Stentor és un gènere de protists ciliats de la classe dels heterotriquis (Heterotrichea). Són heteròtrofs filtradors amb forma de trompeta i poden arribar a tenir mides de fins a dos mil·límetres; són, per tant, uns dels organismes unicel·lulars més grossos que es coneixen. Es reprodueixen asexualment a través de fissió binària.
Descripció El cos, o còrtex, té, generalment, forma de trompeta, d'on prové el nom del gènere com a referència a l'herald mitològic grec estentor que, segons deia Homer, tenia la veu tan forta com la de cinquanta homes junts. Els Stentor poden arribar a tenir mides de fins a dos mil·límetres; són, per tant, uns dels organismes unicel·lulars més grossos que es coneixen. Els Stentor poden tenir diferents colors: per exemple, Stentor coeruleus pot semblar blau a causa de la presència d'estentorina, un pigment natural.
Usen un anell dels cilis prominents al voltant del pavelló (o campana) de la trompeta per l'alimentació i el moviment.
Són capaços de regeneració: petits fragments amputats poden créixer i convertir-se en nous organismes plens. Cada cèl·lula té un macronucli i diversos micronuclis (vegeu ciliats).
Com és el cas en molts protozous d'aigua dolça, els Stentor tenen un vacúol contràctil. Puix que la concentració de sals dins la cèl·lula i a l'aigua dolça envoltant és diferent, els Stentor han d'emmagatzemar l'aigua que els entra per osmosis i llavors alliberar-la des del vacúol.
Ecologia Aquests protists són comuns a tot el món en llacs i rierols d'aigua dolça; S. multiformis és l'única espècie que s'ha trobat en biòtops marins, d'aigua dolça i fins i tot terrestres. Normalment, s'adhereixen a filaments d'algues o detrits. Els Stentor reaccionen a les pertorbacions exteriors cloent-se en forma de bola.
Algunes espècies de Stentor, com S. polymorphus, poden viure simbiòticament amb determinades espècies d'algues verdes Chlorella. Després de ser ingerides, les algues viuen mentre el seu hoste absorbeix els nutrients produïts, mentre que les algues, al seu torn, absorbeixen i s'alimenten de residus metabòlics del Stentor.
Sistemàtica El gènere conté més de vint espècies descrites.
Stentor araucanus Stentor baicalius (syn. Stentor pygmaeus) Stentor barretti Stentor caudatus Stentor coeruleus Stentor cornutus Stentor elegans Stentor fuliginosus Stentor igneus Stentor introversus Stentor katashimai Stentor loricatus Stentor magnus Stentor muelleri (syn. Stentor felici) Stentor multiformis (syn. Stentor gallinulus, =S. nanus) Stentor multimicronucleatus Stentor niger Stentor polymorphus (syn. Stentor pediculatus) Stentor pyriformis Stentor roeseli
El gènere va ser anomenat el 1815 pel biòleg alemany Lorenz Oken (1779–1851).Vegeu: From p. 45: "4 Gattung. Trichtel, Stentor; Leib gestielt, Mundrand umgelegt, durchsichtig. Sitzt gewöhnlich mit dem Stiel fest an Wasserlinsen, meist in Gesellschaft." (4th genus. Little funnel, Stentor; stalked body, rim of the mouth is wrapped around, transparent. Usually sits with the stalk fastened to duckweed, mostly in colonies.)
L'espècie tipus del gènere és Stentor muelleri Ehrenberg, 1831. Segons anàlisis moleculars recents, el gènere sembla ser monofilètic i relacionat amb el gènere Blepharisma.
Galeria de vídeos miniatura|Stentor muelleri en lorica mucósminiatura|Stentor coeruleus dividint-se (fissió binaria)miniatura|Stentor muelleri, 1000X magnificat
Referències
Enllaços externs
Tartar, Vance. (1961) The biology of Stentor. New York, Pergammon Press. https://archive.org/details/biologyofstentor00tart
Categoria:Ciliats