L'ordre et la morale és una pel·lícula francesa de 2011, dirigida, coproduïda i coescrita per Mathieu Kassovitz. L'obra es basa en el llibre La Morale et l'Action (1990) de Philippe Legorjus,Les Fiches de Monsieur Cinéma, fitxa 481/20, Images et Loisirs, 2012. capità del Grup d'Intervenció de la Gendarmeria Nacional (GIGN) durant la presa d'ostatges d'Ouvéa de 1988 que el film escenifica, així com també en l'obra col·lectiva Enquête sur Ouvéa.

Argument El 22 d'abril de 1988, entre les dues voltes de les eleccions presidencials franceses, les tropes militars d'aquest estat fan efectiva l'ordre d'assalt a l'illa d'Ouvéa, a Nova Caledònia, després de l'assassinat de quatre gendarmes i la subsegüent presa d'hostatges de trenta gendarmes mòbils, a mans d'independentistes kanaks del Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista.

Repartiment El conjunt d'intèrprets que van participar en la pel·lícula van ser:

Producció Mathieu Kassovitz va conèixer el poble kanak per primera vegada l'any 2001, abans d'escriure el guió, per demanar-li permís per fer una pel·lícula sobre la seva història. Llavors, Kassovitz va trigar dos anys a escriure una primera versió del guió. A mesura que va evolucionar la situació política, mentre Kassovitz feia nous viatges a Nova Caledònia i recull nous testimonis (tant de soldats com de kanaks), el guió es va reelaborar i es van escriure 25 versions diferents en l'espai de vuit anys.

Inicialment previst per a ser rodat a Nova Caledònia, a l'escena de la presa d'ostatges d'Ouvéa, el rodatge es va traslladar finalment a la Polinèsia Francesa després de l'oposició d'una part de la població de Caledònia, inclosa els kanaks.

Crítica i polèmica miniatura|Mathieu Kassovitz l'any 2011 abans de l'estrena Moltes controvèrsies van precedir l'estrena de la pel·lícula. Si bé la productora va demanar els mitjans de l'exèrcit francès per a reconstituir determinats conjunts, aquest s'hi va negar després d'haver conegut l'esperit de l'obra, contrària a la versió històrica i qüestionant-la d'una manera excessivament militant.

Encara com a reacció al guió, al biaix de l'autor i a l'oposició d'una part de la població local kanak, va ser impossible rodar la pel·lícula al lloc de la tragèdia per motius de seguretat. Va ser, doncs, enregistrada a la Polinèsia Francesa, amb el suport de les autoritats polítiques locals. En el moment de la seva estrena, pel·lícula no es va estrenar a les sales de Nova Caledònia. L'únic operador existent a l'illa va rebutjar perquè el treball de Kassovitz era «massa caricaturesca i polèmica» i va acusar la pel·lícula de «reobrir ferides guarides». Segons Jean Bianconi, el fiscal adjunt que va intervenir en les negociacions, «aquesta pel·lícula només dona una visió parcial i inexacta dels fets que no servirà per a la reconciliació entre les comunitats i suposarà un cop terrible a totes les famílies de les víctimes: gendarmes, soldats de l'11è batalló d'assalt, kanaks, que així veuen reavivar un dolor que només el temps pot apaivagar».

Esgotat per la crítica, i davant el baix èxit de la pel·lícula, Kassovitz va respondre: «Em molesta el cinema francès. Aneu a fotre amb les vostres pel·lícules de merda».

Premis i nominacions Any Premi Categoria Nominació Resultat 2011Festival de Cinema de Sarlat Salamandra d'Or (premi del públic) Mathieu Kassovitz Premi dels estudiants de secundària Mathieu Kassovitz Premi del jurat jove Mathieu Kassovitz 2012 Premis César Millor adaptació Mathieu Kassovitz, Pierre Geller i Benoît Jaubert

Vegeu també L'Assaut, film de 2011 sobre la presa d'hostatges al segrest del vol 8969 Air France

Referències

Enllaços externs

Categoria:Pel·lícules de França del 2011 Categoria:Pel·lícules en francès