miniatura|300x300px| Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen . La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials. Molts pobles han destacat com a gent de mar, destacant entre ells els austronesis (insulars del sud-est asiàtic, malgaixos, melanesis illencs, micronesis i polinesis), els harapans, els fenicis, els iranians, els antics grecs, els romans, els antics àrabs., els nòrdics, els xinesos, els venecians, els genovesos, els alemanys hanseàtics, els portuguesos, els catalans, els anglesos, els francesos, els holandesos i els danesos.
Antiguitat Indo-Pacífic
miniatura|400x400px| Mapa que mostra la migració i expansió marítima dels austronesis a partir del 3000 aC. La navegació a l'Indo-Pacífic va començar amb les migracions marítimes dels austronesis procedents de Taiwan que es van estendre cap al sud cap al sud-est asiàtic i l'illa de Melanèsia durant un període entre el 3000 i el 1000 aC. El seu primer viatge de llarga distància va ser la colonització de Micronèsia des de les Filipines cap al 1500 aC. Cap al 900 aC, els seus descendents s'havien estès per més de 6.000 quilòmetres pel Pacífic, arribant a Tonga i Samoa. En aquesta regió es va desenvolupar una cultura polinèsia distintiva. Durant els segles següents, els polinesis van arribar a Hawaii, Nova Zelanda, l'illa de Pasqua i possiblement a Amèrica del Sud. Els navegants polinesis van utilitzar una sèrie d'eines i mètodes, com ara l'observació d'aus, la navegació estel·lar i l'ús d'ones i onades per detectar terres properes. Es van utilitzar cançons, històries mitològiques i cartes estel·lars per ajudar la gent a recordar informació important de navegació. Mentrestant, els austronesis a l'illa del sud-est asiàtic van començar les primeres xarxes comercials marítimes veritables cap al 1000 aC, unint la Xina, el sud de l'Índia, l'Orient Mitjà i la costa oriental d'Àfrica. Els colons de Borneo van arribar a Madagascar a principis del I mil·lenni dC i el van colonitzar cap a l'any 500 dC.The precise time of Austronesians reaching Madagascar is unknown, at the earliest is the earliest centuries BCE (Blench, “The Ethnographic Evidence for Long-distance Contacts”, p. 432.), the latest is no earlier than 7th century CE (Adelaar, “The Indonesian Migrations to Madagascar”, p. 15.).
Mediterrani Sailors navigating in the Mediterranean made use of several techniques to determine their location, including staying in sight of land and understanding of the winds and their tendencies. Minoans of Crete are an example of an early Western civilization that used celestial navigation. Their palaces and mountaintop sanctuaries exhibit architectural features that align with the rising sun on the equinoxes, as well as the rising and setting of particular stars. The Minoans made sea voyages to the island of Thera and to Egypt.Bloomberg, 1997:77 Both of these trips would have taken more than a day's sail for the Minoans and would have left them traveling by night across open water. Here the sailors would use the locations of particular stars, especially those of the constellation Ursa Major, to orient the ship in the correct direction.
Els registres escrits de la navegació amb estrelles, o navegació celeste, es remunten a l'Odissea d'Homer, on Calypso diu a Odisseu que mantingui l'Óssa (Ossa Major) a la seva mà esquerra i al mateix temps que observe la posició de les Plèiades, la difunta. -configurant Boötes i l'Orió mentre navegava cap a l'est des de la seva illa Ogygia travessant l'oceà.Homer, Odyssey, 273-276 El poeta grec Aratus va escriure al seu Phainomena al posicions detallades de les constel·lacions tal com les va escriure Eudoxos.Bloomberg, 1997:72 Les posicions descrites no coincideixen amb les ubicacions de les estrelles durant l'època d'Aratus o Eudoxos per al continent grec, però alguns argumenten que coincideixen amb el cel de Creta durant l'edat del bronze. Aquest canvi en la posició de les estrelles es deu al balanceig de la Terra sobre el seu eix que afecta principalment a les estrelles polars.Taylor, 1971:12 Al voltant de l'any 1000 aC la constel·lació de Draco hauria estat més a prop del pol nord que Polaris.Taylor, 1971:10 Les estrelles polars es feien servir per navegar perquè no desapareixien per sota de l'horitzó i es podien veure de manera consistent durant tota la nit.
