Undine Eliza Anna Smith Moore, considerada la degana de les compositores afroamericanes, va ser una compositora i professora de música estatunidenca durant el . Encara que Moore va formar-se com a pianista clàssica, es va desenvolupar majoritàriament en el gènere vocal.Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 54, 65. Així mateix, gran part de la seva obra està inspirada en els espirituals afroamericans i la música folklòrica. Va ser una professora de renom, ella mateixa reivindicava que “la tasca docent és un art en si mateixa”.Moore, Undine Smith, David N. Baker, and Lida M. Belt. “The Black Composer Speaks: An Interview with Undine Smith Moore.” Helicon Nine, no. 14/15 (1986): 172–85. via EBSCO. Durant la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements per la seva tasca educativa.Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 60.
Biografia Infantesa Undine Smith Moore va ser la més jove dels tres fills de James William Smith i Hardie Turnbull Smith. Era neta d'esclaus.Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 60. Encara que ella va néixer a Jarrat l'any 1904, només quatre anys després, el 1908, la seva família es va mudar a Petersburg, Virgínia. On va néixer i va passar els primers anys de la seva vida, era una població, pràcticament tota, de persones afroamericanes. És per això que Moore afirmava conservar records de la comunitat cantant i resant a la Morningstar Baptist Church. Destaca que durant la seva infantesa la música “regnava per sobre de qualsevol altra cosa”.
Educació Quan tenia set anys, Undine Smith Moore va començar a rebre classes de piano de Lillian Allen Darden, una professora que la va encoratjar perquè estudiés a la Fisk University, on va acabar estudiant piano i orgue amb Alice M. Grace i llenguatge musical amb Sara Leight Laubenstein.Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 55. Moore va rebutjar una oferta de beca al Petersburg’s Virginia Normal Institute per anar a Fisk, ja que era una universitat històricament afroamericana.Ibid. Més endavant, l'any 1924, sí que va acceptar una beca de la Juilliard School, i així es va convertir en la primera estudiant a Fisk que en rebia una. D'aquesta manera va poder continuar amb els seus estudis, i s'hi va graduar amb cum laude l'any 1926.
L'any 1931, durant l'anomenada Harlem Renaissance, Moore va cursar un Master of Arts i un diploma de músic professional a la Columbia University’s Teachers College.Ibid, 57-59. Posteriorment, cap als anys cinquanta, va estudiar teoria i composició amb Howard Murphy a la Manhattan School of Music i, de manera freqüent, va començar a assistir a tallers i conferències de l'Eastman School of Music.
Carrera professional Malgrat que els seus professors li van recomanar que continués els seus estudis i es matriculés a la Juilliard School, Undine Smith Moore, en comptes d'això, va agafar una feina de supervisora de la música en les escoles públiques en Goldsboro, Carolina del Nord per tal de poder guanyar-s'hi la vida i mantenir-se per ella sola.Ibid, 58.
L'any 1927, va ser contractada com a professora de piano i organista de la universitat al Virginia State Collage (actualment Virginia State University) de Petersburg. També ensenyava contrapunt i teoria, unes classes que li van començar a donar renom. Durant el seu primer any, ja va encarregar-se del D. Webster Davis Laboratory High School Chorus, un dels cors de la universitat. Sobretot degut a la manca de recursos econòmics, Moore va començar a escriure les seves pròpies obres per al cor, de manera que també s'ajustaven a les capacitats i necessitats dels alumnes.Ibid, 57. Va donar classes a la Virgina State University durant quaranta-cinc anys. La seva música va tenir una difusió considerable, tenint en compte context en el qual vivia i el fet que era una dona afroamericana. A més de les classes universitàries, també va fer nombroses conferències sobre música afroamericana.
Moore va ser, juntament amb Altona Trent Johns, cofundadora i codirectora del Black Music Center de la Virginia State University, que va atraure nombrosos artistes i compositors afroamericans entre els anys 1969 i 1972. 566 L'objectiu d'aquest centre era sensibilitzar i educar sobre la contribució de la cultura afroamericana a la música dels Estats Units i de la resta del món. A part de la seva tasca docent, Moore considerava el centre una de les seves aportacions més importants a la divulgació de la cultura afroamericana. El centre va tancar l'any 1972, quan Undine Smith Moore va retirar-se. 191
A més de la seva presència a la Virginia State University, Moore va viatjar i va ser professora col·laboradora al Carleton College i al College of Saint Benedict, així com a la Virgin Union University, durant els anys setanta."Undine Smith Moore Papers". Emory Libraries & Information Technology. Emory University. Malgrat haver-se retirat l'any 1972, va continuar donant classes a la Virginia Union University fins a l'any 1976, així com a diverses universitats de Minnesota. Alguns dels seus alumnes més destacats serien Camilla Williams, Leon Thompson, Billy Taylor, Phil Medley i Robert Fryson.Harris, Carl. “The Unique World of Undine Smith Moore: Teacher-Composer-Arranger.” The Choral Journal 16, no. 5 (January 1976): 6-7. via JSTOR.
