El feminisme és un moviment social que ha anat organitzant, principalment a partir del segle XX, activitats permanents i accions puntuals en defensa de la condició femenina, a favor la visibilització del gènere femení i la igualtat entre gèneres, i contra la submissió que han patit les dones històricament. Si bé el feminisme a l'Hospitalet té particularitats per la seva evolució històrica, també comparteix característiques amb els moviments en defensa i reivindicació dels drets de les dones residents a altres municipis del Baix Llobregat i a la veïna ciutat de Barcelona.
Generalitats El tracte a la dona i el reconeixement que li és degut és una qüestió que es remunta als inicis de la història i ha evolucionat en funció de les condicions socio-econòmiques de cada lloc i moment històric. Aquest moviment comporta la disconformitat amb la posició de subordinació de les dones. El gran abisme de gènere es va obrir, a les nostres terres des dels inicis de les civilitzacions patriarcals i a Occident es posa de manifest especialment a partir del segle XIV, quan s'impedeix a les dones entrar a les universitats i, per tant, ser mestresses als gremis. Cal tenir present que, tot i que aquestes institucions eren laiques, estaven molt condicionades socialment per la religió, en aquest cas, la catòlica romana.
L'escolarització reglada de les noies portarà un segle d'endarriment respecte de la dels nois, i la seva implantació serà molt lenta, perquè les famílies pageses, com les de l'Hospitalet rural, no veien la necessitat, ja que la prioritat és que ajudessin les famílies en la cura de les persones dependents i en l'economia. Així, anar a escola serà per a les noies "anar a costura", ja que l'ensenyament principal serà durant molt temps el de les labors.
Els canvis esdevinguts a l'Hospitalet en l'evolució d'una societat agrícola a una d'industrial en modificaran les característiques sòcio-econòmiques i polítiques, especialment en produir-se un important increment de la població. Aquest increment, a les dècades dels anys 1960 i 1970 del , va ser degut a la forta immigració d'homes i dones en edat laboral procedents massivament de la resta de l'Estat Espanyol. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a l'Hospitalet l'any 1900 el cens era de 4.948 habitants i l'any 1970 era de 241.978. El creixement de la població que va tenir l'Hospitalet va ser d'un 302,9%. Els percentatges d'altres ciutats com Barcelona (61%) o Madrid (170%) quantifiquen l'impacte social a què aquesta ciutat va haver de fer front. Aquest creixement de població comportarà un canvi radical en l'urbanisme i l'organització social. Actualment l'increment de la població comta amb una gran diversitat d'orígens.
La necessitat de serveis com ara l'habitatge, l'escolarització, la sanitat i d'altres eren molt superiors a les insuficients capacitats de l'administració per satisfer-les. Les que més patiran l'impacte d'aquestes mancances seran les dones que, endemés de les tasques de la llar i de la cura, havien de ajudar a l'economia domèstica treballant llavors a les indústries, principalment les del tèxtil, però també, molt sovint als domicilis, amb una compensació económica molt baixa i sense contraprestacions socials que produiran a la llarga pensions de jubilació molt pobres.
Com que l'esperança de vida de les dones és superior a la dels homes, sovint són elles les que han de cuidar les seves parelles, homes que tenen millors pensions i un accés millor que les dones a tota mena de recursos econòmics.
Història Imperi romà A l'època antiga els pobladors del Baix Llobregat es dedicaven a la producció agrícola de subsistència. El seu mercat era el del comerç de productes de secà: cereals, vi i oliveres, amb altres productes tèxtils (de lli o de llana) i/o de ceràmica, on participaven activament les dones. S'han trobat vestigis a La Torrassa i a Santa Eulàlia, és a dir, per damunt de la "via de Provençana" o carretera de Santa Eulàlia, on hi havia un mercat i una vil·la romana o "mansió" dedicada al comerç que també faria funcions d'hostatge. La troballa arqueològica de la "medusa de Provençana" indica que hauria hagut un lloc d'enterrament, sobre el qual s'hauria aixecat una primera església paleocristiana o visigòtica.
Edat mitjana Entre la segona meitat del segle X i la primera del segle XI, als terrenys d'aiguamolls corresponent al Delta del Llobregat, entre el riu i Montjuïc, coneguts com els Banyols o Marina deltaica, hi havia dones autodenominades i reconegudes com a deodicatae i deovotae, com Aurúcia (-992), amb un punt de venda a la via de Provençana. No totes ho eren, però algunes sí que són properes a la comunitat benedictina del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Consten a la documentació amb el seu nom o renom i –a vegades– amb el cognom i/o alguna dada més de filiació que ens permet identificar-les. Aquestes dones portaven a terme activitats religioses i socials teixint xarxes relacionals amb el veïnatge. A la zona agrícola de la Marina (actual barri de Bellvitge), es menciona el nom d'una dona, Amalvígia, probablement de la primera família vescomtal de Barcelona, en un rec d'uns terrenys que es vengueren l'any 995. D'aquesta època dels inicis de la nostra documentació trobem, respecte a les dones, una diferència notable entre aquesta àrea de Banyols, amb un comerç dinàmic vinculat a les pastures i al domini de la família vescomtal de Barcelona amb una gran presència de dones, i la zona de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, amb els conreus tradicionals de secà, la propietat principal sota el bisbat, la inèrcia dels rectors parroquials sempre absents i la inexistència de noms de dones, ja que les dels clergues eren considerades concubines i no eren reconegudes.
D'acord amb el dret gòtic, les dones podien rebre terrenys o edificis en propietat i exercir-ne el domini sent molt valorades com a aglutinadores del clan familiar; però tot comença a canviar amb el feudalisme i la imposició del dret romà que impulsà l'Església. Els hereus suplantaran la funció de les vídues. Les dots de les lleis gòtiques, per les quals els esposos donaven a les esposes la desena part, es transformaran en el que els marits donen als pares de les dones, afavorint l'ascensió social d'ells i assegurant-se els pares un vasallatge, al qual elles afegeixen el seu aixovar. Les dones tindran un valor mercantil. L'increment del cost de les dots afavorirà que moltes parelles no es casin, quedant la dona més desprotegida legal i socialment. Progressivament passaran a ser marits, pares, fills... els únics que administraran els béns matrimonials. A partir de la segona meitat del l'Església imposa el seu control sobre les terres i les parròquies dels encontorns de Barcelona, imposant diverses restriccions sobre les seves agrupacions. Les dones seran anomenades només en funció de la seva relació familiar amb els homes i/o amb un renom o amb un diminutiu del nom.
A Provençana hi havia poblament amb immigració provinent de la Provença francesa, que hi va portar els trets socials i jurídics que els eren propis. Les dones exercien activitats com l'ajuda als parts, les cures en la vida i en la mort i d'altres que aviat serien qualificades d'endevinació i sortilegis (tot i que només resaven oracions permeses com el Parenostre), cosa que comportarà la persecució religiosa i civil sota els tribunals de la Inquisició. A Provençana el bisbe reformador Ponç de Gualba, que aplicava les prohibicions dels concilis envers les Deodonades o Beguines, condemnà Godaia de Provençana i Catalana a estar sense capa davant l'església. També s'ha trobat informació sobre la prostitució com a forma de treball. Segons se cita en documents parroquials de l'any 1315, a Santa Eulàlia de Provençana hi havia un prostíbul.
Edat moderna L'anomenat "Humanisme" o "Renaixement" va ser principalment per als homes, ja que les dones tenien prohibit l'accés a les universitats i, conseqüentment tampoc podien ser mestreses en les seves feines ni formar part de les juntes dels gremis, amb algunes excepcions de treballs exclusius de dones relacionades amb les feines més bàsiques i amb les més especialitzades del tèxtil (filadores o brodadores). Tot i que elles treballaven en la cura i en les feines als tallers familiars, al camp..., van deixar d'estar reconegudes, condemnades al tancament de la llar i/o de la clausura rigorosa que es va fer efectiva el (Concili de Trento). Malgrat que moltes abadesses i comunitats femenines havien protestat, sent repressaliades per aquest motiu, moltes comunitats femenines dexaparegueren. A l'Hospitalet hi havia un conveni signat entre les menoretes de la tercera orde de Sant Francesc i els prohoms de la ciutat per reedificar l'hospital de Santa Càndida i atendre malalts i infants "gitats" o abandonats, un projecte que no es va portar a terme, probablement per aquest motiu.
Tot i que algunes dones privilegiades rebien instrucció a casa i que també es donava algun ensenyament pràctic a les noies dels orfenats, en general la instrucció de les nenes serà molt més lenta i tardana. A l'Hospitalet de Llobregat, si el primer mestre reconegut, Pere Lliscart, és de 1574, no serà fins més d'un segle més tard quan comencen a haver-hi mestres de nenes, sent aquestes sovint dones illetrades que ensenyaven a fer puntes de coixí cobrant, pràcticament, del que venien.
Edat contemporània Moltes de les extenses zones que eren propietat de l'Església, en ser afectades per la desamortització, varen ser adquirides per famílies amb prou capital econòmic, la majoria residents a Barcelona. Al final del i inici del hi havia dones propietàries de terrenys, com ara Josefa Casas i Clavell (la Pubilla Casas), Josepa Font, Maria Roca i Umbert, Adela Oliveres, i altres que modernament han donat el seu nom a carrers i places de la ciutat.
En haver-se prohibit els gremis al periode liberal (1830), començaren a formar-se les "mutualitats" o "monts de pietat" a fi d'ajudar-se mútuament en situació de malaltia i/o accident laboral, però també amb altres interessos més o menys reconeguts (ja que no totes les associacions eren permeses), com podien ser els laborals o polítics. A l'Hospitalet, les primeres mutualitats, així com altres tipus d'associacions d'obrers i sócio-culturals (Casino, Ateneu...) comencen a formar-se a mitjans del segle XIX, sent totes d'homes. Les mutualitats femenines a l'Hospitalet són tres i foren creades, com era habitual, a partir de 1881 sota una advocació religiosa femenina: Nostra Senyora dels Dolors, del Carme i de la Mercè. Si bé aquesta última la va fundar una dona, Mercè Rius, el 1985, dos anys després aquesta, com les altres, té un president (el rector o el batlle), un secretari i el metge. La resta de la junta (directora, sotsdirectora, secretària, infermeres...) eren totes dones, com les associades.Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat (Mutualitats)
Uns espais de sociabilitat per a dones eren, des de l'antiguitat fins l'aparició de les màquines de rentar, els llocs amb aigua corrent per rentar roba, també els mercats on elles compren i venen les petites coses necessàries per viure. Les primeres manifestacions de dones del segle XIX, abans de les reivindicacions laborals, com la dels "rebomboris del pa", es donen justament per l'encariment dels preus i per les lleves per a l'exèrcit, "revoltes contra les quintes" de les quals es podien lliurar els més poderosos. Les dones no només lluitaven per elles mateixes; ho feien, principalment, per les seves famílies.
Segle XX