixells holandesos ancorats i altres embarcacions locals) una canoa de vela.

Tot i que el dibuix no mostra la perxa inferior, aquest element és imprescindible per a rebre la força de l'escota i distribuir-lo per la part inferior de la vela. Sense perxa inferior l'escota hauria d'anar amarrada al puny (com en un Patí de vela). El dibuix no representa cap puny d'escota ni cap escota afermada al puny.

William Dampier L'any 1686 va descriure amb cert detall les canoes que ell anomenava “proes” o “Indian boats”.

George Anson (1743) En la seva narració d'un viatge de volta al món, amb el càrrec de comodor de l'estol, George Anson parlava amb admiració de les “proes voladores” de les illes Mariannes. Les seves observacions esmenten velocitats de 20 nusos. L'anàlisi d'una canoa capturada va permetre anotar i dibuixar els detalls de la canoa i de la vela.

Louis Antoine de Bougainville (1768)

James Cook (1774) El capità Cook va fer diversos comentaris sobre les canoes polinèsies.

Charles Wilkes (1839) miniatura|Vela de papallona. Illa d'Obalahou. 1846. Comandant d'un estol d'exploració nord-americà va descriure les canoes de vela de Samoa.

George Turner (1861) Descripció de les canoes de Samoa per un missioner que va viure allí dinou anys.

Referències

Veles