fou un director d'orquestra i compositor xilè d'origen italià.
Biografia Fou fill del baix italià Antonio Padovani, un cantant que havia actuat sovint al Teatro Real de Madrid, i de la seva esposa Angela Remorini, i germà dels músics Arturo Padovani, director d'orquestra, i Angelina Padovani, soprano. Aquesta germana havia nascut a Espanya el 1876, durant una de les temporades que la família va passar de gira al país.Adelina Padovani Remorini es va casar el 1896 amb xilè d'origen italià Alfonso Farren Riquieri. Arturo Padovani, Alfonso Farren i Renato Salvati van regentar el Teatre Municipal de Santiago de Xile. (PEREIRA SALAS, Eugenio: Centenario del Teatro Municipal, 1857-1957)
Alfredo va arribar a Xile als set anys, amb els seus pares i els germans Adelina i Amelia; Arturo havia arribat a Xile amb un any abans, el 1884, contractar pel Teatre Municipal de Santiago de Xile. Els petits de la família es van educar íntegrament a Xile, entre Valparaíso i Santiago. Alfredo va estudiar música al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Xile. Els seus principals mestres en aquell temps van ser Federico Stöbe en la direcció d'orquestra i Luigi Stefano Giarda, compositor i director d'orquestra, en la composició.
A més de director d'orquestra, com el seu germà Arturo, Alfredo Padovani va ser també compositor, amb obres com ara Las violetas (1900) i Valparaíso Alegre (1903).
Alfredo Padovani va formar el 1910 una companyia d'òpera que va fer representacions al Teatro Marconi de Buenos Aires i al Teatro Argentino de La Plata. Al Marconi va dirigir Ernani de Verdi tant el 1910 com el 1912. Aquell any de 1910 va participar en la temporada del Teatro San José de Saõ Paulo, dirigint una companyia d'òpera a la qual figuraven Bianca Morello,Bianca Morello fou la principal cantant de la gira, que portava el seu nom als diaris. Fou germana del baríton Nunzio Rapisardi (Catània, 1877 - Sant Petersburg, 1911), on ella feia servir el cognom de la mare, Morello. Isabella Orsellini, Dina Tanfani, Ida Vecchi, Pietro Navia, Luciano Rossini, Vincenzo Ardito, Ermano Benedetti i Raffaele Borocchi, entre d'altres, amb un altre director musical, Giovanni Fratini. Dirigides per Padovani, es van interpretar les òperes Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti, Tosca de Giacomo Puccini, Don Pasquale de Donizetti, Faust de Charles Gounod, I puritani de Vincenzo Bellini i Pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Van passar després al Teatre San Pedro de Rio de Janeiro, representant La traviata de Giuseppe Verdi, Tosca, Don Pasquale i Lucia di Lammermoor, entre d'altres, aquesta darrera el 23 d'agost de 1910 en homenatge al president electe de la República Argentina, Roque Sáenz Peña.Roque Sáenz Peña va iniciar el seu període com a president de l'Argentina el 10 d'octubre següent.
L'any 1911 va dirigir Pagliacci al Coliseo de Buenos Aires en una temporada a la qual la majoria de les òperes van ser dirigides per Pietro Mascagni.
A Espanya va dirigir en la temporada 1913-1914 al Teatro Real de Madrid. El novembre de 1913 dirigia Mefistofele d'Arrigo Boito, el seu debut a la capital, i al llarg de les següents setmanes i mesos ho feia de diverses òperes de Giuseppe Verdi (La traviata, Aida, Otello i Un ballo in maschera), Jules Massenet (Manon) i Giacomo Puccini (Tosca).
Com a director d'orquestra va treballar al Gran Teatre del Liceu diverses temporades (entre els anys 1915 i 1935), dirigint algunes estrenes, com ara les de l'1 de gener de 1916 de La Dolores de Tomàs Bretón, amb Dolors Frau, Enriqueta Casas, Josep Palet, Ramon Blanchart, Augusto Ordóñez, Conrad Giralt i Vicenç Gallofré, i la del 18 de gener de 1916 de l'òpera Tassarba d'Enric Morera, amb els cantants Elsa Raccanelli, Elena Lucci, Jaume Illa i Josep Segura en els papers principals, amb Enriqueta Casas, Conrad Giralt, i els comprimaris Maria Oliver i Josep Fernández. El març de 1916 dirigia a Madrid, al Teatre de la Zarzuela, l'òpera Amleto d'Ambroise Thomas, amb la participació principal del gran baríton italià Titta Rufo. Va assistir a la representació la reina Victòria Eugènia de Battenberg.
