El Trio per a piano en sol menor, op. 15, va ser compost per Bedřich Smetana el 1855 després de la mort de la seva filla Bedřiška. La primera representació va tenir lloc el 3 de desembre de 1855, a la Sala Konvikt de Praga amb el violinista Antonin Bennewitz, el violoncel·lista Julius Goltermann i el mateix Smetana al piano.
Smetana va revisar la partitura el 1857, i en va presentar una nova versió l'11 de febrer de 1858 a Göteborg (Suècia), novament amb ell mateix com a pianista. Posteriorment hi va introduir altres canvis abans de la publicació definitiva el 1880, moment en què va rebre el número d’op. 15 (abans li havia posat el núm. 9).
Moviments El Trio consta de tres moviments amb una durada d'uns 29 minuts: I. Moderato assai II. Allegro, ma non agitato - Alternativo I. Andante - Alternativo II. Maestoso III. ''Finale. Presto
Origen i context Amb el Trio en sol menor ens situem als inicis de la seva carrera, quan encara lluitava per aconseguir reconeixement com a compositor. Un any abans de compondre el Trio en sol menor, Smetana va començar el seu autoexili a Suècia. L'11 d'octubre de 1856, després d'escriure als seus pares que «Praga no volia reconèixer-me, per tant, la vaig deixar», va partir cap a Göteborg. Va ser un moment infeliç per a Smetana i la seva dona Katerina, i no només perquè l'escola de música privada que operava a Praga va ser un fracàs econòmic. Després del seu matrimoni el 1849, els Smetana havien tingut quatre filles; tres van morir abans que la família decidís traslladar-se a Göteborg. La mort el 6 de setembre de 1855 de la primogènita Bedřiška va colpejar al compositor d'una manera especialment dura. Immediatament, es va posar a treballar en una composició que serviria com a homenatge al talent musical de Bedřiška i com a sortida per a un dolor extrem. Va començar el setembre de 1855 i el va acabar el 22 de novembre del mateix any. Dos mesos després el trio estava acabat. Per acumular misèria sobre la desgràcia, l'esposa de Smetana, Katerina, donaria a llum una altra filla poc després de la mort de Bedřiška, i aquesta nena viuria només vuit mesos.
El seu estil és similar al de Robert Schumann, amb tocs de Liszt i el to general és elegíac.
Representacions Després de completar el Trio, Smetana va adreçar una carta a un dels metges que l'havien tractat, on explicava: «La mort de la meva filla gran, una nena d'un talent excepcional, em va impulsar a escriure el meu Trio en sol menor... El públic no va reaccionar i els crítics el van detestar.» L'obra, però, va gaudir d'una recepció sensiblement més favorable un any després, quan tornà a ser interpretada amb el compositor al piano davant la presència de Liszt, a l'apartament de Smetana a Praga. Liszt en quedà tan impressionat que organitzà actuacions posteriors a Alemanya i Àustria. Malgrat aquesta defensa il·lustre, el Trio en sol menor no ha assolit mai la notorietat del Quartet en mi menor, una obra considerada més accessible, construïda amb un equilibri subtil entre clarors i penombres i representativa d'un autor marcat per experiències vitals d'eufòria i de dolor profund.
Referències
Smetana Categoria:Composicions musicals del 1855 Categoria:Obres de Bedřich Smetana Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1850