Les relacions entre Romania i la República de Moldàvia han estat excepcionals des de la independència de Moldàvia el 1991. El panromanisme ha estat una part consistent de la política moldava i va ser adoptat a la plataforma del Front Popular de Moldàvia el 1992. La major part de Moldàvia va formar part de Romania durant el període d'entreguerres. La llengua oficial de Moldàvia és el romanès. Els pobles dels dos països comparteixen tradicions i folklore comuns, incloent un nom comú per a la unitat monetària: el leu (leu moldau i leu romanès). Els primers signes de que Romania i Moldàvia podrien unir-se després que els dos països aconseguissin l'emancipació del domini soviètic es van esvair ràpidament després de la guerra de Transnistria. No obstant això, un sentiment unionista creixent va sorgir especialment a la segona dècada del . Tot i que Romania continua interessada en els assumptes de Moldàvia i els seus progressos cap a la integració europea, la majoria de la població de Moldàvia està en contra de la unificació amb Romania.
Comparació de països
Moldàvia República de Moldàvia () Romania Romania () Bandera i escut d'armes 113x113px 130x130px Població 3.150.735 19.414.458 Zona 33.846 km² (13.068 milles quadrades) 238.397 km² (92.046 milles quadrades) Densitat de població 79 per km² (205 per quilòmetre quadrat) 81 / km² (210 / quilòmetres quadrats) Govern República parlamentària constitucional unitària República republicana constitucional semi-presidencial unitària Capital35x35px Chișinău: 532.513 persones - 1.883.425 persones Ciutat més gran Idioma oficial Romanès (també anomenat moldau) Romanès Primer líder Ion Inculeț (1917-1918) Alexandru Ioan Cuza (1859-1866) Actual cap de govern La primera ministra, Natalia Gavrilița (PAS; 2021 – actualitat) Primer ministre Florin Cîțu (PNL; 2020 – actualitat) Cap d'Estat actual Presidenta Maia Sandu (PAS; 2020 – actualitat) President Klaus Iohannis (PNL; 2014-actualitat) Principals religions 93,3% ortodoxos2,2% sense resposta1,9% protestant0,2% vells creients1,0% catòlic 81,0% ortodoxos6,2% Sense resposta4,3% catòlic3,0% reformat1,8% pentecostal Grups ètnics 75,1% de moldaus7,0% de romanesos6,6% ucraïnesos4,6% Gagauz4,1% de russos 88,9% de romanesos6,1% d’ hongaresos3,3% gitanos0,2% ucraïnesos0,2% alemanys PIB (nominal) 12.037 milions de dòlars3.398 dòlars per càpita 261.868 milions de dòlars13.414 dòlars per càpita PIB (PPP) 27.271 milions de dòlars7.700 dòlars per càpita 576.946 milions de dòlars29.555 dòlars per càpita Moneda Leu moldau (L) - MDL Leu romanès (L) - RON Índex de desenvolupament humà 0,711 (alt) - 2018 0,816 (molt alt) - 2018
Frontera entre Moldàvia i Romania miniatura|Vista aèria del riu Prut, que separa Romania i Moldàvia La frontera entre Moldàvia i Romania és un límit fluvial, seguint el curs del Prut i el Danubi. Això també forma part de la frontera oriental de la Unió Europea, que va des de Criva al nord fins a Giurgiulești al sud. Moldàvia té accés al Danubi a menys de 500 metres i Giurgiulești és el port moldau al riu Danubi.
Història El 1918, al final de la Primera Guerra Mundial, Transsilvània, Bucovina i Bessaràbia es van unir amb l'antic Regne romanès. Bessaràbia, després d'haver declarat la seva sobirania el 1917 pel recentment elegit Consell del País (Sfatul Țării), es va enfrontar a l'agitació bolxevic entre les tropes russes i les reclamacions ucraïneses a parts del seu territori. El president del Consell del país va demanar al comandant en cap rus a Iași, Dmitry Shcherbachev, que enviés tropes per protegir el país. Al no tenir tropes, va transmetre la sol·licitud als romanesos, la intervenció militar dels quals va ser rebuda per la protesta dels presidents del Consell del País i del govern provisional de Bessarabia i del soviet de Chișinău.Anarchy in Bessarabia in Charles Upson Clark, Bessarabia, New York, 1927 Besarabia va declarar la independència de Rússia el 24 de gener de 1918 i, el 9 d'abril de 1918, Sfatul Țării va votar la unió amb Romania: dels 148 diputats, 86 van votar a favor de la unió, 3 en contra, 36 es van abstenir (la majoria dels diputats que representaven les minories, 50 El percentatge de població de Bessaràbia en aquell moment) i 13 no hi eren presents.
