Macario Sakay y de León (Manila, 1870 - 13 de setembre de 1907) va ser un general filipí membre de la Katipunan que durant l'Ocupació estatunidenca de les Filipines va defensar el dret a la lliure determinació. President de la República Tagala i combatent en la Guerra filipino-estatunidenca, va ser capturat i assassinat per les forces estatunidenques.
Biografia miniatura|El president Macario Sakay i els seus oficials. Macario Sácay va néixer al carrer Tabora, en el districte de Tondo de la ciutat de Manila (capital de les Filipines). Va treballar com a aprenent en un taller, com a sastre i també com a actor.
En 1894 es va incorporar al moviment Katipunan, lluitant al costat d'Andrés Bonifacio en la Revolució filipina contra els espanyols. En 1899, va continuar la lluita per la independència de les Filipines, però aquesta vegada contra els Estats Units.
Al principi de la guerra filipino-estatunidenca, va ser empresonat per «activitats sedicioses», i posteriorment posat en llibertat com a part d'una amnistia.
Resistència miniatura|Bandera usada pels patriotes revolucionaris filipins. Des de la invasió estatunidenca, a les Filipines l'idioma oficial va ser l'anglès. La República va estar oficialment activa fins a la captura i arrest del president Emilio Aguinaldo per les tropes estatunidenques el 23 de març de 1901 a Palanán (província d'Isabela).
Sakay, un veterà membre del Katipunan, va establir la República Tagala a les muntanyes de Dimasalang (avui, la província de Rizal). Francisco Carreón va ocupar la presidència de la república amb el títol de «vicepresident».Kabigting Abad, Antonio (1955). General Macario L. Sakay: was he a bandit or a patriot?. J. B. Feliciano and Sons Printers-Publishers, 1955.
El govern de la segona època (1902-1906) estava format per líders independentistes en contra l'ocupació estatunidenca. Eren: PosicióNomPresidentMacario SakayVicepresidentFrancisco CarreónMinistre de GuerraDomingo MorionesMinistre del GovernAlejandro SantiagoMinistre d'EstatNicolás Rivera A l'abril de 1904, Sakay va publicar un manifest declarant el dret filipí a la lliure determinació, en un moment en el qual el suport a la independència era considerat un crim per les forces d'ocupació estatunidenques.Flores, Paul (1995). Macario Sakay: tulisán or patriot?. Philippine History Group of Los Angeles.
Caiguda Després d'aquest cop, la Primera República va quedar escapçada. Llavors Sakay va assumir la presidència, continuant la resistència fins a 1906. El «governador» estatunidenc va enganyar Macario Sakay i els seus guerrillers, afirmant que els concedirien una amnistia si es lliuraven.Resolution No. 121, Philippine Senate. El 14 de juliol de 1906, Sakay i els seus homes es van lliurar, no obstant això van ser jutjats com a bandits i sediciosos. El president va dir davant els seus captors:
Sakay va ser penjat juntament amb els seus líders el 13 de setembre de 1907, a 36 anys d'edat.Resolution No. 623, Philippine Senate.
Referències
Categoria:Presidents de les Filipines Categoria:Revolució filipina Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Morts a Manila Categoria:Persones de Manila Categoria:Morts el 1907 Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1870