La cultura tibetana, ha estat impregnada fortament pel budisme tibetà, una forma diferent de Vajrayana, la qual està dotada d'una cultura rica i variada.
El Tibet va desenvolupar una cultura diferenciada a causa de les seves condicions geogràfiques i climàtiques que l'ha portat a una forta dependència del pastoralisme. Tot i que està influenciada per cultures veïnes de la Xina, l'Índia i el Nepal, la llunyania i la inaccessibilitat de la regió de l'Himàlaia han conservat diferents influències locals i han estimulat el desenvolupament de la seva cultura diferent.
El budisme tibetà ha exercit una influència especialment forta en la cultura tibetà des de la seva introducció al segle VII. Els missioners budistes que venien principalment de les regions limítrofes van introduir arts i costums de l'Índia i la Xina. L'art, la literatura i la música contenen elements de les creences budistes predominants, i el mateix budisme ha adoptat una forma única al Tibet, influenciat per la tradició Bön i altres creences locals.
Diversos treballs sobre astronomia, astrologia i medicina van ser traduïts del sànscrit i del xinès clàssic. Els desenvolupaments de la civilització han vingut de la Xina, entre moltes altres habilitats importades, principalment en la seva cuina: l'elaboració de mantega, formatge, cervesa d'ordi, ceràmica, molins d'aigua i la beguda nacional, el te de mantega que afavoreixen la supervivència en les seves elevades altituds. miniatura|Monjos gelugpa utilitzant dungchens, enfront del palau del Potala
Influències de la Xina i d'Índia sobre la cultura tibetana Segons l'investigador americà Tianlong Yu, la cultura tibetana és sovint es percep com unes pràctiques oblidades, congelades o desaparegudes, ben diferent d'altres cultures, sobretot l'original cultura xinesa. Existeix una mena de buit que escapa a tota influència material, però en realitat es tracta d'una cultura virtuosa, i mereixedora de statu quo que compta en l'actualitat.Tianlong Yu, Deconstructing the master narrative on Tibet: Lessons for education, in Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, School of Education, Southern Illinois University Edwardsville, 31 (1), p. 1-5, IL, États-Unis : « First of all, Tibetan culture is often seen as a fixed and finished one, comfortably separate from other cultures, especially the Chinese culture ; truly unique, existing in a vacuum-like environment immune from any worldly influences ; and perfectly righteous, deserving undisturbed maintenance of its status quo. »
No obstant això, afirma Peter Bishop, el Tibet, durant la seva història, mai ha estat realment aïllat, o congelat en el temps i protegit de les influències externes. Les cultures índia i xinesa, que havien revolucionat totalment el país en el passat, han continuat influint-hi profundament en els temps moderns.
El professor Charles Alfred Bell, en el seu llibre Tibet Past and Present, aparegut el 1924, opina que "es pot dir que la civilització actual del Tibet va sorgir principalment de la Xina, i només en menor mesura de l'Índia".
Tanmateix, com el 14 Dalai Lama, la cultura tibetana es basa en el budisme al Tibet l'origen del qual és majoritàriament indi. Durant més de mil anys, el Tibet ha conservat aquest patrimoni cultural, que ha compartit amb altres països veïns, entre ells la Xina.
Premer Addy recorda que l'any 1959 Pedro Carrasco Pizana va escriure : "El Tibet ha manllevat molt tant l'Índia com la Xina. El budisme, que impregna tota la vida al Tibet, prové de l'Índia mentre que la influència xinesa era molt forta a les institucions polítiques.", afegint això "l'església lamaista és una creació tibetana única la influència de la qual s'ha estès a Pequín i al Volga.
Per a l'historiador Pierre Chapoutot, va ser durant la dinastia T'ang (618-902) que el Tibet bàrbar va forjar vincles culturals amb la Xina i es va beneficiar de la seva influència civilitzadora gràcies a la introducció de l'escriptura, el paper i la tinta, la seda, la porcellana, la medicina, el regadiu, i també el taoisme i el confucianisme.Pierre Chapoutot, Géopolitique du Tibet : Tibet imaginaire, Tibet réel , en part. section « Vieux Tibet, Chine ancienne », site Cafés géographiques, 27 février 2002. Durant el seu regnat, el rei de l'Tibet, Trisong Detsen (740 - 797), va envair la capital xinesa Chang'an i va establir un nou emperador.
Religió al Tibet miniatura|Monjos del monestir de Tashilhunpo a Shigatse esquerra|miniatura|Jove monjo a Labrang miniatura|Bandera de pregària tibetana miniatura|Rodes de pregària a Lhasa. La religió és molt important per als tibetans. El Tibet és l'escenari tradicional del budisme tibetà, una forma distintiva de Vajrayana (budisme tàntric), que també està relacionada amb Shingon, la tradició budista al Japó. El budisme tibetà no només es practica al Tibet, sinó també a Mongòlia, la República de Buriatia, la República de Tuva i la República de Calmuquia. El Tibet és també el lloc d'una tradició espiritual original anomenada Bön.
Un dels ritus funeraris més practicats pels tibetans té característiques úniques : és el de l' enterrament celestial, a través del qual s'ofereix el cos del difunt als voltors.
Islam A les ciutats tibetanes també hi ha petites comunitats musulmanes, com els Kachee (o Kache), els orígens dels quals es remunten als immigrants de tres regions principals: Caixmir (Kachee Yul en tibetà antic), Ladakh i els països de parla turca de l'Àsia central. La influència islàmica al Tibet també va venir de Pèrsia. Després de 1959, un grup de musulmans tibetans va sol·licitar la ciutadania índia a causa de les seves arrels històriques al Caixmir, i el govern indi va declarar tots els musulmans tibetans ciutadans indis aquell any. Masood Butt, 'Muslims of Tibet' , The Office of Tibet, January/February 1994. També hi ha una comunitat musulmana xinesa ben establerta (gya kachee), els orígens de la qual es remunten al poble hui, un grup ètnic de la Xina.
Monestirs budistes Destrucció a la 1 meitat del XX segle El 1914, sota el 13 Dalai Lama, el monestir de Tengyeling va ser demolit per connivència amb els xinesos i el general Zhao Erfeng. Tengyeling Monastery in Lhasa following its destruction in 1914.[tibet.prm.ox.ac.uk] Els traïdors foren desterrats i els monjos restants repartits entre diferents monestirs. El va succeir una escola de medicina i astrologia tibetana.
El 1947, durant la repressió del govern contra els partidaris de l'antic regent Reting Rinpoché, el monestir de Sera va ser bombardejat per morters de l'exèrcit tibetà i assaltat, llevant la vida d'uns 200 monjos, mentre que van morir 15 soldats. Els edificis van ser completament saquejats pels soldats, de manera que durant setmanes van aparèixer objectes preciosos a les botigues de Lhasa.
Les xifres de destrucció En el moment de l'aixecament de Lhasa el 1959, hi havia, segons l'antropòleg nord-americà Melvyn C. Goldstein, als 2 500 monastirs i 115 000 monjos (o del 10 al 15 per cent de la població masculina) al "Tibet pròpiament dit". Segons el govern tibetà a l'exili, més de 6.000 monestirs han estat destruïts a les tres antigues províncies.
En el seu llibre On the margins of Tibet, Åshild Kolås, Monika P. Thowsen indica que hi havia, segons els arxius tibetans, 5 542 monastères a l'altiplà tibetà abans de 1958, dels quals 3 897 estaven situats fora de les fronteres actuals de la regió autònoma, és a dir, 1645. Els arxius xinesos ens aporten dades sobre que a les zones tibetanes que formen part de les províncies de Sichuan, Gansu, Yunnan i Qinghai, molts edificis monàstics van ser enderrocats, d'altres simplement abandonats i deixats sense manteniment per escoles, magatzems, fins i tot cases.
La destrucció durant la revolta de 1959 Segons Mary Craig, la destrucció de la majoria dels 6 000 monastères del Tibet es va produir entre 1959 i 1961.
D'acord amb el govern tibetà a l'exili, després de l'aixecament tibetà de 1959, el Norbulingka va ser colpejat per uns 800 obusos, matant un nombre desconegut de tibetans dins i al voltant del palau. History Leading up to March 1959, web de l'Administració Central Tibetana, 7 setembre 1998. En visitar el palau l'any 1962, però, Stuart i Roma Gelder el van trobar intacte amb tot el seu contingut acuradament conservat. Segons el govern tibetà a l'exili, els tres principals monestirs de Lhasa, Sera, Ganden i Drepung, van ser greument malmesos pels bombardejos, els danys a Sera i Drepung van ser gairebé irreparables.
Els tibetans que fugien del genocidi cultural al Tibet van seguir el Dalai Lama a l'exili a l'Índia. Segons l'informe de 1959 de la Comissió Internacional de Juristes (CIJ), milers de monjos i monges budistes van ser assassinats, torturats o empresonats. Tibet - Summary of a Report on Tibet, June 1959. Tanmateix, la CIJ en aquell moment era una de les organitzacions finançades en secret per la CIA durant la Guerra Freda per preparar informes de propaganda contra la Xina.
En el seu informe de 1960, la CIJ fins i tot acusa la Xina d'haver perpetrat el genocidi al Tibet, afirmant que desenes de milers de persones van ser assassinades amb la intenció de destruir un grup religiós, els budistes. Per al professor Colin P. Mackerras, les “ al·legacions segons les quals els xinesos estaven aclaparant el Tibet van ser responsables de la mort d' 1,2 milions de tibetans s'han d'estudiar amb el màxim escepticisme ". Les xifres de població tibetana obtingudes dels censos de la República Popular de la Xina (RPC) de 1953 a 2000 mostren que des de principis dels anys 60, la població tibetana ha augmentat, probablement per primera vegada en segles. L'al·legació de l'Administarció Central Tibetana d'una reducció de la població s'aplicaria, doncs, als anys 50, però seria molt exagerada. No obstant això, des dels anys 60, la gestió del país per part de la Xina ha tingut l'efecte d'augmentar, no de disminuir, la població tibetana, principalment a causa de la modernització que ha millorat el nivell de vida i ha rebaixat la taxa de mortalitat, inclosa la de les mares durant el part i les de les criatures mes petites.
La destrucció durant la revolució cultural Durant la Revolució Cultural, els Guàrdies Rojos van infligir una campanya organitzada de vandalisme contra llocs culturals de tota la RPC, inclosa l'herència budista. A principis dels anys vuitanta, el periodista nord-americà Fox Butterfield informa que els funcionaris xinesos li van comunicar que abans de 1959 hi havia 2 464 monastères al Tibet, i que després de la Revolució Cultural només en quedaven deu. Van esmentar en particular que un d'ells, Ganden, el tercer en importància i que contenia uns 10 000 monjos, simplement havia desaparegut.
Les reconstruccions Segons David Signer, des d'aquests fets, aproximadament la meitat dels monestirs destruïts han estat restaurats i tornen a funcionar. Des dels anys 90, l'ONG Tibet Heritage Fund, creada per André Alexander, ha pogut restaurar 24 edificis a Lhassa. Dels afiliats al monestir de Shechen, uns 30 han estat reconstruïts. Suïssa va fer una important contribució financera a la restauració d'una part del temple Ramoche a Lhassa a principis dels anys 2000.
Literatura La literatura tibetana, una de les més importants d'Àsia, i compta amb orígens mil·lenaris. En vers o en prosa, la literatura tibetana oral o escrita descriu " totes les àrees de coneixement : religió, medicina, història, filosofia ".