Al els grecs havien començat a utilitzar l'Óssa Menor per navegar.Taylor, 1971:43 A mitjans del segle I dC, Lucan escriu sobre Pompeu que qüestiona un mariner sobre l'ús de les estrelles en la navegació. El mariner respon amb la seva descripció de l'ús d'estrelles circumpolars per navegar.Taylor, 1971:46-47 Per navegar per un grau de latitud, un mariner hauria de trobar una estrella circumpolar per sobre d'aquest grau al cel.Bilic, 2009:126 Per exemple, Apol·loni hauria utilitzat β Draconis per navegar mentre viatjava cap a l'oest des de la desembocadura del riu Alfeu fins a Siracusa.
El viatge del navegant grec Pytheas de Massalia és un exemple especialment notable d'un viatge molt llarg i primerenc. Un astrònom i geògraf competent, Pytheas es va aventurar des de Grècia a través de l'estret de Gibraltar fins a Europa occidental i les illes Britàniques. Pytheas és la primera persona coneguda que va descriure el sol de mitjanit,The theoretical existence of a Frigid Zone where the nights are very short in summer and the sun does not set at the summer solstice was already known. Similarly reports of a country of perpetual snows and darkness (the country of the Hyperboreans) had been reaching the Mediterranean for some centuries. Pytheas is the first known scientific visitor and reporter of the arctic. gel polar, tribus germàniques i possiblement Stonehenge. Pytheas també va introduir la idea del llunyà " Tule " a la imaginació geogràfica i el seu relat és el primer a afirmar que la lluna és la causa de les marees.
El famós viatge de Nearchos de l'Índia a Susa després de l'expedició d'Alexandre a l'Índia es conserva al relat d'Arrià, l' Historia Indica. El navegant grec Eudox de Cízic va explorar el mar d'Aràbia per a Ptolemeu VIII, rei de la dinastia ptolemaica hel·lenística a Egipte. Segons Posidoni, més tard informat a la Geografia d'Estrabó, el sistema de vent monsònic de l'oceà Índic va ser navegat per primera vegada per Eudox de Cízic l'any 118 o 116 aC.Strabo's Geography - Book II Chapter 3, LacusCurtius.
Les cartes nàutiques i les descripcions textuals conegudes com a direccions de navegació s'utilitzen d'una forma o una altra des del segle VI aC.Bowditch, 2003:2. Les cartes nàutiques amb projeccions estereogràfiques i ortogràfiques es remunten al segle II aC.
El 1900, el mecanisme d'Antikythera va ser recuperat del naufragi d'Antikythera. Aquest mecanisme es va construir al voltant del segle I aC.
