La invasió russa d'Ucraïna del 2022 és un enfrontament armat en curs que va començar el 24 de febrer del 2022, quan Rússia inicià accions militars contra Ucraïna. La campanya va començar després d'una acumulació militar prolongada i el reconeixement rus de les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Luhansk els dies anteriors a la invasió, seguit de l'entrada de les Forces Armades de Rússia a la regió del Donbàs, a l'est d'Ucraïna, el 21 de febrer de 2022.
Cap a les sis del matí a l'hora de Moscou (UTC+3), el president rus Vladímir Putin va anunciar una «operació militar especial» a l'est d'Ucraïna; minuts més tard, hi hagué atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kíiv. El Servei Estatal de Guàrdia Fronterera d'Ucraïna va declarar que les zones frontereres amb Rússia i Belarús havien estat atacades. Diversos països, entre ells de la Unió Europea, van condemnar els atacs a Ucraïna i la seva invasió, i van imposar severes sancions contra l'economia russa i belarussa.
La invasió, amb més de cinc milions d'ucraïnesos que han fugit de la guerra i sortit del país, ha generat la crisi més important de refugiats a Europa d'ençà de la Segona Guerra Mundial. Una gran part dels exiliats han estat acollits als països veïns inicialment, sobretot a Polònia (gairebé 2 milions de persones), Romania (uns 450.000 individus) i Moldàvia (més de 300.000 refugiats).
Després de les victòries i guanys territorials russos inicials, Ucraïna va iniciar diverses contraofensives. El 2 d'abril, les autoritats ucraïneses van afirmar que tota la regió de Kíiv havia estat reconquerida. El 6 de setembre de 2022, les forces ucraïneses van llançar una contraofensiva sorpresa a la regió de Khàrkiv. El 12 de setembre les Forces Armades d'Ucraïna van iniciar una contraofensiva a l'óblast de Kherson, al nord del riu Dniéper, que va acabar amb la retirada russa el 9 de novembre.
Durant la tardor del 2022 i l'hivern el front es va mantenir essencialment estàtic, en una guerra de posicions que la campanya d'hivern de Rússia pràcticament no va moure. El dia 12 de gener els mercenaris del Grup Wagner van aconseguir conquerir Soledar, al nord de Bakhmut, en el que va ser la primera victòria russa des de l'estiu de 2022. No va ser fins al 20 de maig que el cap del grup de mercenaris va afirmar que havien pogut conquerir la totalitat de Bakhmut, i que procedia a la retirada de la ciutat per traspassar-ne el control a l'exèrcit rus regular.
A finals d'abril Ucraïna va llançar una ofensiva d'interdicció sobre la logística i rereguarda russa al llarg de tot el front, tant al nord (regió russa de Bélgorod), l'est a Donetsk com al sud a Zaporíjia. L'11 de maig del 2023 el Regne Unit va confirmar que havia lliurat míssils de creuer Storm Shadow a Ucraïna; era el primer cop que Ucraïna rebia dels seus aliats occidentals municions de llarg abast, i que va impulsar els atacs sobre la logística i comunicacions russes.
El 26 de juliol Ucraïna va intensificar la contraofensiva, iniciant un atac més massiu i amb unitats de combat més grans i més ús d'equipament militar occidental. A l'est, al front de Bakhmut, van avançar en l'intent d'envoltar pels flancs Bakhmut. Al front de Zaporíjia, al sud del país, van recuperar la població de Staromaiorske en l'eix de Velika Novosilka, i van iniciar el flanqueig de Robòtine a l'eix més occidental d'Oríkhiv. Amb aquestes incursions van arribar per primer cop a la línia fortificada russa, un cop havien aconseguit trencar les defenses avançades russes les setmanes anteriors en aquests dos punts.
Rússia va tornar a l'ofensiva al front de l'est a principis d'octubre, quan va aturar la contraofensiva ucraïnesa, i va iniciar una sèrie d'onades d'infanteria per recuperar terreny a Bakhmut i, sobretot, Avdíivka i Màrinka.
