miniatura|Porta tallada amb escenes de vida de Buda, Nepal La mitologia budista compren sistema de creences relativament extensa que ha estat influenciada i ha adoptat els mites de nombroses cultures, començant inicialment per l'antiga cultura Gandhara.
Les diferents escoles budistes han creat i mantingut una gran quantitat de literatura mitològica. El mite central del budisme és la vida de Buda. Això s'explica en termes relativament realistes en els primers textos, aviat es van convertir en una complexa mitologia literària. El motiu principal d'aquesta història, i la característica més distintiva del mite budista, és la renúncia de Buda: deixar la seva llar i la seva família per a una recerca espiritual. Al costat d'aquest mite central, les tradicions contenen un gran nombre d'històries més petites, que normalment se suposa que transmeten un ensenyament ètic o budista. Aquests inclouen els populars Jātakas, contes populars o llegendes que es creu que són vides passades de Gautama Buda. Com que es consideren episodis de la vida de Buda, aquí es tracten com a "mite", en lloc de distingir entre mite, llegenda i conte popular.Myths are "stories about divine beings, generally arranged in a coherent system; they are revered as true and sacred; they are endorsed by rulers and priests; and closely linked to religion. Once this link is broken, and the actors in the story are not regarded as gods but as human heroes, giants or fairies, it is no longer a myth but a folktale. Where the central actor is divine but the story is trivial … the result is religious legend, not myth." [J. Simpson & S. Roud, "Dictionary of English Folklore," Oxford, 2000, p.254]
Els mites budistes es mantenen en els textos, i al costat de les tradicions orals, la narració d'històries, així com les narracions creatives de mites en el teatre o les obres d'art. Aquesta mitologia creativa continua fins als nostres dies i compren adaptacions cinematogràfiques, televisives i musicals dels mites budistes.
El mite sempre ha estat una part important de la manera com els budistes es veuen a si mateixos i formen comunitats. Les actituds envers els mites varien, des de persones que veuen les històries com a fets totalment reals, mentre que altres les veuen com a simbòliques. El terme"mite" no implica un judici de valor o veritat. Més aviat, es refereix a l'estudi de les històries sagrades i el seu significat dins d'una comunitat.
Els estudiosos han reconegut des de fa temps que el budisme conté una de les grans mitologies del món. TW Rhys Davids va dir que els Jātakas són "la col·lecció de folklore més fiable, completa i més antiga que existeix actualment en qualsevol literatura del món". Caroline Rhys Davids va dir que els Jātakas són "col·lectivament l'èpica més gran, de la literatura, de l'ascens de l'home". Joseph Campbell va parlar àmpliament de la vida del Buda al seu The Hero with a Thousand Faces, basant-se en les llegendes posteriors del Buda. Tanmateix, l'examen modern de la mitologia budista és rar, i els crítics han argumentat que l'èmfasi en la racionalitat en el modernisme budista ha enfosquit el paper de la mitologia en les comunitats budistes tant del passat com del present.
El mite de la vida de Buda La vida de Buda en els primers textos miniatura|Una pintura mural en un temple laosià, que representa el bodhisattva Gautama (futur Buda) realitzant pràctiques ascètiques extremes abans de la seva il·luminació. Un déu supervisa els seus esforços i proporciona una certa protecció espiritual. La mitologia en el budisme s'utilitza a diversos nivells intel·lectuals per tal de donar expressió simbòlica i de vegades quasi històrica als ensenyaments religiosos. Tal com han assenyalat erudits com Thomas Rhys Davids, els primers textos del budisme (com els Nikāyas i Āgamas) no presenten una sola biografia coherent i sistemàtica del Buda. Tanmateix, hi ha diverses referències a nombrosos esdeveniments de la vida en aquests textos, i en alguns casos ofereix relats més extensos d'esdeveniments importants en la vida de Buda. Totes les versions posteriors de la vida de Buda deriven principalment d'aquestes fonts. Això inclou:
