Meta Platforms, Inc (antigament anomenada Facebook, Inc) és una empresa multinacional estatunidenca del sector de les tecnologies de la comunicació i continguts a internet, que té la seva seu a Menlo Park a l'estat de Califòrnia als Estats Units. Va ser fundada per Mark Zuckerberg, juntament amb els seus companys d'habitació (Eduardo Saverin, Andrew McCollum, Dustin Moskovitz i Chris Hughes) quan estudiava a la Universitat Harvard. Originàriament, el nom de la plataforma va ser «TheFacebook.com», l'actual xarxa social Facebook. És una de les cinc grans empreses de tecnologia, juntament amb Microsoft, Amazon.com, Apple Inc i Alphabet Inc.
Meta ofereix altres serveis i productes més enllà de la plataforma Facebook, que inclouen Facebook Messenger, Facebook Watch i Facebook Portal. També, fa relativament poc, va adquirir Instagram, WhatsApp, Oculus VR, Giphy i Mapillary, a més de tenir una participació del 9,9% a Jio Platforms.
El 8 d'abril de 2011, Facebook va comprar Instagram per 2000 milions de dòlars i, més tard, el febrer del 2014, adquireix WhatsApp per 19000 milions de dòlars. L'octubre del 2021, mitjans de comunicació van informar que l'empresa matriu de Facebook considerava canviar-se el nom «per a reflectir el seu enfocament a construir el metavers». Finalment, es rebatejada com a Meta a l'octubre d'aquell any. El terme «meta» prové del grec i significa «més enllà», indicant aquesta nova etapa futurista.
Història Per a més informació, visita: Facebook (Història).
Facebook va sol·licitar una oferta pública inicial (OPI) l'1 de febrer del 2012. El full informatiu deia que la companyia cercava recaptar uns 5 mil milions de dòlars. El document, anunciava que la companyia tenia 845 milions d'usuaris actius mensuals i que el seu lloc web presentava 2700 milions de «m'agrada» i de comentaris diaris. Després de l'OPI, Mark Zuckerberg va mantenir una participació del 22% de la propietat de Facebook a més del 57% de les accions.
Underwriters va valorar les accions a 38 dòlars cada una, fixant així el preu de l'empresa en 104 mil milions de dòlars, la valoració més grossa feta mai fins aleshores per una empresa que cotitza a la borsa.
El 16 de maig, un dia abans de l'OPI, Facebook anuncià que vendria un 25% més de les accions que tenia previstes a causa de l'alta demanda. l'OPI va recaptar 16 mil milions de dòlars, i així fou la tercera més grossa en la història dels Estats Units (per davant d'AT&T Wireless i per darrere de General Motors i Visa). L'alt preu de les accions va deixar la companyia amb la capitalització de mercat més alta de totes les empreses estautounidenques, superant de lluny companyies com Amazon, McDonalds, Disney i Kraft Foods. La participació de Zuckerberg va arribar a valdre 19 mil milions de dòlars. esquerra|miniatura|234x234px|Una cartellera a l'edifici de Thomson Reuters dona la benvinguda a Facebook al NASDAQ, 2012. El 18 de maig, dia en què s'havien de començar a negociar les accions en borsa, la venda es retardà per mor de problemes tècnics amb la borsa NASDAQ. Les accions van lluitar per mantenir-se per sobre del preu de l'OPI durant la major part del dia, la qual cosa que va obligar els subscriptors a continuar recomprant-les per a poder mantenir el preu. En el moment de tancament, les accions es van valorar a 38,23 dòlars, només un 0,23 per sobre del preu de l'OPI i 3,82 per sota del valor de la campanya d'obertura, la qual cosa que la premsa financera va considerar com una gran decepció. Tot i aquest entrebanc, l'acció va establir un nou rècord pel volum de negociació d'una OPI. Finalment, a la fi de primera setmana completa de l'acció es va fixar a 31,91 dòlars: una baixa del 16,5%.
