El Museu de la Casa de Leighton (Leighton House Museum) és un museu d'art al barri del Holland Park del Royal Borough de Kensington i Chelsea a l'oest de Londres.
L'edifici va ser la llar londinenca del pintor Frederic Leighton, 1er Baró de Leighton (1830–1896), que va encarregar a l'arquitecte i dissenyador George Aitchison que li construís una casa i un estudi combinats. S'hi van incorporar teules i altres elements comprats al Pròxim Orient per a construir un magnífic Qa'a (habitació). L'edifici resultant, completat entre 1866 i 1895 en la propietat privada Ilchester Estate, és un monumment llistat de Grau II*. Destaca pels elaborats interiors orientalistes i estètics.
La casa El museu és obert al públic des de 1929. El 1958 el Consell del Comtat de Londres va commemorar Leighton amb una placa blava al museu. El museu va rebre el Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural / Premi Europa Nostra el 2012. És obert cada dia excepte els dimarts, i és un museu semblant al de 18 Stafford Terrace, una altra casa victoriana a Kensington.
El pati pseudoislámic de la casa ha servit de plató en diversos programes de cinema i televisió, com Nicholas Nickleby (2002), Brazil (1985) i un episodi de la sèrie dramàtica Spooks, així com el vídeo musical per a les cançons «Golden Brown» de The Stranglers i «Gold»de Spandau Ballet.
Disseny i construcció esquerra|miniatura|La cúpula del Saló Àrab miniatura|⁸Treballs de taulells en el Saló Àrab Aitchison va dissenyar la primera part de la casa (2 Holland Park Road, que després va passar a ser 12) el 1864. L'edifici va començar posteriorment, i la casa, que va costar 4500 lliures equivalents a 452.354 lliures de 2020, estava a punt per a l'ocupació a la fi d'any. L'edifici és de maons vermells de Suffolk amb apòsits de pedra de Caen d'estil clàssic.
L'arquitecte va ampliar l'edifici durant 30 anys; la primera fase tenia només tres finestres d'ample. L'habitació principal era l'estudi de primer pis, orientat cap al nord, originalment 45 per 25 peus, amb una gran finestra central per a proporcionar molta llum per a la pintura. També hi havia una galeria en l'extrem est i una escala separada per a ús per models. La casa es va estendre a l'est el 1869–70. A més, es va realitzar una ampliació important el 1877–79: el "Saló Àrab" de dues plantes, construït per a albergar la col·lecció de taulells de Leighton recollits durant les visites a Orient Mitjà.
Segons Aitchison i Walter Crane, el disseny estava basat en el palau de la Zisa a Palerm. Les teules del segle XVII es complementen amb finestres tallades de fusta del mateix període de Damasc. També hi ha grans teules turques del . La paret oest té una alcova de fusta amb taulells del segle XIV.
L'habitació també conté elements victorians. Els capitells de les columnes més petites són de Sir Joseph Boehm, dels dissenys d'Aitchison. Els capitells de les grans columnes, orades i tallades en forma d'ocells, són de Randolph Caldecot. El fris de mosaic va ser dissenyat per Walter Crane. L'obra de marbre va ser de George P. White. Una elaborada pintura decorativa adorna el sostre i en el centre del pis hi ha una font. Les rajoles del passatge al Saló Àrab són de William De Morgan.
El 1889 s'hi va afegir un estudi d'hivern addicional. L'addició final d'Aitchison va ser la galeria de fotos il·luminada el 1895. Després de la mort de Leighton el 1896, es va vendre el contingut de la casa, incloent-hi almenys mil dibuixos seus, gairebé comprats tots per la Fine Art Society. El 1927, la senyora Henry Perrin es va oferir a pagar per un espai addicional de galeria. L'edifici es va estendre als dissenys de Halsey Ricardo i les Galeries Perrin obertes el 1929. Aquesta extensió va ser en memòria de la filla de Muriel Ida Perrin, artista i escultora que s'havia format en el Royal College of ArtBryon Parkin, The Arts and Crafts of Bushey Heath (Bushey Museum Trust, 2003), p. 12 i treballat per a la secció de catàleg de la Companyia de Fabricació d'Aeronaus (Airco) durant la Primera Guerra Mundial.
L'edifici és gestionat pel consell del Kensington i Chelsea Borough.
Col·lecció permanent miniatura|La fi de la cerca (1921) de Frank Bernard Dicksee. El museu té en exhibició permanent obres d'art de diversos membres de la Germanor Pre-Raphaelite, incloent-hi John Everett Millais, Edward Burne-Jones i George Frederic Watts, així com 81 pintures d'oli pel mateix Leighton.
Algunes de les pintures més notables de Leighton en la col·lecció són:
La mort de Brunelleschi – 1852 Charles Edward Perugini – 1855 Una noble dama de Venècia – c. 1865 Hèrcules lluitant amb la mort pel cos d'Alcestes – 1869–1871 Clytemnestra from the Battlements of Argos Watches for the Beacon Fires Which Are to Announce the Return of Agamemnon – c. 1874 Professor Giovanni Costa – 1878 La comtessa de Brownlow – c. 1878–79 Vestal – c. 1882–83 Alexandra Sutherland Orr (nascuda Leighton) – 1890 And the sea gave up the dead which were in it – c. 1891–92 miniatura|Autoretrat de Leighton (1880) Altres treballs de Leighton en la col·lecció inclouen:
5 àlbums i esbossos de dibuixos i aquarel·les. 27 aquarel·les. 54 impressions de les obres de Leighton. 14 articles de material personal incloent documents, memòries personals, brodats, esmalts i caricatures. diverses escultures a petita escala, incloent-hi atleta escanyant un pitó (1874) i alarmes innecessàries (1887).
El relleu tallat i acolorit d'Antonio Rossellino Madonna del Candleabra, que havia estat en la col·lecció de Leighton, venut després de la seva mort i adquirit pel Museu El 2006. G. F. Watts's retrato de Frederic Leighton. La vida i l'estudi de Luke Fildes per al Vidu. El model original d'esbós de Sir Alfred Gilbert per a Eros.
El 2016 la famosa pintura de Leighton Flaming June va ser llogada al Museu, i es va mostrar en l'estudi en el qual va ser creat.
Galeria d'obres en la col·lecció permanent
Referències
Categoria:Museus d'art de Londres