Gamergate (GamerGate, o #GamerGate per a formar una etiqueta) és el nom donat a una campanya de ciberassetjament a través de l'ús de l'etiqueta #GamerGate que va tenir lloc a partir de l'any 2014 en plataformes com ara Reddit, 4chan o 8chan. S'utilitza com un terme general per a denominar tant la controvèrsia, com la campanya de fustigació, com al moviment que va sorgir al voltant.
A partir d'agost de 2014, els partidaris del Gamergate van atacar a diverses dones en la indústria dels videojocs, incloses les desenvolupadores Zoë Quinn i Brianna Wu, així com a la crítica feminista de mitjans Anita Sarkeesian. Després que Eron Gjoni, l'exparella de Quinn, escrivís una publicació despectiva i demostrada falsa sobre ella, els usuaris de #gamergate van acusar falsament a Quinn de mantenir una relació amb el periodista Nathan Grayson, del lloc Kotaku. La veritat és que aquest periodista mai va ressenyar el videojoc de Zoë Quinn. Les campanyes de fustigació contra Quinn i d'altres van incloure doxing, amenaces de violació i amenaces de mort. Els partidaris de Gamergate van al·legar una col·lusió no ètica entre la premsa i les feministes, els progressistes i els moviments de crítica social. Aquestes preocupacions han estat descartades per diversos comentaristes, com The Washington Post o The Guardian entre altres mitjans, com a teories de conspiració trivials, sense fonament o sense relació amb qüestions reals d'ètica.
Els partidaris del Gamergate es van organitzar de forma anònima o pseudoanónima en plataformes en línia com ara 4chan, Internet Relay Xat, Twitter i Reddit. El Gamergate no té líders oficials, portaveus o manifest. Les declaracions que diuen representar han estat inconsistents i contradictòries, fent difícil que es puguin identificar objectius i motius. Per la qual cosa, el Gamergate ha estat definit sovint per l'assetjament que els seus partidaris van cometre. Aquests últims han negat que l'assetjament tingués lloc o acusen les víctimes de crear-lo.
La controvèrsia ha estat descrita com una manifestació d'una guerra cultural sobre la diversificació cultural, reconeixement artístic i crítica social en els videojocs, i sobre la identitat social dels gamers. Molts partidaris del Gamergate s'oposen al que veuen com una creixent influència del feminisme en la cultura dels videojocs, per això el Gamergate és vist com un cop de la dreta cap al progressisme. Les respostes de la indústria dels videojocs han estat negatives. El Gamergate ha portat a figures dins i fora de la indústria a concentrar-se en millors mètodes per a abordar l'assetjament en línia.
Esdeveniments Zoe Quinn, desenvolupadora independent de videojocs, va crear Depression Quest, una novel·la de ficció interactiva, en 2013, com a mitjà per a representar la seva pròpia batalla contra la depressió. A finals de 2013 va cooperar amb Valve per a incorporar el joc dins de la plataforma Steam a través del sistema de Greenlight (un sistema de vots populars). Tal com explica The Escapist, Quinn va afirmar que va ser assetjada després que usuaris anònims del forum d'imatges i d'autoajuda 'Wizardchan' féssin públiques les seves dades privades, amb frases com que "les dones no poden comprendre a ningú amb depressió". esquerra|miniatura|Zoe Quinn, desenvolupadora independent de videojocs, primera i principal víctima de la campanya d'assetjament i amenaces virtuals del GamerGate Poc després d'incloure Depression Quest a Steam, a l'agost de 2014, l'anterior parella sentimental de Quinn, Eron Gjoni, va escriure un blog afirmant, entre altres coses, que Quinn li havia estat infidel amb Nathan Grayson, articulista de Kotaku. Això va portar a la formació de conjectures infundades per part de la comunitat gamer, al·legant que Grayson havia escrit articles sobre el joc en manera positiva a causa de la seva relació. Stephen Totilo, redactor en cap de Kotaku, va afirmar que la relació havia tingut lloc, però que Grayson no havia escrit cap article sobre Quinn després de començar la relació, ni tampoc sobre el seu joc en cap moment. Aquest incident va portar a major renou en mitjans socials amb falses declaracions sobre que desenvolupadors i periodistes estan excessivament vinculats i que la crítica cultural dels videojocs s'ha orientat de manera significativa a la crítica social. Per part de la gent no involucrada en el Gamergate es va denunciar a aquests atacs cap a Quinn com a misògins i insostenibles.
Phil Fish, desenvolupador del videojoc Fez es va veure involucrat en l'escàndol després de parlar favorablement sobre Quinn i atacar públicament a Wolf Wozniak. Poc després patí un hackeig que féu pública gran part de les seves dades personals i documents privats de la seva companyia, Polytron. Després d'aquests successos va decidir deixar la indústria del videojoc. L'abús també va incloure a Anita Sarkeesian, crítica cultural i feminista. Sarkeesian ja havia declarat haver patit abusos de la comunitat gamer per la seva sèrie Tropes vs. Women in Vídeo Games, que explora problemes sobre el possible sexisme en vídeojocs. Poc després del blog de Gjoni, i coincidint amb la difusió d'un nou episodi de la sèrie (Women as Background, Pt. 2), Sarkeesian va afirmar haver rebut amenaces de mort que la van portar a abandonar la seva llar.
Al mateix temps que tenien lloc aquests esdeveniments, els gamers van usar mitjans socials i llocs com 4chan i Reddit per a debatre sobre això amb forts tints masclistes. El 27 d'agost, l'actor i figura conservadora Adam Baldwin va publicar a través del seu compte de TwitterAdam Baldwin crea el hashtag #GamerGate una sèrie de vídeos amb relació a la controvèrsia de Quinn i Depression Quest, creant en el procés l'etiqueta '#GamerGate', que va començar a ser utilitzat de manera massiva per a la discussió d'aquest i altres temes relacionats.
En alguns casos, els comentaris sobre l'escàndol van ser bloquejats o esborrats en diversos llocs web. Aquests esdeveniments van ser malentesos per membres de la comunitat de jugadors com a censura, culminant en una major difusió de l'escàndol gràcies a l'anomenat efecte Streisand. Aquestes declaracions han estat negades per usuaris de 4chan i altres llocs. La conversa d'IRC que esmenta el caràcter intencional d'assetjament a les víctimes del Gamergate ha estat publicada íntegrament.
Els atacs a Zoe Quinn van incloure doxing (recerca i publicació d'informació personal sobre un individu) i hacking els seus comptes de Tumblr, Dropbox i Skype; també va ser sotmesa a amenaces de violacions i amenaces de mort. La divulgació d'informació personal va obligar a Quinn a fugir de casa seva; va explicar que "no puc anar a casa perquè han estat publicant el meu domicili, sovint amb amenaces associades". També va sofrir amenaces similars Anita Sarkeesian. Brianna Wu, una altra desenvolupadora de jocs independents i cofundadora de l'estudi de videojocs Giant Spacekat, va veure l'adreça de casa seva i més informació personal publicada a 8chan com a represàlia per burlar-se del Gamergate i es va convertir en blanc d'amenaces de violació i mort a Twitter i en altres llocs. Després de contactar amb la policia, Wu va fugir de la seva casa amb el seu espòs, dient que no permetria que les amenaces la intimidessin i que no pensava guardar silenci. L'actriu i gamer Felicia Day va escriure una publicació en el seu blog sobre les seves preocupacions sobre Gamergate i el temor a les represàlies si parlava en contra. Gairebé immediatament, l'adreça de la seva casa i el seu número de telèfon van aparèixer publicades en línia, la qual cosa va portar al fet que rebés cartes i trucades telefòniques amb amenaces. L'actor Wil Wheaton i l'exjugador de la NFL Chris Kluwe també van criticar el Gamergate. Stephen Colbert va qüestionar per què els homes com Kluwe no havien estat amenaçats pel Gamergate, i va assenyalar que "les amenaçades pel Gamergate són gairebé íntegrament dones".
#NotYourShield Al principi de la polèmica, un grup d'usuaris de 4chan es van centrar en fer una donació a un grup anomenat The Fine Young Capitalists (TFYC), que s'havia vist involucrat en una disputa amb Quinn per un concurs femení de desenvolupament de jocs que havia organitzat. Per tal de justificar les donacions per ajudar a TFYC a crear el joc, els participants del fòrum polític de 4chan van argumentar que aquestes donacions els donarien "molt bona imatge" i els farien "intocables per les relacions públiques". Per les seves donacions, TFYC va permetre a 4chan crear un personatge per ser inclòs al joc. El resultat va ser "Vivian James", un personatge dissenyat per aparèixer com una jugadora normal; el seu nom vol sonar a "video games" (videojocs). Els colors de la seva dessuadora amb caputxa a ratlles morades i verdes representen un mem viral de 4chan conegut com a "dosi diària", que representa un personatge de l'anime Bola de Drac Z agredint sexualment un altre personatge. Allegra Ringo, de Vice, la va descriure com "un personatge disfressat com una icona feminista amb el propòsit exprés d'escopir a les feministes".
Per respondre a les crítiques generalitzades del Gamergate com a misògina, els participants de 4chan van crear un segon hashtag de Twitter, #NotYourShield, amb la intenció de mostrar que Gamergate no tractava d'oposició al feminisme ni de voler expulsar les dones dels jocs. Molts dels comptes utilitzats per tuitejar l'etiqueta eren titelles que havien copiat els seus avatars d'altres llocs d'Internet; els mètodes utilitzats per crear-lo s'han comparat amb #EndFathersDay, un engany fabricat a 4chan amb mètodes similars. Quinn va dir que, a la llum de l'orientació exclusiva del Gamergate envers les dones o a aquelles que defensaven les dones, "#notyourshield estava, irònicament, dissenyat únicament per ser un escut per a aquesta campanya una vegada que la gent va començar a anomenar-la misògina". Arthur Chu va escriure que l'etiqueta era un intent de dissuadir els aliats de donar suport a les persones atacades pel Gamergate.
Implicacions socials i culturals Analistes i investigadors generalment han descrit a Gamergate com a part d'una guerra cultural de llarga durada contra els esforços per diversificar la comunitat de videojocs coneguda com tradicionalment masculina, particularment dirigida a dones que s'animen a opinar fora del corrent dominant. Citen la fustigació freqüent dels partidaris de Gamergate contra les figures femenines en la indústria del videojoc i la seva oberta hostilitat cap a les persones involucrades en la crítica social i l'anàlisi dels videojocs. El Gamergate ha estat descrit com impulsat per ideologies antifeministes i d'idees misògines. Antonsen, Ask i Karlstrom van escriure en el Nordic Journal of Science and Technology Studies "en el cas del #gamergate, l'objectiu explícit de molts dels participants és excloure a grups de persones, particularment dones, del debat i de la indústria dels videojocs i limitar els drets de les dones com a ciutadanes ".
El sexisme i la misogínia havien estat identificats com a problemes en la indústria dels videojocs i la comunitat en línia des d'abans dels esdeveniments de Gamergate. Sarkeesian va considerar que Internet té un "ambient de vestuari masculí", i els usuaris masculins intenten presumir-se mútuament, la qual cosa provoca una escalada de casos d'assetjament en situacions com Gamergate. Al març de 2014, el dissenyador de videojocs Cliff Bleszinski va escriure una publicació en el blog comentant sobre el "racisme latent, l'homofòbia i la misogínia" que existia dins de la comunitat dels jocs en línia.
Investigació de l'FBI L'FBI va investigar les amenaces fetes per internet contra Sarkeesian i les altres víctimes del Gamergate. Les recerques, que estaven plenes de problemes jurisdiccionals, es van tancar sense que l'FBI aconseguís identificar als autors d'algunes amenaces i negant-se a enjudiciar-ne d'altres. Els arxius de la seva recerca es van fer públics.
Coordinació de l'assetjament