El 22 de maig del 2012, els reguladors de la Financial Industry Regulatory Authority (FINRA) de Wall Street anuncien que s'havia començat a investigar si els bancs que havien suscrit a Facebook havien compartit informació de manera irregular, només amb clients seleccionats i no amb tot el públic en general. Aquestes acusacions van provocar la fúria d'alguns inversors i això va desencadenar en diverses demandes, una d'elles col·lectiva que reclamava més de 2.5 mil milions de dòlars en pèrdues, a causa de l'OPI. Bloomberg va estimar que els inversors minoristes haurien pogut perdre uns 630 milions de dòlars en accions de Facebook des del seu debut.
Standard & Poor's va afegir Facebook, Inc. al seu índex, denominat com a S&P 500 el 21 de desembre del 2013.
Al maig del 2019, Facebook funda Libra Networks suposadament per a desenvolupar la seva pròpia criptomoneda estable. Tot i això, s'informa que aquesta companyia tenia el suport de companyies de tipus financer com Visa, Mastercard, PayPal i Uber. S'esperava que el consorci d'empreses acabés ajuntant la suma de 10 milions cada un per a poder finançar el llançament d'aquesta criptomoneda, que anomenarien Libra. Finalment, a causa de la gran allau de crítiques, molts dels socis, com PayPal es van fer enrere i van abandonar el projecte conjunt amb Facebook. Poc després, la companyia va canviar el seu nom per Diem.
Diem pretén estendre la revolució pel que fa als pagaments en línia, que originalment ja va iniciar PayPal, que permetia pagaments, depòsits i transferències quasi gratuïtes. Voldria proporcionar als 1.700 milions usuaris, l'accés a una alternativa segura, sobretot per a tots aquells que no disposen d'un compte bancari, a més d'una criptomoneda, desenvolupada per Diem Association per a presentar una stablecoin (criptomoneda amb un valor estable) vinculada al dòlar estatunidenca durant el 2021. Aquesta comptaria amb el suport d'Uber, Spotify o Shopify.
Durant l'octubre de 2021, els mitjans de comunicació van informar que l'empresa matriu planejava canviar-se el nom per a poder «reflectir el seu enfocament en la construcció del metavers». El 28 d'octubre de 2021, el conglomerat va ser reanomenat com a Meta Platforms, Inc.
Adquisicions Al llarg de la seva existència, Meta ha adquirit diverses empreses.
A l'agost del 2009, Facebook va adquirir FriedFeed per un valor de 50 milions de dòlars Durant el març de 2011, Facebook va comprar la startup israeliana Snaptu per un valor aproximat de 60.000 milions de dòlars. L'abril del 2012 va comprar Instagram per un valor aproximat de mil milions de dòlars en efectiu i en accions, una de les adquisicions més grosses fins aleshores. També el 2012 adquireix la companyia israeliana Face.com per un valor de 100 milions. A principi del 2013, Facebook compra Atlas Advertiser Suite per un valor de 100 milions de dòlars. El febrer del 2014, Facebook adquireix WhatsApp, per a 19 000 milions de dòlars en efectiu i accions. Més tard, el mateix any, compra l'empresa de realitat virtual Oculus VR per a 2,3 mil milions de dòlars en accions i efectiu. Aquest va presentar el seu primer casc de realitat virtual per consumidors el 2016, l'Oculus Rift. A finals de juliol del 2019, la companyia acaba anunciant que estava sota investigació per antimonopoli per part de la Comissió Federal de Comerç (FTC). Tot i així, el novembre va comprar el desenvolupador de jocs Beat Games, que va desenvolupar un dels títols de realitat virtual més populars d'aquell any, Beat Saber. Durant l'abril del 2020, Facebook va anunciar un acord de 5,7 mil milions de dòlars amb la multinacional índia Reliance Industries per a comprar uns 10% de Jio Platforms, l'entitat de serveis i mitjans digitals de Reliance. El maig del 2020, Facebook compra Giphy per un preu en efectiu de 400 milions de dòlars.
Despesa en grups de pressió Durant 2020, Facebook, Inc. va gastar 19,7 milions de dòlars en grups de pressió o lobbying, i va contractar 79 lobbistes. Un any abans, el 2019, ja s'havia gastat uns 16,7 milions de dòlars en lobbying o grups de pressió i tenia un equip de 71 membres, més que el 2018, que s'havia gastat 12,6 milions de dòlars i en tenia 51.
Reconstrucció de marca Després d'un llarg període, les notícies van començar a filtrar a finals d'octubre sobre un pla de Facebook per a reanomenar la companyia. El 25 d'octubre, durant la presentació de resultats del tercer trimestre (una conferència a través d'internet entre l'administració d'una companyia, analistes, inversors i mitjans de comunicació per a presentar i comentar els resultats finançers de la companyia durant un període, normalment durant un trimestre o any fiscal) Mark Zuckerberg va tractar les crítiques continues sobre el serveis socials que oferia la companyia i també sobre la manera en la que operava, apuntant cap a els grans esforços per a poder construir un metavers - sense mencionar en cap moment el renombrament i el canvi de nom. Aquesta nova visió sobre el metavers i el canvi de nom a Meta Platforms es va introduir finalment durant l'esdeveniment de Facebook Connect, el dia 28 d'Octubre del 2021. Basat en la seva campanya de relacions públiques, el canvi de nom reflecteix com la companyia, a llarg termini, vol enfocar-se en construir el metavers, una extensió digital del món físic fet a través de xarxes socials, realitat virtual i realitat augmentada.
«Meta», ja havia estat registrada com a marca comercial als Estats Units el 2018 per màrketing, publicitat i serveis informàtics, per una companyia canadiense (Meta PC) que abastava anàlisis big data de literatura científica. Aquesta companyia va ser adquirida el 2017 per Chan Zuckerberg Initiative (CZI), una fundació creada per Mark Zuckerberg i la seva dona, Priscilla Chan, que va esdevenir un dels seus projectes. Pròximament, amb reconstrucció de la marca Facebook/Meta, CZI ha anunciat definitivament que deixara de prioritzar el projecte inicial de Meta i que, en conseqüència, transferirà els seus drets a Meta Platforms, fent que el projecte arribés al seu final durant 2022.
Estructura miniatura|271x271px|Mark Zuckerberg, cofundador, president, conseller delegat i accionista majoritari de Meta Inc. Personal d'administració El personal d'administració clau de Meta consisteix en: President i Director Executiu i Fundador: Mark Eliot Zuckerberg (Mark Zuckerberg) Vice-President i directora d'operacions: Dawn Carfora Directora operativa: Sheryl Sandberg Director de finances: David Wehner Director de tecnologia: Michael Todd Schroepfer Director de producte: Chris Cox Al desembre del 2020, Meta tenia la xifra de 58,604 empleats, un 30,4% més any rere any.
Comitè executiu Durant l'octubre del 2021, el comitè executiu de Meta consisteix dels següents directors;
Mark Zukerberg (president, fundador i director executiu I CEO) Sheryl Sandberg (directora executiva i CEO) Peggy Alford (directora no-executiva, vice-presidenta executiva, directiva de vendes, PayPal). Marc Andreessen (director no-executiu, co-fundador de Andreessen Horowitz) Drew Houston (director no-executiu, president i CEO de Dropbox) Nancy Killefer (directiva no-executiva, sòcia principal de McKinsey & Company) Robert M. Kimmitt (director no-executiu, assessor principal de WilmerHale) Peter Thiel (director no-executiu, co-fundador i antic CEO de PayPal, fundador i president de Clarium Capital) Tracey Travis (directora no-executiva, vice-presidenta executiva i directiva financera de Estée Lauder Companies)
Governança corporativa Un dels primers inversors i mentor de Zuckerberg, Roger McNamee, va descriure Facebook com «l'estructura d'adopció de decisions més centralitzada que havia vist mai en una gran empresa». Nathan Schneider, professor de ciències de la informació de la Universitat de Colorado a Boulder, va posicionar-se a favor de transformar Facebook com una plataforma cooperativa, on la governança i la propietat d'aquesta fos dels propis usuaris.