Segons les dades d'una suposada filtració de documents del Pentàgon de principis d'abril del 2023, fins al mes de febrer Rússia va tenir entre 189.500 i 223.000 baixes (xifra que alhora coincidia amb l'estimació britànica de 220.000 víctimes anterior), de les quals 43.000 morts en combat (relació aproximada d'1:5). Per la banda ucraïnesa la filtració mostrava entre 124.500 i 131.000 víctimes, entre elles 17.500 morts (relació 1:7).
Rerefons
Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, Ucraïna i Rússia van continuar mantenint estrets llaços. L'any 1994, Ucraïna va acordar abandonar el seu arsenal nuclear i va signar el Memoràndum de Budapest sobre garanties de seguretat amb la condició que Rússia, el Regne Unit i els Estats Units emeteren una garantia contra les amenaces o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política d'Ucraïna. Cinc anys més tard, Rússia va ser un dels signants de la Carta per a la Seguretat Europea, on «va reafirmar el dret inherent de tots i cadascun dels estats participants a ser lliures d'escollir o modificar els seus acords de seguretat, inclosos els tractats d'aliança, a mesura que evolucionen».
Tot i ser un país independent reconegut des del 1991, com a república constituent de l'antiga URSS, Ucraïna continuava essent percebuda pel lideratge de Rússia com a part de la seua esfera d'influència. El 2008, el president rus Vladímir Putin es va pronunciar en contra de la possible adhesió d'Ucraïna a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). L'any 2009, l'analista romanès Iulian Chifu i els seus coautors van opinar que pel que fa a Ucraïna, Rússia ha perseguit una versió actualitzada de la Doctrina Bréjnev, que dicta que la sobirania d'Ucraïna no pot ser més gran que la dels estats membres del Pacte de Varsòvia. Abans de l'enfonsament de l'esfera d'influència soviètica a finals dels huitanta i principis dels noranta. El punt de vista es basa en la premissa que les accions de Rússia per aplacar Occident a principis dels anys noranta s'haurien d'haver rebut amb reciprocitat d'Occident, sense l'expansió de l'OTAN al llarg de la frontera de Rússia.
Després de setmanes de protestes com a part del moviment Euromaidan (2013-2014), el dia 20 de febrer els antiavalots del govern pro-rus van matar a un centenar de manifestants quan aquests van trencar el cordó de seguretat, en el que després s'ha commemorat anualment a Ucraïna com a «Dia dels 100 herois celestials». El president ucraïnès pro-rus, Víktor Ianukòvitx, i els líders de l'oposició parlamentària d'Ucraïna van signar el 21 de febrer de 2014 un acord que demanava eleccions anticipades. L'endemà, Ianukòvitx va fugir de Kíiv per a refugiar-se a Rússia abans d'una votació de destitució que el va fer fora com a president. Els líders de les regions orientals d'Ucraïna, de parla russa, van continuar reconeixent Ianukòvitx, provocant les protestes prorusses a Ucraïna de 2014. Els disturbis van ser seguits per l'annexió de Crimea per Rússia el març del 2014 i la Guerra del Donbàs, que va començar l'abril del 2014 amb la creació dels quasi-estats de les Repúbliques Populars de Donetsk i Luhansk.
El 14 de setembre del 2020, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va aprovar la nova estratègia de seguretat nacional d'Ucraïna, «que preveu el desenvolupament d'una associació distintiva amb l'OTAN amb l'objectiu de ser membre de l'OTAN». El 24 de març del 2021, Zelenski va signar el Decret núm. 117/2021 pel qual s'aprova l'«estratègia de desocupació i reintegració del territori temporalment ocupat de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol».
El juliol del 2021, Putin va publicar un assaig titulat Sobre la unitat històrica de russos i ucraïnesos, en què va reafirmar la seua opinió que els russos i els ucraïnesos eren «un sol poble». L'historiador nord-americà Timothy D. Snyder va descriure les idees de Putin com a imperialisme. El periodista britànic Edward Lucas ho va descriure com a revisionisme històric. Altres observadors han observat que el lideratge rus té una visió distorsionada de la Ucraïna moderna i la seua història.
El govern rus ha considerat que una possible adhesió d'Ucraïna a l'OTAN i l'ampliació de l'OTAN en general amenacen la seua seguretat nacional. Al seu torn, Ucraïna i altres països europeus veïns de Rússia han acusat Putin d'intentar l'irredemptisme rus i de dur a terme polítiques militaristes agressives.
El ràpid repunt econòmic postpandèmic que va superar el subministrament d'energia i va escalar fins a convertir-se en una crisi energètica mundial després de la invasió russa d'Ucraïna. El preu del gas natural va assolir màxims històrics i, com a resultat, també ho va fer l'electricitat en alguns mercats. Els preus del petroli van assolir el seu nivell més alt des del 2008.
Preludi de la invasió El conflicte va començar amb una important logística militar, inicialment de març a abril del 2021, i després d'octubre del 2021 a febrer del 2022. Durant la segona acumulació militar, Rússia va emetre demandes als Estats Units i l'OTAN, avançant dos esborranys de tractats que contenien sol·licituds pel que va denominar «garanties de seguretat», inclosa una promesa legalment vinculant que Ucraïna no s'incorporaria a l'OTAN així com una reducció de les tropes de l'OTAN i del material militar estacionats a Europa de l'Est, i amenaçaven amb una resposta militar no especificada si l'OTAN continuava amb una «línia agressiva».
Acusacions russes de genocidi El 9 de desembre del 2021, el president rus Vladímir Putin va parlar de la discriminació contra els parlants de rus fora de Rússia i va dir: «He de dir que la russofòbia és un primer pas cap al genocidi. Tant vós com jo sabem què està passant a Donbàs. Sens dubte s'assembla molt al genocidi». Rússia també va condemnar la política lingüística a Ucraïna. El 15 de febrer del 2022, Putin va dir a la premsa: «El que està passant al Donbàs és exactament un genocidi». Els mitjans de comunicació van assenyalar que, malgrat l'acusació de genocidi de Putin contra els parlants nadius de rus, el president ucraïnès Volodímir Zelenski és ell mateix un parlant nadiu de rus.
Diverses organitzacions internacionals, com ara l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, la Missió especial de vigilància de l'OSCE a Ucraïna i el Consell d'Europa, no van trobar cap prova que recolze les afirmacions russes. Les acusacions de genocidi han estat rebutjades per la Comissió Europea com a desinformació russa.
L'ambaixada estatunidenca a Ucraïna va descriure l'afirmació del genocidi rus com a «falsedat reprovable», mentre que el portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Edward Price, va dir que Moscou estava fent estes afirmacions com a excusa per envair Ucraïna. El 18 de febrer, l'ambaixador de Rússia als EUA, Anatoli Antónov, va respondre a una pregunta sobre els funcionaris estatunidencs, que dubtaven del genocidi dels russos al Donbàs, publicant una declaració a la pàgina de Facebook de l'Ambaixada de Rússia a Washington DC que deia: «Els estatunidencs prefereixen no només ignorar els intents d'Assimilació cultural forçada dels russos a Ucraïna, sinó també aprovar-los fermament amb suport polític i militar».
El 21 de febrer, Putin també va acusar la societat ucraïnesa d'haver-se nazificat. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, és d'origen jueu, i el seu avi va ser soldat d'infanteria a l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial.
Enfrontaments al Donbàs La Guerra del Donbàs va augmentar significativament a partir del 17 de febrer del 2022. Si bé el nombre diari d'atacs durant les sis primeres setmanes del 2022 va oscil·lar entre dos i cinc, l'exèrcit ucraïnès va informar de 60 atacs el 17 de febrer. Els mitjans estatals russos també van informar de més de 20 atacs d'artilleria contra posicions separatistes el mateix dia. Per exemple, el govern ucraïnès va acusar els independentistes de bombardejar una llar d'infants a Stanytsia Luhanska amb artilleria, ferint tres civils. La República Popular de Luhansk afirmà que les forces havien sigut atacades pel govern ucraïnés amb morters, llançagranades i foc de metralladora.