La crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022 fou la crisi internacional entre Rússia i Ucraïna que va precedir la invasió russa. Al març i abril del 2021, Rússia va començar a concentrar milers d'efectius i equipament de les seves forces armades a prop de la seva frontera amb Ucraïna i en la seva annexionada península de Crimea, la qual cosa va representar la major mobilització de forces des de l'annexió d'aquesta península per part del país el 2014. Això va precipitar una crisi internacional sobretot entre els Estats Units, la Unió Europea, el Regne Unit i l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC, entitat que agrupa diversos països de l'antiga URSS) i va generar preocupacions sobre una possible invasió. Les tropes russes es van retirar parcialment al juny, però es va reprendre a l'octubre i novembre del 2021, quan més de 100.000 soldats russos van tornar a envoltar Ucraïna per tres costats al desembre.
La crisi s'emmarcà en la prolongada intervenció russa al territori ucraïnès de iure que va començar a principis del 2014. El desembre de 2021, Rússia va presentar dos projectes de tractat que contenien peticions del que denominava "garanties de seguretat", inclosa una promesa jurídicament vinculant que Ucraïna no s'uniria a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), així com una reducció de les tropes i el material militar de l'OTAN estacionats a Europa de l'Est, i va amenaçar amb una resposta militar no especificada si no es complien aquestes demandes íntegrament. L'OTAN ha rebutjat aquestes peticions, i els Estats Units van advertir Rússia de sancions econòmiques "ràpides i severes" si continuava envaint Ucraïna.
El vespre del 21 de febrer del 2022, Rússia va reconèixer oficialment les dues repúbliques, secessionistes, de Luhansk i Donetsk com a estats independents, fet que el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg va condemnar. Tres dies més tard, la matinada del 24 de febrer, Putin va ordenar una "operació militar especial" a partir de la qual l'exèrcit rus va envair Ucraïna des de la frontera a l'est, des del nord amb tropes russes estacionades a Belarús i, des del sud, a la península de Crimea.
Context Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, tot i la seva declaració d'independència el 25 d'agost del mateix any, Ucraïna va continuar mantenint estrets vincles amb Rússia. El 1994, la jove república va acceptar abandonar el seu arsenal nuclear i va signar el Memoràndum de Budapest sobre garanties de seguretat amb la condició que Rússia, el Regne Unit i els Estats Units emetessin una garantia contra les amenaces o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política d'Ucraïna. Cinc anys més tard, Rússia va ser un dels signants de la Carta per a la Seguretat Europea, en la qual "va reafirmar el dret inherent de tots i cadascun dels Estats participants a ser lliures de triar o canviar els seus acords de seguretat, inclosos els tractats d'aliança, a mesura que evolucionin". miniatura|L'aleshores president d'Ucraïna, Víktor Ianukòvitx, i Vladímir Putin el 2006 Malgrat ser un país reconegut com a independent des del 1991, com a antiga república constituent de l'URSS, Ucraïna havia estat percebuda pels dirigents de Rússia com a part de la seva esfera d'influència. El 2008, Ucraïna va començar el seu procés d'adhesió a l'aliança militar atlàntica (OTAN), rotundament condemnat pel president rus Vladimir Putin. L'analista romanès Iulian Chifu i els seus coautors van opinar el 2009 que, respecte a Ucraïna, Rússia ha perseguit una versió actualitzada de la Doctrina Bréjnev, que dicta que la sobirania d'Ucraïna no pot ser major que la dels estats membres del Pacte de Varsòvia abans del col·lapse de l'esfera d'influència soviètica a la fi de la dècada del 1980 i principis de la del 1990.
miniatura|Manifestacions de l'Euromaidan el 2 de febrer de 2014 Després de setmanes de protestes en el marc del moviment Euromaidan (2013-2014), el president ucraïnès prorús Víktor Ianukòvitx i els líders de l'oposició parlamentària ucraïnesa van signar el 21 de febrer del 2014 un acord de conciliació que exigia la celebració d'eleccions anticipades. L'endemà, Ianukòvitx va fugir de Kíiv abans d'una votació de destitució que el va apartar dels seus poders com a president. Els líders de les regions russoparlants de l'est d'Ucraïna van declarar la seva lleialtat a Ianukòvitx, la qual cosa va provocar els disturbis prorussos del 2014 a Ucraïna. Els disturbis van ser seguits per l'annexió de Crimea per part de Rússia al març del 2014 i la Guerra del Donbàs, que va començar a l'abril del 2014 amb la creació dels quasi-estats recolzats per Rússia de les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk.
El 14 de setembre del 2020, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va aprovar la nova Estratègia de Seguretat Nacional d'Ucraïna, "que preveu el desenvolupament de l'associació distintiva amb l'OTAN amb l'objectiu de l'adhesió a l'OTAN". El 24 de març del 2021, Zelenski va signar el Decret núm. 117/2021 pel qual s'aprovava l'"estratègia de desocupació i reintegració del territori temporalment ocupat de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol".
El juliol del 2021, Vladímir Putin va publicar un assaig titulat Sobre la unitat històrica de russos i ucraïnesos, en el qual reafirmava la seva opinió que russos i ucraïnesos eren "un sol poble". L'historiador estatunidenc Timothy Snyder va qualificar les idees de Putin d'imperialisme. El periodista britànic Edward Lucas ho va qualificar de revisionista. Altres observadors van assenyalar que els dirigents russos tenien una visió distorsionada de la Ucraïna moderna i de la seva història.
Rússia va dir que la possible adhesió d'Ucraïna a l'OTAN i l'ampliació de l'OTAN en general amenacen la seva seguretat nacional. Al seu torn, Ucraïna i altres països europeus veïns de Rússia han acusat a Putin d'intentar restaurar l'imperi soviètic i d'aplicar polítiques militaristes agressives.
Fets L'empitjorament de les relacions russo-ucraïneses es va produir a finals d'octubre i principis de novembre i va ser provocat pel primer ús del vehicle aeri no tripulat de combat (VANTC) ucraïnès, de fabricació turca, Bayraktar TB2, que va destruir un howitzer de les formacions de la República Popular de Donetsk (RPD). El missatge sobre l'ús de vehicles aeris no tripulats va aparèixer gairebé simultàniament a la notícia sobre la presència de tropes ucraïneses al poble de Staromarievka, situat a la zona grisa de la línia de contacte de les parts, on 37 dels seus 180 habitants havien rebut passaports russos sota un programa especial del govern rus.
Parlant en una reunió relacionada amb la defensa, el 2 de novembre, el president rus, Vladímir Putin, va dir que Rússia estava monitorant de prop l'ús de vehicles aeris no tripulats "prop de les fronteres de Rússia" i que hauria d'analitzar acuradament la situació referent a això. Segons els observadors de l'OSCE, el règim d'alto el foc va començar a violar-se amb el doble de freqüència que en el 2020 (durant el període comprès entre la tarda del 29 d'octubre i la tarda del 31 d'octubre, el règim d'alto el foc a la regió de Donetsk es va violar 988 vegades, i a Luhansk 471 vegades). Els observadors de la Missió Especial de Monitoratge de l'OSCE a Ucraïna (SMM) van informar sobre el moviment d'equip militar de les Forces Armades d'Ucraïna, així com sobre els repetits intents de silenciar el senyal dels seus vehicles aeris no tripulats, que s'utilitzen per a monitorar el terreny. Al mateix temps, van aparèixer publicacions en els mitjans occidentals que Rússia estava novament portant tropes a la frontera amb Ucraïna. Es van citar com a evidència fotos de satèl·lit de vehicles blindats russos.
Els dies 2 i 3 de novembre, el director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels EUA, William Burns, es va reunir amb alts funcionaris d'intel·ligència russos a Moscou. Segons CNN, el propòsit del viatge era transmetre al Kremlin la preocupació del president estatunidenc Joe Biden per la situació a la frontera amb Ucraïna. Fonts del canal de televisió van informar que després del viatge, Burns va parlar per telèfon amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per a alleujar les tensions entre Moscou i Kíiv. Amb el mateix propòsit, el 4 de novembre es va enviar a Ucraïna a un alt funcionari del Departament d'Estat dels EUA.
L'agreujament militar va ser acompanyat per agreujament en el camp polític ucraïnès. El 2 de novembre, Dmitrò Iàroix, exlíder de l'organització Right Sector, va ser nomenat assessor del Comandant en Cap de les Forces Armades d'Ucraïna, Valeri Zaluzhni. El 4 de novembre, es va aprovar un nou ministre de Defensa: l'exviceprimer ministre, ministre per a la Reintegració dels Territoris Ocupats Temporalment, Oleksii Reznikov, qui va participar en les reunions del Grup de Contacte Trilateral en nom d'Ucraïna.
Al novembre del 2021, el Ministeri de Defensa rus va descriure el desplegament de vaixells de guerra estatunidencs en la mar Negra com una "amenaça per a la seguretat regional i l'estabilitat estratègica". El ministeri va dir en un comunicat: "L'objectiu real darrere de les activitats dels EUA a la regió de la Mar Negra és explorar el teatre d'operacions en cas que Kíiv intenti resoldre el conflicte en el sud-est per la força". miniatura|Mapa que mostra suposats plans russos publicats per separat per Bild i el Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals.
Concentració militar El 13 de novembre, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va anunciar que Rússia havia tornat a acumular 100.000 soldats en la zona fronterera. A principis de novembre, els informes sobre les acumulacions militars russes van portar als funcionaris estatunidencs a advertir a la UE que Rússia podria estar planejant una possible invasió d'Ucraïna. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va negar les acusacions que Rússia s'estava preparant per a una possible invasió d'Ucraïna. Va acusar Ucraïna de "planejar accions agressives contra el Donbass". Peskov va instar l'OTAN a deixar de "concentrar un puny militar" prop de les fronteres de Rússia i deixar d'armar a Ucraïna amb armes modernes.
El 21 de novembre, el cap de la Direcció Principal d'Intel·ligència del Ministeri de Defensa d'Ucraïna, Kyrylo Budanov, va dir que Rússia havia concentrat més de 92.000 soldats i sistemes de míssils balístics de curt abast Iskander a prop de les fronteres ucraïneses. Així mateix, va acusar Rússia d'estar darrere les protestes contra la vacunació de la COVID-19 a Kíiv i altres manifestacions a Ucraïna per desestabilitzar el país i preparar una invasió militar a gran escala. Segons Budanov, s'esperaven accions actives a finals de gener i principis de febrer del 2022.
Entre finals de novembre i principis de desembre del 2021, mentre els funcionaris russos i ucraïnesos s'acusaven de desplegaments de tropes a la regió del Donbàs, el ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Dmitrò Kuleba, va advertir a Rússia que un "nou atac a Ucraïna costaria [a Rússia] molt", mentre que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, el 21 de novembre, va qualificar les acusacions d'"histèria" que era Ucraïna qui estava planejant accions agressives contra el Donbàs.
El 3 de desembre, el Ministre de Defensa d'Ucraïna, Oleksii Reznikov, parlant als diputats de la Rada Suprema, va afirmar: "Hi ha la possibilitat d'una escalada de gran magnitud per part de Rússia. El moment més probable per arribar al punt àlgid de l'escalada serà a finals de gener”. Reznikov va estimar que l'acumulació militar russa consistiria en 94.300 soldats. Segons Rússia, Ucraïna tenia desplegats 125.000 soldats a la zona de conflicte de Donbàs el desembre del 2021.
Negociacions de gener de 2022