va ser un mestre de capella i compositor; especialment d'òperes.
Fill de Giuseppe i de Rosalba Finotti, amb dues germanes, Alessio Prati va rebre els primers rudiments musicals del seu pare, empleat a les duanes de Ferrara i aficionat a la música, després de Pietro Marzola, mestre de capella de la Catedral. En morir el seu pare, va ser nomenat "Oficial de 'Forestieri" a la porta de S. Paolo, però les seves funcions van ser confiades al seu oncle Francesco.(Ferrara, Arxiu Històric Municipal, Fondo Patrimonial, bb. 384, f. 6b, 360, f. 6). Després fou mestre de capella d'Udine, i el 1767 va traslladar-se a París, on va ser director de la capella de música del duc de Penthièvre.
Més tard va passar a Sant Petersburg, visità Alemanya i, per fi, va retornar a la seva pàtria, on va ser nomenat mestre de capella del rei de Sardenya.
A més de diverses obres per a piano i violí i per a arpa, un concert per flauta, etc., i de diverses melodies italianes, va compondre les òperes: Ecole de jeunesse (París); Armida abbandonata (Múnic, 1784); L'Olimpia (Nàpols, juny de 1786) L'Ifigenia in Aulide (Florència, 1787); Demofoonte (Venècia, 1787) La vendetta di Nino o La morte di Semiramide (Pàdua, 1790);(amb retoc de Joseph Haydn, Hob. XXXIc: 15; vegeu Bartha - Somfai, 1960)
Referències
Bibliografia Camilo Laderchi, Notizie biografiche intorno alla vita di A. Prati (Ferrara, 1825).
Enllaços externs https://www.treccani.it/enciclopedia/alessio-prati_%28Dizionario-Biografico%29/
Categoria:Mestres de capella italians Categoria:Morts a Ferrara Categoria:Compositors de l'Emília-Romanya Categoria:Músics ferrarencs Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII