fou un musicògraf i compositor italià.
Deixeble de Conti i de Pacini, el 1869 fou nomenat inspector d'estudis del Reial Institut de Música de Florència i el 1889 bibliotecari del mateix centre. Al principi es va donar a conèixer com a compositor dramàtic amb les òperes Aldina (1863), Paggio (1865), i Il conte de Monreale (1872), però després va renunciar a escriure per a l'escena i es va dedicar a la música religiosa i instrumental, havent-se de citar entre les seves obres d'aquests gèneres: una Simfonia; diverses obertures un Rèquiem; dues Misses; un Salm per a solos, cor i orquestra; una cantata Il battesimo di Santa Cecília, etc.
A més, se li deuen: Gioacchino Rossini (1887); Appunti intorno agli instrumenti ad arco'' (1887); Una riparazione a proposito di Francesco Landino (1889); Commemorazione di Wolfgang Amedeo Mozart nel 1º centenario della sua morte (1892); Illustrazioni di alcuni cimeli concernenti l'arte musicale in Firenze (1892); Appunti di storia musicale'' (1892).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 25, pàg. 687. () Biografia a treccani.it
Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Musicògrafs italians Categoria:Persones de Voghera Categoria:Morts a Florència Categoria:Compositors llombards Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX