Galtzagorri ('[el dels] pantalons vermells', del basc galtza 'pantalons' i gorri 'vermell') és una de les nombroses denominacions locals que rep un petit geni de la mitologia basca, sobretot a Guipúscoa, Lapurdi i la Baixa Navarra, mentre que en altres llocs se'l coneix com a «prakagorri», «ximelgorri» o «mamarro» entre altres variants.
Es tracta d'un geni dels anomenats familiari o pamerial, els quals s'esmenten sobretot en plural (en aquest cas, galtzagorriak), ja que viuen i treballen sempre en grup. Diminuts, són capaços de fer les feines més inversemblants i normalment ajuden els humans, tot i que poden ser força molestos i, fins i tot, perillosos.
Denominacions
Els galtzagorriak reben molts altres noms al llarg del País Basc: Aidetikako a Sara, Aiharra a Lapurdi, Bestemutillak a Guernica, Patuek a Muxika, etc.
En basc, a més, galtzagorri val també per 'dimoni', 'diable' i un nom equivalent, prakagorri ('calces, pantalons vermells') ha servit històricament tant per a designar els petits genis familiars com els mikeletes de la Diputació Foral de Guipúscoa, un cos policial anterior a la Guerra Civil espanyola, ja que els pantalons vermells eren part del seu uniforme.
Creences Els galtzagorriak vesteixen pantalons vermells i s'estan dins un canó d'agulles; quan el propietari l'obre, li demanen a crits, voleiant al seu voltant, més tasques a fer: «Eta orain zer? Eta orain zer?» ('I ara què? I ara què?'). I en un tres i no res, normalment de nit, compleixen les ordres que reben del seu propietari, fins i tot les més sorprenents.
miniatura|Representació d'un galtzagorri per una intel·ligència artificial Aquests genis obeeixen estrictament el seu amo, però es poden esgotar si se'ls donen ordres excessives. En alguns contes, es poden neutralitzar encarregant-los una tasca impossible, com ara portar aigua amb un sedàs.
Tot i que de vegades han estat comparats amb dimonis o el diable sota influència cristiana, el seu origen es considera precristià. Aquesta mena de genis, que en català es coneixen com a 'familiars' ('fameliars' a les Pitiüses), es troben representats àmpliament en tota la mitologia dels Pirineus, des del País Basc a Catalunya: dins la mitologia aragonesa reben entre d'altres el nom de diaplerons i dins la catalana se'ls coneix especialment com a minairons, però també com a dimonis boiets, homenets i altres variants.
En la cultura popular La sèrie de còmics El ciclo de Irati de Juan Luis Landa i Jon Muñoz, publicada de 1995 a 1997 per Glénat, barreja història i ficció en una epopeia ambientada al Pirineu basc durant el segle VIII, amb profusió d'elements de la mitologia basca. Al primer tom, El despertar del Autza, hi apareixen els galtzagorri, als quals s'encarrega, en sortir d'un canó d'agulles, que construeixin un castell a les muntanyes. En sortir del canó, els galtzagorri demanen insistentment a la propietària: «¿Qué quieres que hagamos? ¿Qué quieres que hagamos?». La pel·lícula Irati de Paul Urkijo (2022) reflecteix tot aquest imaginari.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Mamarro Minairó
Enllaços externs
El galtzagorri a Euskal Mitologia
Categoria:Genis i esperits de la mitologia basca Categoria:Genis familiars Categoria:Criatures mitològiques petites