Varian Mackey Fry (Nova York, 15 d'octubre de 1907 – 13 de setembre de 1967) va ser un periodista estatunidenc. Fry va dirigir una xarxa de rescat a França durant el Govern de Vichy que va ajudar entre 2.000 i 4.000 refugiats antifeixistes i jueus a escapar del Tercer Reich i l'Holocaust. Va ser el primer dels cinc estatunidencs a ser reconegut com a Justos entre les Nacions, una distinció atorgada per l'estat d'Israel a les persones no jueves que van arriscar la vida per a salvar jueus durant l'Holocaust.
Biografia Varian Fry va néixer a la ciutat de Nova York. Els seus pares van ser Lillian Mackey i Arthur Fry, que treballava de gerent de la firma de Wall Street Carlysle and Mellick. La família es va traslladar a Ridgewood el 1910 on va créixer gaudint de l'observació d'ocells i la lectura. Durant la Primera Guerra Mundial, Fry i els seus amics van organitzar un basar de recaptació de fons per a la Creu Roja Americana que incloïa un espectacle de vodevil, una parada de gelats i un estany de peixos."Ridgewood Son: Varian Fry (1907-1967)." Ridgewood Library. Retrieved: March 25, 2016.
Estudiant brillant i multilingüe, Fry va accedir a la Universitat Harvard"Ridgewood Son: Varian Fry (1907-1967)." Ridgewood Library. Retrieved: March 25, 2016. i va fundar Hound & Horn, una revista trimestral literària amb Lincoln Kirstein.Gewen, Barry. "For the American Schindler, writers and artists first." Literature of the Holocaust, August 6, 2004. Retrieved: March 25, 2016Marino 1999, p. 19-20. A través de la germana de Kirstein, Mina, va conèixer la seva futura esposa, Eileen Avery Hughes, editora d'Atlantic Monthly. Es van casar el 2 de juny de 1931.
Mentre treballava com a corresponsal a l'estranger per a la revista The Living Age, Fry va visitar Berlín el 1935 i va presenciar personalment els abusos del rim nazi contra la comunitat jueva en més d'una ocasió que «el van convertir en un fervent antinazi». El 1945 va afirmar que «no podia romandre inactiu mentre tingués la possibilitat de salvar algunes de les víctimes previstes».Gewen, Barry. "For the American Schindler, writers and artists first." Literature of the Holocaust, August 6, 2004. Retrieved: March 25, 2016Paldiel 2011, p. PT83.
Després de la seva visita a Berlín, Fry va escriure al New York Times sobre el tracte salvatge als jueus del règim de Hitler, i va escriure llibres sobre política exterior"House Resolution 743, 2007 - Honoring Varian Fry on the 100th anniversary of his birth." House of Representatives, United States. Retrieved: February 9, 2014.Fry, Varian. The Peace that Failed: How Europe Sowed the Seeds of War. The Foreign Policy Association, 1939. on descriu el clima polític tens després de la Primera Guerra Mundial, la ruptura de la Primera República de Txecoslovàquia i els esdeveniments que van conduir a la Segona Guerra Mundial."Varian Fry - Bibliography." United States Holocaust Memorial Museum. Retrieved: March 25, 2016.
Poc després de la ràpida ocupació de França el juny de 1940 per part dels alemanys, Fry i els seus col·legues van formar l'Emergency Rescue Committee (ERC), amb el suport de la primera dama Eleanor Roosevelt i altres. L'agost de 1940, Fry es trobava a Marsella representant l'ERCThe Eleanor Roosevelt Papers Project, The Emergency Rescue Committee en un esforç per ajudar les persones que volien fugir dels nazismeRenaud, Terence. "The Genesis of the Emergency Rescue Committee.", terencerenaud.com, 2005. Retrieved: March 24, 2016.Renaud, Terence. "Karl B. Frank and the Politics of the Emergency Rescue Committee." terencerenaud.com, 2008. Retrieved: March 24, 2016. i eludir els processos de les autoritats franceses que no emetien visats de sortida.Gewen, Barry. "For the American Schindler, writers and artists first." Literature of the Holocaust, August 6, 2004. Retrieved: March 25, 2016 Fry disposava de 3.000 dòlars i una breu llista de refugiats sota amenaça imminent d'arrest per part d'agents de la Gestapo, la majoria jueus. Fins a la seva porta van arribar escriptors, artistes avantguardistes, músics i altres professionals que buscaven desesperadament qualsevol oportunitat d'exiliar-se.Kassof, Anita. "A resource guide for teachers: Varian Fry and the Emergency Rescue Committee." Holocaust Teacher Resource Center, 2015. Retrieved: March 25, 2016.Isenberg 2005, p. 36.
A partir de l'any 1940, a Marsella, malgrat l'atenta vigilància del règim col·laboracionista de Vichy,Brown, Nancy. "No longer a haven: Varian Fry and the refugees of France." Yad Vashem: The Holocaust Martyrs' and Heroes' Remembrance Authority, October 13, 1999. Retrieved: March 25, 2016. Fry i un petit grup de voluntaris van amagar persones a la Villa Air-Bel de manera clandestina. Més de 2.200 persones van ser traslladades a la frontera amb Espanya i després fins al Portugal neutral des d'on emigrar cap als Estats Units d'Amèrica (EUA).Watson 2010, p. PT556.Subak 2010, p. 62, 130, 166.