La unió de Bessaràbia amb Romania va ser ratificada el 1920 pel tractat de París, que no obstant això no va ser reconegut per la SFSR russa i els Estats Units d'Amèrica (els Estats Units es van abstenir a causa del tractat de Trianon).
Romania va conservar Bessaràbia del 1918 al 1940, quan va acceptar un ultimàtum soviètic per abandonar Bessaràbia i la Bucovina del Nord. Durant la Segona Guerra Mundial, Romania (en aliança amb les potències de l'Eix) va recuperar Bessaràbia i se li van atorgar nous guanys territorials a costa de la Unió Soviètica (Transnistria; això es va tornar a perdre quan es va convertir la marea de guerra) com a compensació per al nord de Transsilvània, va perdre contra Hongria el 1940.
Relacions de l'RSS de Romania-Moldàvia L'agost de 1976, Nicolae Ceaușescu, la seva dona i el seu fill, van ser els primers visitants romanesos d'alt nivell a l'RSS de Moldàvia des de la Segona Guerra Mundial. El primer secretari del PC de Moldàvia, Ivan Bodiul, els va reunir a la frontera i els va escortar a Chișinău. El desembre de 1976, Bodiul i la seva esposa Claudia van arribar a la visita de cinc dies per invitació de Ceaușescu. La visita de Bodiul va ser una "primera" en la història de les relacions bilaterals de la postguerra. En una de les seves reunions a Bucarest, Bodiul va dir que "la bona relació va ser iniciada per la visita de Ceaușescu a la Moldàvia soviètica, que va conduir a l'expansió de contactes i intercanvis en tots els camps".ROMANIAN-MOLDAVIAN SSR RELATIONS By Patrick Moore and the Romanian Section
El 5 de novembre de 1978 es va inaugurar la planta hidroelèctrica de Stânca-Costești (a Stânca- Costești) a Prut sis anys després de la ratificació de l'acord bàsic romanès-soviètic sobre la seva construcció. Romania estava representada per Ion Iliescu, mentre que Bodiul representava l'URSS.
Una delegació del Partit Comunista Romanès encapçalada per Ion Iliescu, membre suplent del Comitè Executiu Polític i primer secretari del Comitè del Partit del Comtat d'Iași, va realitzar una visita del 14 al 16 de juny de 1979 a l'RSS de Moldàvia.
A la conferència final del Partit Comunista Romanès el novembre de 1989, Ceaușescu va tornar a plantejar la qüestió de Besaràbia, denunciant el Pacte Molotov-Ribbentrop de 1939 i implícitament demanant la restauració de la regió a Romania.Charles King, The Moldovans: Romania, Russia, and the Politics of Culture, Hoover Institution Press, 2000. p. 106.
Reconeixement per part de Romania miniatura|El 27 d'agost de 1991, Romania va ser el primer estat a reconèixer Moldàvia, que es va convertir en membre de l'ONU el 2 de març de 1992 Romania va ser el primer estat a reconèixer la República independent de Moldàvia, de fet, només unes poques hores després que el parlament de Moldàvia va emetre la declaració d'independència. De la declaració del govern romanès feta en aquella ocasió va resultar clarament que, en opinió de les autoritats de Bucarest, la independència de Moldàvia es considerava una forma d'emancipació de la tutela de Moscou i un pas cap a la reunificació amb Romania:Proclamarea unui stat românesc independent pe teritoriile anexate cu forța în urma înțelegerilor secrete stabilite prin Pactul Molotov-Ribbentrop adequat un pass decisiv spre înlăturarea pe cale pașnică a consecințelor nefaste al seu, îndreptate contra dreturilor și intereselor poporului român.
En català:La proclamació d'un estat romanès independent als territoris annexionats per la força després dels acords secrets establerts pel pacte Molotov-Ribbentrop corresponent és un pas decisiu cap a l'eliminació pacífica de les seves conseqüències nocives, dirigides contra els drets i interessos del poble romanès.
En pocs dies es van signar acords per a l'establiment de llaços diplomàtics. En poques setmanes, es van establir règims fronterers lliures de visats i passaports, que permetien als ciutadans romanesos i moldaus travessar la frontera únicament amb targetes d'identitat. Ja el 1991, Romania va començar a donar llibres per a biblioteques moldaves i llibres de text per a escoles i va començar a oferir beques a estudiants moldaus per estudiar a instituts i universitats romaneses.
Durant la guerra de Transnístria, Romania va ser l'única nació que va donar suport a Moldàvia. Transnístria va rebre el suport de Rússia i Ucraïna, cosa que significa que les forces moldaves es van enfrontar no només a les tropes de Transnistria, sinó també a cosacs i voluntaris russos, així com a voluntaris ucraïnesos. Tanmateix, Romania va enviar un contingent de voluntaris i assessors militars per lluitar al costat de les forces moldaves, a més de subministrar a Moldàvia armes i equipament.
El 14 d'abril de 1994, la Cambra de Diputats de Romania va adoptar una declaració de protesta contra la decisió del Parlament de Moldàvia a favor de l'adhesió a la CEI. La protesta contenia greus acusacions al cos legislatiu del recentment establert país veí:Votul Parlamentului de la Chișinău reconfirmă, en mod regretable, Pactul criminal și anulează iresponsable un dret al națiunii române de a trăi în integritatea spațiului ei istoric și spiritual... Prin poziția geografică, cultură, istorie și traditii, locul natural al fraților noștri de peste Prut este, sense îndoială, junt amb noi, în marea familie a nacions europees i nicidecum dins d'una estructura euro-asiatice.
En català:El vot del Parlament de Chisinau reafirma, lamentablement, el Pacte Penal i anul·la irresponsablement el dret de la nació romanesa a viure en la integritat del seu espai històric i espiritual... A través de la seva posició geogràfica, cultura, història i tradicions, el lloc natural dels nostres germans de l'altra banda del Prut és sens dubte amb nosaltres, en la gran família de les nacions europees i de cap manera dins d'una estructura euroasiàtica.
2001-08 El març del 2002, el nou president comunista de Moldàvia, Vladimir Voronin, va anunciar que acabava la "política colonial" de Romania amb Moldàvia buscant una relació més estreta amb Moscou.
El 2007, la tensió entre els dos governs va augmentar en el context de la represa del programa romanès per a la concessió de la doble ciutadania a alguns ciutadans moldaus. El febrer de 2007, Voronin va declarar que 10 milions de "moldesos ètnics" eren perseguits a Romania perquè no se'ls permetia registrar-se oficialment com a minoria ètnica. Diverses organitzacions romaneses van criticar durament la declaració de Voronin. El diari romanès Gândul va assenyalar que aquesta suposada minoria era aproximadament la meitat de la població romanesa. Constantin Iordachi va interpretar la declaració de Voronin com: "A més, culpant la política irredenta de Romania, Voronin va presentar els seus propis plans per a una Gran Moldàvia, elevant les reivindicacions territorials a la província de Romania de Moldàvia". Un mes després, Voronin va declarar que la "llengua moldava és la mare de la llengua romanesa. [... ] Els intents d'anomenar-lo romanès, els intents d'anomenar-lo a qualsevol altra cosa, són intents d'enganyar la història i enganyar la pròpia mare. " Al novembre, Voronin va acusar Romania de ser "l'últim imperi d'Europa".
2009 polèmica diplomàtica miniatura|2009 disturbis civils de Moldàvia Els disturbis civils a Moldàvia a l'abril del 2009 van provocar una polèmica diplomàtica entre els països, després que el president Voronin acusés Romania de ser la força darrere dels disturbis a Chișinău. Romania va negar tots els càrrecs d'haver participat en les protestes."Voronin: România a declanșat revolta de la Chișinău" , Evenimentul Zilei, abril 8, 2009