Fenícia i Cartago Els fenicis i els seus successors, els cartaginesos, eren especialment hàbils mariners i van aprendre a viatjar cada cop més lluny de la costa per arribar més ràpidament a les destinacions. Una eina que els va ajudar va ser el pes sonor. Aquesta eina tenia forma de campana, feta de pedra o plom, amb sèu a l'interior lligat a una corda molt llarga. Quan anaven al mar, els mariners podien baixar el pes del sondeig per determinar la profunditat de les aigües i, per tant, estimar a quina distància estaven de terra. A més, el sèu va recollir sediments del fons que els mariners experts podien examinar per determinar exactament on es trobaven. Se sap que el cartaginès Hannó el Navegant va navegar per l'estret de Gibraltar c. 500 aC i va explorar la costa atlàntica d'Àfrica. Hi ha consens general que l'expedició va arribar almenys fins al Senegal.Donald Harden, The Phoenicians, Penguin Books, Harmondsworth, page 168 Hi ha una manca d'acord sobre si el límit més llunyà de les exploracions de Hanno va ser el mont Camerun o el mont Kakulima de 890 metres (2910 peus) de Guinea.B.H. Warmington, op. cit., page 79 No obstant això, el límit de viatges marítims de Hanno podria haver estat més al nord, ja que hi ha dificultats ben documentades amb el viatge de tornada des de les regions al sud del cap Chaunar, que, fins a principis del , "havia estat fins aleshores el límit no plus ultra o infranquejable". de la navegació europea"John Locke, "The works of John Locke: in nine volumes, Volume 9" The history of navigation, p. 385, Printed for C. and J. Rivington, 1824ROBERT KERR, F.R.S. & F.A.S.- GENERAL HISTORY and COLLECTION of VOYAGES and TRAVELS, ARRANGED in SYSTEMATIC ORDER: Forming a Complete History of the Origin and Progress of Navigation, Discovery, and Commerce, by Sea and Land, from the Earliest Ages to the Present Time. Edin. (1755-1813)
Àsia Al mar de la Xina Meridional i a l'oceà Índic, un navegant podria aprofitar els vents del monsó força constants per jutjar la direcció. Això va fer possibles viatges llargs d'anada dues vegades l'any. Un llibre de K'ang T'ai (康泰) de l'any 260 descriu vaixells amb set veles anomenats <i>po</i> eren utilitzats pels comerciants indoescites (月支—Yuezhi) per transportar cavalls. També va fer referència al comerç monsònic entre les illes (o arxipèlag), que va durar un mes i pocs dies en un gran po. Cap al 1000 aC, l'austronesi de Nusantaran va desenvolupar la vela tanja i la vela ferralla. La invenció d'aquests tipus de veles va fer possible navegar per la costa occidental d'Àfrica, a causa de la seva capacitat de navegar contra el vent. Ca. 200 dC a la dinastia Han, els Chuan (vaixells ferralla) es desenvolupen a la Xina. Al ca. 50-500 dC Les flotes comercials malaies i javaneses van arribar a Madagascar. També es va portar amb ells el poble Ma'anyan dayak, com a treballador i esclau.Kumar, Ann (2012). 'Dominion Over Palm and Pine: Early Indonesia’s Maritime Reach', in Geoff Wade (ed.), Anthony Reid and the Study of the Southeast Asian Past (Singapore: Institute of Southeast Asian Studies), 101–122. La llengua malgaxe es va originar de la llengua barito del sud-est, i la llengua ma'anyan és el seu parent més proper, amb nombrosos préstecs malayos i javanesos.Otto Chr. Dahl, Malgache et Maanjan: une comparaison linguistique, Egede-Instituttet Avhandlinger, no. 3 (Oslo: Egede-Instituttet, 1951), p. 13.There are also some Sulawesi loanwords, which Adelaar attributes to contact prior to the migration to Madagascar: See K. Alexander Adelaar, “The Indonesian Migrations to Madagascar: Making Sense of the Multidisciplinary Evidence”, in Truman Simanjuntak, Ingrid Harriet Eileen Pojoh and Muhammad Hisyam (eds.), Austronesian Diaspora and the Ethnogeneses of People in Indonesian Archipelago, (Jakarta: Indonesian Institute of Sciences, 2006), p. 8–9. Als segles VIII o IX dC, els vaixells antics indonèsia ja havien arribat fins a Ghana, probablement utilitzant el vaixell estabilizador Borobudur i el K'un-lun po o jong.
Navegació medieval miniatura|Un astrolabi persa del , conservat al Whipple Museum of the History of Science de Cambridge, Anglaterra. miniatura|L'espar d'Islàndia, possiblement la pedra solar medieval islandesa utilitzada per localitzar el sol al cel quan s'obstrueix la vista.