El naixement de Gautama. Alguns detalls de la seva vida creixent. Referències a la renúncia (Nekkahama). Explica la famosa història dels " quatre signes ", però pel que fa al passat del Buda Vipassï, no de Gautama.DN 14 Mahāpadāna Sutta, also told at Parallels for DN 14 Mahāpadāna (DN ii 1): EA 48.4 (T ii 790a07); T 4 (T i 159a24); T 2 (T i 150a03); T 3 (T i 154b05); DA 1 (T i 001b11); SN 12.65 (SN ii 104); SHT 3, 768, 685 (94–119V), 690, 916, 165.41, 412.34, 1592, 2009, 2032, 2033, 2034, 2172, 2446, 2995; also cf. ix p. 393ff; SF 31 (FUKITA, Takamichi 1987a. Bonbun Daihongyō dai-ni shō oboegaki [A note on chapter 2 of the Mahāvadānasūtra]. Bukkyō Ronsō 31 (Sep): 121–124.); SF 32 (FUKITA, Takamichi 1987b. Bonbun Daihongyō shahon Cat. No. 498 (= MAV 82, 83) ni kansuru chūkan hōkoku [Provisional report on the MAV Ms. Cat. No. 498]. Bukkyō Bunka Kenkyūsho Shohō 4: 20–19.); SF 36 (FUKITA, Takamichi 2003. The Mahāvadānasūtra: A new edition based on manuscripts discovered in northern Turkestan (= Sanskrit-Wörterbuch der buddhistischen Texte aus den Turfan-Funden, Beiheft 10). Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht.); SF 30 (FUKITA, Takamichi 1985b. Bonbun Daihongyō no fukugen ni kansuru jakkan no mondai [Some problems relating to the reconstruction of the Sanskrit Mahāvadānasūtra]. Indogaku Bukkyōgaku Kenkyū 33.2 (Mar): 547–548.); SF 28 (FUKITA, Takamichi 1982. Bonbun Daihongyō engisetsu no fukugen ni tsuite [On a restoration of the pratītyasamutpāda in the Mahāvadānasūtra]. Bukkyō Shigaku Kenkyū 24/2: 26–43.); SF 33 (FUKITA, Takamichi 1987c. Vipaśyin-Butsu ichie sanga no ninzū o megutte: Bonbun Daihongyō dai-jusshō kessonbubun no fukugen [On the number of bhikṣus in Buddha Vipaśyin’s first Sangha: A reconstruction of the lost part of chapter 10 of the Mahāvadānasūtra]. Jōdo-shū Kyōgakuin Kenkyūsho-hō 9: 22–26.); SF 250 (WALDSCHMIDT, Ernst 1953. Das Mahāvadānasūtra: Ein kanonischer Text über die sieben letzten Buddhas. Sanskrit, verglichen mit dem Pāli nebst einer Analyse der in chinesischer Übersetzung überlieferten Parallelversionen. Auf Grund von Turfan-Handschriften herausgegeben. Teil I-II. Abhandlungen der deutschen Akademie der Wissenschaften zu Berlin, Klasse für Sprachen, Literatur und Kunst, 1952/8, 1954/3.); SF 296 (WILLE, Klaus 2006. The Sanskrit Fragments Or. 15003 in the Hoernle Collection. Buddhist Manuscripts from Central Asia, The British Library Sanskrit Fragments, S. Karashima et al. (ed.), Tokyo: Soka University, vol. 1 pp 65–153.); SF 34 (FUKITA, Takamichi 1988a. Daihongyō to Hasōji ni miru kyōtsū no dentō to chihōteki hensen, tokuni Bosatsu-tanjō-densetsu o chūshin to shite [Common tradition and local development of the Mahāvadānasūtra and the Saṃghabhedavastu, particularly focusing on the Bodhisattva’s birth legend]. Hōnen Gakkai Ronsō 6: 5–22.); SF 56 (HARTMANN, Jens-Uwe 1991. Untersuchungen zum Dīrghāgama der Sarvāstivādins. Habilitationsschrift. Göttingen: Georg-August-Universität.); SF 29 (FUKITA, Takamichi 1985a. The Mahāvadāna sūtra: A reconstruction of chapters IV and V. Bukkyō Daigaku Daigakuin Kenkyū Kiyō 13: 17–52.); Uigh frgm (SHŌGAITO, Masahiro 1998. Three Fragments of Uighur Āgama. In LAUT and ÖLMEZ (eds.), Bahşi Ögdisi, Festschrift für Klaus Röhrborn, Freiburg/Istanbul, 363–378.). Retrieved from https://suttacentral.net/dn14 on 20/01/2016.