miniatura|Lütt-Witt Moor, un pantà a Schleswig-Holstein, a l'Alemanya septentrional. Un pantà (geomorfologia, hidrografia) és una àrea de terreny planera impermeable o inundable, coberta per una làmina d'aigües estancades i poc profundes, normalment fangoses i amb abundant matèria orgànica. Els pantans es formen a prop de les àrees costaneres o en conques interiors poc drenades. Els pantans són indrets on hi alterna la vegetació herbàcia i arbòria.
Un pantà és un aiguamoll boscós. Els pantans es consideren zones de transició perquè tant la terra com l'aigua exerceixen un paper en la creació d'aquest entorn. Els pantans varien en grandària i es troben a tot el món. Els pantans d'aigua dolça es formen al llarg de grans rius o llacs on depenen críticament de l'aigua de pluja i de les inundacions estacionals per a mantenir les fluctuacions naturals del nivell de l'aigua. Els pantans d'aigua salada es troben al llarg de les costes tropicals i subtropicals. Alguns pantans tenen hammocks, o protuberàncies de terra seca, cobertes per vegetació aquàtica, o vegetació que tolera inundacions periòdiquesSwamp (de la pàgina web del glossari del Servei Geològic dels Estats Units) o saturació del sòl. Els dos tipus principals de pantà són els "veritables" o bosc pantanós d'aigua dolça i els "de transició" o pantà arbustiu. A les regions del boreal del Canadà, la paraula pantà s'utilitza col·loquialment per a referir-se al que formalment es denomina pantà o muskeg. Alguns dels pantans més grans del món es troben al llarg de grans rius com el Amazones, el Mississipi i el Congo.
Etimologia El terme pantà deriva de l'italià pantano, d'origen incert, probablement preromà i possiblement procedent de l'antic topònim llatí: Pantanus, (llac de Lesina) a l'època romana.
Definició Els pantans i els marshes són tipus específics d'aiguamolls que es formen al llarg de masses d'aigua que contenen sòls rics en sòls hídrics. Els marenys són aiguamolls inundats de manera contínua o freqüent per masses d'aigua pròximes, en els quals predomina la vegetació emergent de tija tova i les plantes herbàcies. Els pantans són aiguamolls formats per sòls saturats o aigua estancada i dominats per vegetació llenyosa tolerant a l'aigua com a arbustos, matolls i arbres.
Distinció entre pantà i maresma El francès és imprecís la majoria de les vegades en la distinció mareny/pantà, d'altra banda, de la mateixa arrel. Un pantà és . Un aiguamoll. Littré va afegir en 1873, un terreny on hi ha marenys. El pantà també va heretar la mala fama de mig pudent. L'Organització Hidrogràfica Internacional no s'aventura més. En el diccionari Littré, mareny (palus, mare) és una "tolla natural o artificial d'aigua estancada". El diccionari Trevoux, ve una mica al rescat informant "Salzes, àlbers, alisos venen bé en els pantans".Dictionnaire Trevoux; 1743 La paraula "inextricable" reforça regularment a "marécage" per a descriure un lloc de difícil accés pel fang. Els tractats sobre fortificació tracten dels avantatges i inconvenients de la situació pantanosa. El Dictionnaire de l'Académie française de 1740 equipara marécage amb grenouillère, el lloc on viuen les granotes.
La definició donada per la Office québécois de la langue française l'aproxima a la definició donada per l'anglès a la paraula swamp a l'Amèrica del Nord, de la qual és traducció. En un mareny no hi ha arbres.
A l'Europa temperada, els terrenys aquàtics només són adequats per a verns, àlbers i salzes. Algunes altres espècies prosperen en terrenys "frescos" o només humits, però les espècies de roures, oms i castanyers només prosperen en terrenys secs, formats per bons sòls que només retenen prou aigua després de les pluges. El mateix ocorre amb l'ordre dels Pinòpsides, fustes resinoses que només prosperen en sòls pantanosos.
Distinció amb altres termes En anglès bayous i mangroves poden considerar-se casos especials de swamp. A més swamp es distingeix de pantà: el bayou es defineix primer com un curs d'aigua relativament petit i mandrós que travessa les terres baixes, o en anglès, normalment amb un corrent lent i gairebé imperceptible. En el sud-est dels Estats Units (Louisiana), els swamps també es diuen bayous en anglès. A Louisiana, els swamp o bayous solen caracteritzar-se per la presència de Xiprer calb i arbres de tupelo (Nyssa sylvatica) i gairebé sempre es donen en zones on predomina el aigua dolça. Mangrove és en francès un préstec de l'anglès (anglicisme). Mangrove en anglès designa primer Rhizophora, en particular Rhizophora mangle de la família Rhizophoraceae. Per extensió, manglar es refereix al bioma on creixen aquests arbres, en regions tropicals i subtropicals. En anglès el terme és, per tant, polisèmic, designant tant a l'arbre com al lloc on creix, i per extensió a tots els aiguamolls boscosos costaners. El francès només utilitza les dues últimes accepcions, preferint la paraula "palétuvier" per a la primera. L'expressió manglar pantanós és la que més s'aproxima a la definició francesa de manglar, que també es tradueix al francès com marais à mangroves. En anglès, Marsh (marais) és un aiguamoll compost principalment d'herbes i canya que es troba prop de les ribes de llacs i rierols, servint com a zona de transició entre els ecosistemes terrestres i aquàtics. Un swamp és un aiguamoll compost per arbres i arbustos que es troba al llarg de grans rius i llacs.. En el Ecosistemes Boreals del Canadà, la paraula swamp s'usa comunament per a referir-se al que és més correctament dit un bog, bog, fen, o muskeg. El francès quebequès prefereix marécage, plé ou plée.. En un mareny els arbres estan absents. El francès és imprecís la major part del temps en la distinció marais/marécage, d'altra banda de la mateixa arrel. Al pantà s'estén des dels aiguamolls.
miniatura|upright=1.5|Perfil d'un mareny costaner típic dels Grans Lagos, des del llac fins a les terres altes, que mostra els canvis en les comunitats vegetals relacionats amb els nivells històrics del llac (de Environment Canada, 2002).
Hidrologia Les zones pantanoses es caracteritzen pels seus sòls saturats i les seves aigües de moviment lent. L'aigua que s'acumula en els pantans procedeix de diverses fonts, com les precipitacions, les aigües subterrànies, les marees i/o les inundacions d'aigua dolça. Totes aquestes vies hidrològiques contribueixen al fet que l'energia i els nutrients entrin i surtin de l'ecosistema. A mesura que l'aigua flueix pel pantà, els nutrients, sediments i contaminants es filtren de manera natural. Els productes químics com el fòsfor i el nitrogen que acaben en els cursos d'aigua són absorbits i utilitzats per les plantes aquàtiques del pantà, purificant l'aigua. Qualsevol resta o excés de productes químics presents s'acumularà en el fons del pantà, sent eliminats de l'aigua i enterrats en el sediment. L'entorn biogeoquímic d'un pantà depèn de la seva hidrologia, afectant els nivells i disponibilitat de recursos com l'oxigen, els nutrients, el pH de l'aigua i la toxicitat, que influiran en tot l'ecosistema.
Localització Els pantans ocupen diferents àrees i indrets de la Terra:
al llarg de les costes, formant maresmes. en àrees interiors o continentals, en terrenys endorreics, com a fase final d'un llac reblert o en procés d'extinció. a les valls fluvials, ocupant la part abandonada d'un riu, als antics meandres o a les lleres per la variació del cabal del riu a les regions semidesèrtiques.
Aigua Els pantans poden contenir aigua dolça o aigua salada, i els que són en àrees marítimes poden ser afectats per les marees. El volum d'aigua pot patir variacions estacionals. A les zones àrides les aigües presenten un alt grau de salinitat a causa de la forta evaporació.
Pantans d'aigua dolça Són pantans de terra endins connectats i dependents de les masses d'aigua de llacs i rius, molt variables en el seu nivell per causa de la poca pluja o les inundacions temporals.
Pantans d'aigua salada Són pantans que s'allarguen resseguint les àrees costaneres. L'aigua d'aquests pantans sovint pateix canvis en el grau de salinitat depenent de les aportacions continentals d'aigua dolça i de les marees.
Vegetació La vegetació dels pantans s'adapta a les condicions, sovint variables, de salinitat, evaporació i dessecació. Tanmateix la vegetació pot ser densa i atènyer una altura important, incloent arbusts i arbres.
Referències
Vegeu també
Maresma Canyissar Aiguamoll, terreny planer inundat d'aigua. Embassament, llac artificial en un riu. Llacuna
Categoria:Geomorfologia Categoria:Hidrologia Categoria:Hidrografia