Fry va ajudar també altres exiliats a fugir en vaixell des de Marsella cap a la colònia francesa de Martinica, de la qual podien viatjar als EUA.Subak 2010, p. 91.Moulin 2007, p. 174.Riding, Alan. "Mary Jayne Gold, 88, heiress who helped artists flee Nazis." The New York Times. October 8, 1997. Retrieved: March 25, 2016. Amb Fry treballava un jove economista de nom Albert O. Hirschman.Moulin 2007, p. 174.Riding, Alan. "Mary Jayne Gold, 88, heiress who helped artists flee Nazis." The New York Times. October 8, 1997. Retrieved: March 25, 2016.
Fry es va veure obligat a abandonar França el setembre de 1941, després que els funcionaris tant del govern de Vichy com del Departament d'Estat dels EUA s'assabentessin de les seves activitats encobertes.Gewen, Barry. "For the American Schindler, writers and artists first." Literature of the Holocaust, August 6, 2004. Retrieved: March 25, 2016"Varian Fry." United States Holocaust Memorial Museum, January 29, 2016. Retrieved: March 25, 2016. L'any 1942 va fundar-se l'International Rescue Committee. Fry va ser crític amb les polítiques migratòries dels EUA. En un número de desembre de 1942 de The New Republic va escriure un article mordaç titulat «The Massacre of Jews in Europe».Paldiel 2011, p. PT94.Subak 2010, p. 59, 103, 112, 148, 229–230.
Obra publicada "A Bibliography of the Writings of Thomas Stearns Eliot". Hound & Horn, 1928. Assignment Rescue: An Autobiography. Madison, Wisconsin: Demco, 1992. . Bricks Without Mortar: The Story of International Cooperation. New York: Foreign Policy Association, 1938. . Headline Books. New York: Foreign Policy Association, 1938. Surrender on Demand. New York: Random House, 1945. The Peace that Failed: How Europe Sowed the Seeds of War. New York: Foreign Policy Association, 1939. To Whom it May Concern. 1947. War in China: America's Role in the Far East. New York: Foreign Policy Association, 1938.
Referències
Bibliografia Gold, Mary Jayne. Crossroads Marseilles, 1940. New York: Doubleday, 1980. . Grunwald-Spier, Agnes. The Other Schindlers: Why Some People Chose to Save Jews in the Holocaust. Stroud, Gloucestershire, UK: The History Press, 2010. . Isenberg, Sheila. A Hero of Our Own: The Story of Varian Fry. Bloomington, Indiana: iUniverse, 2005. . McCabe, Cynthia Jaffee. "Wanted by the Gestapo: Saved by America – Varian Fry and the Emergency Rescue Committee", p. 79–91 in Jackman, Jarrell C. and Carla M. Borden, eds. The Musses Flee Hitler: Cultural Transfer and Adaptation 1930-1945. Washington, D.C.: (Smithsonian, 1983. Marino, Andy. A Quiet American: The Secret War of Varian Fry. New York: St. Martin's Press, 1999. . Mattern, Joanne. Life Stories of 100 American Heroes. Vancouver: KidsBooks, 2001. . Mauthner, Martin. German Writers in French Exile, 1933-1940. London: Vallentine Mitchell, 2007, . McClafferty, Carla Killough. In Defiance of Hitler: The Secret Mission of Varian Fry. New York: Farrar, Straus and Giroux (BYR), 2008. . Moulin, Pierre. Dachau, Holocaust, and US Samurais: Nisei Soldiers First in Dachau?. Bloomington, Indiana: AuthorHouse, 2007. . Paldiel, Mordecai. Saving the Jews: Men and Women who Defied the Final Solution. Lanham, Maryland: Taylor Trade Publications, 2011. . Richards, Tad. The Virgil Directive. New York: Fawcett, 1982. . Riding, Alan. And the Show Went On: Cultural Life in Nazi-occupied Paris. New York: Knopf Doubleday Publishing Group, 2010. . Roth, John K. and Elisabeth Maxwell. Remembering for the Future: The Holocaust in an Age of Genocide. London: Palgrave, 2001. . Schwertfeger, Ruth. In Transit: Narratives of German Jews in Exile, Flight, and Internment During 'The Dark Years' of France. Berlin, Germany: Frank & Timme GmbH, 2012. . Sogos, Giorgia. "Varian Fry: „Der Engel von Marseille“. Von der Legalität in die Illegalität und zur Rehabilitierung", in Gabriele Anderl, Simon Usaty (Hrsg.). "Schleppen, schleusen, helfen. Flucht zwischen Rettung und Ausbeutung". Wien: Mandelbaum,2016, S. 209–220, . Strempel, Rüdiger, Letzter Halt Marseille - Varian Fry und das Emergency Rescue Committee, in Clasen, Winrich C.-W./Schneemelcher, W. Peter, eds, Mittelmeerpassagen, Rheinbach 2018, Subak, Susan Elisabeth. Rescue and Flight: American Relief Workers Who Defied the Nazis. Lincoln, Nebraska: University of Nebraska Press, 2010. . Sullivan, Rosemary. Villa Air-Bel. New York: HarperCollins, 2006. . Watson, Peter. The German Genius: Europe's Third Renaissance, the Second Scientific Revolution and the Twentieth Century. Nova York: Simon & Schuster, 2010. .
Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes de la Hotchkiss School Categoria:Periodistes novaiorquesos Categoria:Morts a Nova York
Categoria:Justos entre les Nacions Categoria:Morts a Connecticut Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor