LOfensiva de l'est d'Ucraïna és el teatre d'operacions o àrea operacional dels tres óblasts de l'est d'Ucraïna: l'óblast de Donetsk i l'óblast de Luhansk (col·lectivament el Donbàs) i l'óblast de Khàrkiv, en una escalada de la guerra al Donbàs que duu a terme entre Ucraïna i separatistes prorussos des del 2014. És un dels principals escenaris de l'ofensiva del 24 de febrer de 2022, i es va considerar posteriorment, per part de Rússia, la segona fase estratègica de la invasió russa després de la retirada russa de Kíiv i resta del front nord.

Al juliol del 2022, les forces russes i els seus aliats separatistes havien capturat les ciutats de Sievierodonetsk, Lissitxansk, Rubijne i Izium. Tanmateix, a principis de setembre, Ucraïna va llançar una gran contraofensiva a l'est, que va recuperar les ciutats d'Izium, Balakliia, Kupiansk, Sviatohirsk i la ciutat estratègica de Liman, recuperant la pràctica totalitat de l'óblast de Khàrkiv i començant a recuperar part de Luhansk. En aquesta línia, hi ha batalles en curs a les ciutats de Kreminnà i Svàtove.

Més al sud, a l'óblast de Donetsk ja al Donbàs, el dia 12 de gener de 2023 els mercenaris del Grup Wagner van aconseguir oficialment conquerir la totalitat de Soledar.

A principis de febrer de 2023 se seguien produint petits avenços russos al voltant de Bakhmut, amb la tècnica de moltes onades consecutives d'infanteria que, malgrat provocar moltes pèrdues humanes, aconseguien anar avançant alguns metres cada dia. Per contra, es mantenia estable el front de Kreminnà i Svàtove, on semblava que els russos havien pogut frenar l'ofensiva ucraïnesa de mesos enrere, mentre que a Donetsk i Vuhledar eren les forces ucraïneses les que mantenien a ratlla els atacs russos.

L'ofensiva russa

El 24 de febrer de 2022, després que Vladimir Putin, president de Rússia, va anunciar l'operació militar especial d'Ucraïna, les forces russes van travessar la frontera entre Rússia i Ucraïna i es van dirigir cap al Kharkiv. Hi van topar amb la resistència d'Ucraïna, i la batalla de Kharkiv va començar.

Mentrestant, a Konotop, les forces russes que avançaven pel nord-est, van envoltar la ciutat i la van situar en un estat de lloc.

A Sumi, les batalles de Sumi van començar als afores de la ciutat a les 3.00 de la matinada. La guerra entre ucraïnesos i russos hi va continuar durant el dia i la nit. A les 7.30 del matí també van començar les batalles d'Okhtirka. En aquest cas, les forces d'Ucraïna van fer front i els russos es van retirar.

El 25 de febrer, a les 1.39 de la matinada hora local les forces russes es van retirar de la ciutat de Sumi, mentre continuaven les dures baralles en els suburbis del nord de Khàrkiv. El matí del 25 de febrer, les forces russes van avançar des de la República Popular de Donetsk cap a Mariúpol, a pesar que es van enfrontar a les Forces d'Ucraïna en Pavilopil. Per bé que els ucraïnesos van ser els vencedors i van destruinr almenys vint tancs russos en el procés, a la vesprada la Marina russa va llançar un atac amfibi a 70 quilòmetres de Mariúpol des del mar d'Azov.

Mentre, a Starobilsk, les Forces Armades d'Ucraïna van destruir un grup de soldats russos que tractaven de travessar el riu Aidar en el context de la batalla de Starobilsk. A Okhtirkan, un míssil BM-27 Hurricane va impactar en una escola, matant una persona, i ferint un professor i un nombre no especificat de xiquets. No obstant això, les forces ucraïneses van defensar les posicions i van obligar els russos a retirar-se.

El dia 26 de febrer, el governador de l'Oblast, Oleh Synyehubov, va afirmar que Kharkiv continuava sota control ucraïnès. A Sumi, en canvi, el conflicte va tornar a esclatar. Els russos van capturar la meitat de la ciutat durant el dia, però al capvespre, els ucraïnesos van els expulsar de la ciutat, hi ha hagut tres baixes civils aquell dia. Les forces russes, a Mariúpol, van continuar bombardejant la ciutat amb artilleria durant tot el dia. Les forces russes a l'oest de Sumi es van desplaçar més a l'oest durant la nit, segons el grup d'intel·ligència Rochan Consulting, a 150 quilòmetres de Kíev.

