Manolo Alcántara Párraga (Barcelona, 23 d'abril de 1970) és un malabarista, monociclista, funàmbul, actor, inventor d'aparells de circ català.
En les seves creacions Alcántara parteix d'una idea embrionària i construeix els espectacles experimentalment i sense presses. Tant les seves intervencions en espectacles d'altri com els muntatges de creació pròpia es caracteritzen per la veritat escènica i una característica cal·ligrafia corporal. En les seves creacions, el risc estètic i la personalitat artística s'amalgamen amb l'escenotècnia per produir seqüències d'intensa poesia física.
Com a inventor escenotècnic, per a Locomotivo va dissenyar un escenari remolcable de 20 m², damunt del qual el cable de funambulisme (a 1,70 m d'altura sobre la plataforma escènica) avançava o retrocedia horitzontalment enrotllant-se en dues bobines motoritzades situades a banda i banda de l'estructura. La màquina permetia suggeridores novetats plàstiques, acrobàtiques i d'equilibri, a més d'un seguit de gags i situacions escèniques dramàticament eficaces.
Per a Plecs va dissenyar la «cablípside», un balancí metàl·lic de dues rodes el·líptiques unides per un travesser central. Proveït d'un cable a cada extrem de l'eix de l'ordenada, l'aparell el·líptic possibilitava singulars duets de funambulisme i sorprenents situacions còmiques i acrobàtiques.
A Rudo, Alcántara capgirava els preceptes del funambulisme ortodox substituint el cable per tubs de ferro. Així traslladava la precarietat de caminar sobre un gronxadís cable d'acer de 12 mm a la precarietat d'un amuntegament inestable de caixons de fusta on es repenjaven els tubs. El repte continuava sent l'equilibri, però innovant-ne la tècnica i els aparells. D'altra banda, l'espai escènic de Rudo recuperava el concepte de palc (pista a l'aire lliure envoltada d'una graderia circular protegida per una tela perimetral per evitar les mirades dels passavolants i garantir la intimitat de l'espectacle).
Biografia Passa la infància i l'adolescència a Esparreguera. A partir del 1994 alterna teatre i circ amb les companyies Subus, Xirriquiteula, Circ Tuqui i Comediants. El 1997 actua al parc temàtic japonès Spain Mura i es perfecciona al CNAC de Châlons-en-Champagne. Col·labora amb el Circ Cric (Arran, 1998), Monti & Cia. (Utopista, 1999) i el Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular 9Barris (A banda, TNC, 2000).
El mateix 2000 funda la companyia Circo Imperfecto amb Cristina Solé i Kike Aguilera (espectacle Genuinos Imperfectos), el 2005 la Cia. Solo Manolo (Locomotivo), el 2010 la Cia. Enfila't (Plecs) i el 2014 la Cia. Manolo Alcántara (Rudo, 2014; Déjà vu, 2019).
Premis Aplaudiment FAD Sebastià Gasch i Millor espectacle de carrer (Fira Tàrrega) per Genuinos Imperfectos.
Aplaudiment FAD Sebastià Gasch per Locomotivo. Premi FAD Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals, Premi Zirkòlika al millor espectacle de circ i Premi del Públic al Festival Internacional «Outuno de Teatro» (FIOT) per Plecs. Umore Azoka (Leioa) al millor espectacle de carrer, Premi Zirkòlika al millor espectacle de circ de sala i Millor espectacle de «Noches FETEN 2015» (Xixón) per Rudo.
Espectacles 25 març 2001. Genuinos imperfectos. Creació i direcció col·lectives. Teatre Josep Maria de Sagarra, Sta. Coloma de Gramenet. Circo Imperfecto. 11 desembre 2005. Locomotivo. Creació Manolo Alcántara. Direcció Miner Montell. Ca n'Oliveres (Martorell). Cia. Solo Manolo. 14 maig 2010. Plecs. Creació i direcció: Manolo Alcántara, Enric Ases i Karl Stets. Teatre Bartrina, Fira Trapezi. Cia. Enfila't. 25 març 2014. Rudo. Creació i direcció: Manolo Alcántara i Xavier Erra. Composició i direcció musical: Clara Peya. L'Estruch (Sabadell). 23 febrer 2019. Déjà-vu. Idea, creació i direcció: Manolo Alcántara. Teatre Principal, Olot. Cia. Manolo Alcántara.
Referències
Categoria:Malabarisme Categoria:Artistes de circ Categoria:Artistes barcelonins contemporanis Categoria:Nascuts el 1970