Les invasions hongareses d'Europa (, ) van tenir lloc durant els segles IX i en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.Barbara H. Rosenwein, A short history of the Middle Ages, University of Toronto Press, 2009, p. 152 Jean-Baptiste Duroselle, Europe: a history of its peoples, Viking, 1990, p. 124
Els magiars conqueriren amb èxit la conca dels Carpats (corresponent al que més tard formaria el Regne d'Hongria) a finals del , i llançaren una sèrie d'incursions saquejadores tant cap a l'est (Regne Franc) com cap al sud (Imperi Romà d'Orient). Les ràtzies cap a l'oest només s'aconseguiren aturar amb la derrota hongaresa a la batalla de Lechfeld (955), la qual conduí a un nou ordre polític a Europa occidental centrada en el Sacre Imperi Romanogermànic. Les incursions cap als territoris romans d'Orient continuaren al llarg del fins que els magiars foren cristianitzats i s'establí el Regne cristià d'Hongria el 1000 o 1001.
Referències
Vegeu també Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
Categoria:Història d'Europa