El 27 de febrer, a primera hora del matí, les forces russes van destruir un gasoducte a Khàrkiv. Aquell mateix matí les forces russes també van entrar en la ciutat. També es van sentir explosions. Igor Konashenkov, portaveu del Ministeri de Defensa rus, va afirmar que els responsables dels sistemes de defensa aèria Buk M-1 s'havien rendit, afirmació que les autoritats ucraïneses consideraven falsa. Un alt assessor ucraïnès va informar que els militars ucraïnesos van destruir la meitat dels vehicles russos que havien entrat a Khàrkiv. Durant el matí es va informar que una columna de tancs russos avançava ràpidament cap a Mariúpol des de Donetsk, les forces ucraïneses van impedir un atac en una operació en la qual sis soldats russos van ser atrapats. Tanmateix, alguns vehicles russos van partir cap a Sumi per l'est. Es va disparar a un cotxe civil que contenia una dona. A la vesprada, des del govern d'Ucraïna s'anunciava que Khàrkiv continuava baix el seu control.

Hennadiy Matsegora, alcalde de Kupiansk, va acceptar delegar el control de la ciutat als russos i va acusar les Forces d'Ucraïna d'abandonar la ciutat quan va començar la invasió.

El 1r de març, les forces ucraïneses van començar una contraofensiva cap a Horlivka, que havia estat controlada per la República Popular de Donetsk (RPD). L'endemà, un gran comboi rus de més de seixanta vehicles va entrar a Starobilsk el 2 de març, però es va aturar l'avanç per fer front a la protesta dels locals. Mentrestant, la Rada Suprema va declarar que els bombardejos russos a Izium van matar vuit persones. Les forces russes van entrar a la ciutat de Balakliia durant el dia. Donetsk havia sofert el bombardeig durant diversos dies. Alguns barris no tenien electricitat i hi havia cotxes cremats als carrers.

L'oficial ucraïnès Oleksi Arestóvitx va declarar que les forces ucraïneses van passar a l'ofensiva per primera vegada durant la guerra, avançant cap a Horlivka. Ihor Zhdanov més tard va afirmar que «hi havia informes» que una part de la ciutat va ser capturada per les forces ucraïneses. Segons informes ucraïnesos, la 95a Brigada d'Assassí Aeri d'Ucraïna havia començat a atacar la ciutat el dia anterior. L'exèrcit ucraïnès es va estacionar als afores de la ciutat.

Contraofensiva ucraïnesa a Khàrkiv

El 6 de setembre del 2022, les forces ucraïneses van llançar una contraofensiva sorpresa a la regió de Khàrkiv, començant prop de Balaklia a la zona en la contraofensiva més reeixida des de l'inici dels atacs russos, arribant pel nord a Kupiansk i pel sud a Izium, i fins a Liman l'1 d'octubre, un enclavament de gran valor estratègic, ja que és la porta d'entrada a l'óblast de Luhansk. Des de Kupiansk al nord i Liman al sud, van poder llançar l'ofensiva cap la riba oriental del riu Oskil, en direcció a poblacions clau de Luhansk com Svàtove i Kreminnà, tot i que les línies del front van quedar llavors estancades durant mesos, coincidint amb la contraofensiva de Kherson al nord del Dnièper. No va ser fins al 26 de desembre de 2022 quan es van filtrar les primeres novetats sobre la possible caiguda de Kreminnà amb la corresponent retirada russa.

Tanmateix, el 7 de gener del 2023, les tropes russes havien aconseguit aturar l'ofensiva ucraïnesa a Dribrova, uns quilòmetres al sud-oest de Kreminnà, on se seguia combatent. A final de gener, el front de la línia Troitske-Svàtove-Kreminnà romania estable malgrat els combats persistents de l'ofensiva ucraïnesa que no s'aturava.

A 12 de febrer, les forces russes havien pogut aturar ja del tot l'ofensiva ucraïnesa de la tardor, i iniciar una ofensiva des d'Svàtove i Kreminnà, que havien mantingut sota control en tot moment, en direcció a Kupiansk i Bilogórivka amb la intervenció sobretot de la infanteria.

Unes setmanes després, el 1r de març, l'ofensiva russa havia reeixit frenar l'avanç ucraïnès i assegurar les ciutats d'Svàtove i Kreminnà, però sense canvis significatius en direcció oest.

Estabilització del front al Donbàs Les tropes russes van progressar de l'est cap al centre i l'oest del país i, malgrat la resistència ucraïnesa, la ciutat de Mikolaiv i els ports de Kherson i Mariúpol van caure. El 3 de juliol de 2022 després de la batalla de Lissitxansk, Rússia, LPR i DPR havien capturat les ciutats de Mariúpol, Sievierodonetsk, Rubijne, Lissitxansk i Izium entre d'altres. El 30 de juliol, mentre es combatia a Bakhmut, bastió clau per al control sobre la part de la regió de Donetsk que restava en mans ucraïneses, Avdíivka i Piski, el govern ucraïnès va decretar l'evacuació obligatòria a les zones de Donetsk que Rússia no controlava.

La batalla per Bakhmut va continuar durant mesos, i a final de 2022 pràcticament no hi havia habut gaire canvis significatius, i la població seguia controlada per Ucraïna. Vladimir Putin va declarar un alto el foc unilateral per als dies 6 i 7 de gener, Nadal ortodox, però no es va complir.

Durant la primera setmana de 2023, en especial el 6 i 7 de gener de 2023, l'ofensiva sobre Bakhmut es va intensificar per part dels mercenaris de Wagner sobretot, intentant però un encerclament a través de Soledar i Krasnopolivka al nord i Krasna Hora al sud, davant la impossibilitat de l'atac frontal.

L'11 de gener els mercenaris de Wagner Group van aconseguir envoltar Soledar i arribar al centre de la ciutat i, segons alguns informes i testimonis audiovisuals, entrar com a mínim en una part del complex més de 200 km subterranis de les mines de sal de la zona. Les forces ucraïneses van haver de retirar-se de bona part de la ciutat. El dia 12 de gener els mercenaris del Grup Wagner van conquerir oficialment la totalitat de Soledar.

Una setmana després, Rússia va reobrir l'ofensiva sobre Vuhledar que el mes de novembre va haver d'aturar a Pàvlinka per les pèrdues patides. Malgrat que a final de gener de 2023 no havia aconseguit l'objectiu d'un trencament, s'hi mantenia una lluita ferotge per part de les divisions amfíbies destinades a la zona.

A principi de febrer de 2023, a Donetsk i Vuhledar les forces ucraïneses continuaven mantenint a ratlla els atacs russos. El 7 de febrer, els mercenaris de Grup Wagner va intensificar l'atac sobre Bakhmut, i van reduir a una sola carretera practicable l'entrada i sortida ucraïnesa de la ciutat.

El 12 de febrer, els mercenaris de Wagner van prendre finalment el municipi de Krasna Hora, al nord de Bakhmut. Les forces ucraïneses se'n van retirar de forma ordenada i sense entrebancs. Al front de Vuhledar, en canvi, tornaven a patir quantioses pèrdues materials i humanes amb l'enèsim intent d'ofensiva dels dies anteriors, en aquest cas i a diferència dels altres fronts, amb columnes de mecanitzats intentant envoltar el nucli urbà. En tota la resta de fronts mantenien la pressió lenta però constant, gràcies a la progressiva incorporació dels mobilitzats i les tàctiques centrades en la infanteria. Les pèrdues russes en aquest darrer intent fallit sobre Vuhledar li va costar a Rússia perdre-hi 130 vehicles blindats, 36 carros de combat i un nombre indeterminat però molt alt de baixes de la 155a i la 40a Brigades d'Infanteria Naval russes, que van acabar destrossades.

Al front estrictament de Donetsk ciutat, pràcticament tot restava igual que un any abans. En els darrers dos dies s'havia començat a parlar d'un possible inici de la gran ofensiva russa llargament anunciada, però sense cap consens ni acord al respecte, excepte l'obvi augment molt important en la intensitat dels combats i pèrdues humanes en ambdós bàndols.

El 15 de febrer es van confirmar contraatacs ucraïnesos a nord i sud de Bakhmut, que haurien frenat l'avanç rus i fet perdre el que havien guanyat en les jornades anteriors. Van recuperar com a mínim en part Krasna Hora, al nord. D'altra banda, Ucraïna va informar que havien abatut mitja dotzena de globus russos sobre Kíiv.