Reconeixement L'any 1973, Undine Smith Moore va ser guardonada amb el premi humanitari de la Fisk University.Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 60. Dos anys després, el 1975, va rebre un important reconeixement de l'Estat de Virgínia, i la National Association of Negro Musicians (Associació Nacional de Músics Afroamericans) la va anomenar "una educadora excepcional". L'any següent, la Indiana University va atorgar-li un doctorat honorari. Les contribucions de Moore a la música van ser reconegudes pel National Black Caucus i l'any 1981, la compositora va ser convidada a fer el discurs principal al primer National Congress on Women in Music (Congrés sobre Dones en Música) de la New York University. Entre els seus premis es pot destacar el Candance Award de la National Coalition of 100 Black Women (Coalició Nacional de 100 dones afroamericanes) l'any 1984. L'any següent, 1985, també va rebre el Virginia Governor's Award in the Arts (premi del governador de Virgínia en les Arts).
Vida personal Undine Smith Moore va casar-se l'any 1938 amb James Arthur Moore, professor del departament d'educació física de la Virginia State University. A més de treballar a la mateixa universitat, la parella sovint actuava conjuntament en recitals, ja que James Moore tenia formació musical de cant. El 4 de gener de 1941, va néixer Marie Hardie Moore, l'única filla que va tenir la parella.
Mort El dia 6 de febrer de 1989, als 84 anys, Undine Smith Moore va morir a causa d'un ictus."CANDACE AWARD RECIPIENTS 1982-1990, Page 3". National Coalition of 100 Black Women. Archived from the original on March 14, 2003. Al seu funeral es van tocar diversos dels seus espirituals arranjats. Està enterrada al cementiri d'Eastview a Petesburg, Virgínia, i, l'any 2017, va ser nomenada una de les Virginia Women in History, un programa anual per a la reivindicació de figures femenines, tant actuals com històriques. El compositor Adolphus Hailstork va fer una composició en memòria de Moore, titulada I Will Lift Up Mine Eyes, la qual es va estrenar el mateix any 1989.Spaeth, Jeanne (29 octubre 1990). "Boys Choir of Harlem". The Washington Post. Archived from the original on 20 November 2018. – via HighBeam Research. Des de l'any 2010, hi ha una placa commemorativa de la figura de la compositora a la ciutat de Petesburg, Virgínia.
Música Estil Basant-se en els seus anys a la Fisk University, Undine Smith Moore descrivia les seves primeres composicions, especialment les de piano, com a semblants a l'estil musical de Leopold Godowsky.Moore, Undine Smith, David N. Baker, and Lida M. Belt. “The Black Composer Speaks: An Interview with Undine Smith Moore.” Helicon Nine, no. 14/15 (1986): 182. via EBSCO. El seu estil compositiu inicial no incloïa elements afroamericans, i Moore tampoc va produir gaire música fins a l'any 1953, quan estava estudiant amb Howard Murphy. A partir d'aleshores, el seu estil va anar canviant, ja que va començar a transcriure melodies que cantava la seva mare i va començar a inspirar-se en aquestes, a més dels spirituals afroamericans.Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 65. Respecte a les melodies tradicionals i l'ús que en va fer ella, Moore justifica que
L'any 1953, Moore va escriure una peça per piano sol titulada Before I’d be a Slave, una de les més importants dintre la seva obra. Descrita com a potent i dissonant, es caracteritza pels clústers tonals, la bitonalitat i les harmonies per quartes, trets característics allunyats de les seves peces vocals tonals.Moore, Undine Smith. “Before I’d be a Slave.” In Black Women Composers: A Century of Piano Music (1893-1990). Bryn Mawr, Pennsylvania: Hildegard Publishing Company, 1992. Moore reconeix que gairebé sempre es pot trobar una forta influència contrapuntística a la seva música, la qual va agafar un gir cap a l'atonalitat a partir de l'any 1953.Harris, Carl, and Undine Smith Moore. "Composer and Master Teacher." The Black Perspective in Music 13, no. 1 (1985): 85. doi:10.2307/1214794.
Helen Walker-Hill, l'autora del llibre From Spirituals to Symphonies, descriu els inicis de l'estil musical de Moore com a basats en el seu ensenyament de música clàssica, sense incloure elements de la música afroamericana. Gran part d'aquestes obres eren encàrrecs d'instituts, cors d'esglésies o altres cors amateurs. El seu estil va començar a canviar a partir de l'any 1953, quan va començar a estudiar amb el compositor Howard Murphy, amb el qual va començar a experimentar amb tècniques dels segles i com per exemple l'estil de cançons lied, l'atonalisme o el serialisme, però sempre mantenint unes certes referències als estils imitatius als quals solia retornar. Amb el temps va anar combinant totes les tècniques i estils amb els quals havia anat escrivint: el contrapunt, les dissonàncies, el serialisme, les influències afroamericanes, la bitonalitat, etc.Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 64.