El juliol de 1916 dirigia diverses òperes a la temporada lírica del Teatre Goldoni de Liorna: Rigoletto de Verdi, Il barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini, Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni i Pagliacci. De nou al Liceu, per a la temporada 1916-1917, va dirigir el desembre de 1916 l'òpera L'elisir d'amore de Donizetti, amb Elvira de Hidalgo, Tito Schipa, Armand Crabbé, Antonio Pini-Corsi i Josefina d'Oriente.
L'any 1917 va dirigir una doble representació d'òpera al Teatre Municipal de Santiago de Xile, amb les obres Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, amb Mercè Llopart, Emma Barsanti, César Nesi i Celestina Cattaneo; i Il segreto di Susanna d'Ermanno Wolf-Ferrari, en la seva estrena a Xile, amb Taurino Parvis, Nena Marmora i Mario Arciutti. En la mateixa sessió, el director barceloní Josep Sabater va dirigir Pagliacci, amb Joan Elies, Mercè Llopart, Josep Segura-Tallien i Joan Gallofré. En aquella temporada va dirigir l'estrena a Xile d'una altra òpera, Il matrimonio segreto de Domenico Cimarosa, amb Nera Marmora, Mary Melza, Emma Barsanti, Joan Gallofré, Taurino Parvis i Luigi Nicoletti-Kormann. A més, es van representar sota la seva direcció La traviata, amb Mercé Llopart, César Nessi i Emmanuel Martínez; Aida, amb Ofelia Nieto, Andreina Beinat, Joan Elías i Taurino Parvis; Andrea Chénier d'Umberto Giordano, amb Carmen Melis, Antonio Saludas i Taurino Parvis; Il trovatore, amb Ofelia Nieto, Andreina Beinat, Joan Elías i Renato Zanelli; La fanciulla del West de Puccini, amb Carmen Melis, Joan Elías i Taurino Parvis; Mefistofele, amb Ofelia Nieto, César Nessi i Luigi Nicoletti-Korman; Rigoletto amb Nera Marmora, César Nessi, Josep Segura-Tallien i Luigi Nicoletti-Kormann; Ernani de Verdi, amb Ofelia Nieto, Augusto Scampini, Josep Segura-Tallien i Luigi Nicoletti-Kormann; Carmen de Georges Bizet, amb Andreina Beinat, Nera Marmora, Augusto Scampini i Taurino Parvis; La bohème, amb Carmen Melis, Mary Melza i César Nessi; Lohengrin de Richard Wagner (en italià) amb Mercè Llopart, Andreona Beinat, Antonio Saludas, Josep Segura-Tallien i Luigi Rossato; Manon Lescaut de Puccini, amb Carmen Melis, Antonio Saludas, Taurino Parvis; Tannhaüser de Wagner (també en italià), amb Ofelia Nieto, Emma Barsanti, Joan Elías, Taurino Parvis i Luigi Rossato; Madama Butterfly de Puccini, amb Carmen Melis, Emma Barsanti, Pedro Tavanelli i Taurino Parvis; i Otello amb Mercè Llopart, Augusto Scampini i Josep Segura-Tallien.
L'any 1918 seria el torn de nou del Teatro Real de Madrid, amb Tosca de Puccini i Il trovatore de Verdi. Va marzar després a dirigir la temporada d'òpera de Santiago de Xile, al Teatre Municipal, participant en diverses produccions, com ara Cavalleria rusticana el mes d'agost, amb Joan Nadal, Sara César i Jordi Frau; Fedora d'Umberto Giordano, amb Mercè Llopart, María Pastor, Pedro Navia i Jordi Frau; Pagliacci amb Pedro Navia, Giuseppe Danise, Mercè Llopart i Jordi Frau; Manon de Jules Massenet, amb Carmen Melis, Pedro Navia i José Martí; Rigoletto de Verdi, amb Joan Nadal, Giuseppe Danise i Meta Reddisch / Maria Barrientos; Aida, el mes de setembre, amb Sara César, José Martí, Fanny Anitúa, Catullo Maestri i Giuseppe Danise; Il barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini, amb Maria Barrientos, Pedro Naia i Augusto Ordóñez; I puritani, amb Maria Barrientos; Iris de Pietro Mascagni, amb Carmen Melis, Elena Lucci, Pedro Navia i Jordi Frau; La bohème de Puccini, amb Carmen Melis, Pedro Navia i Taurino Parvis; La Damnation de Faust d'Hector Berlioz, amb Mercè Llopart , Pedro Navia i Taurino Parvis; La Florista de Lugano del compositor xilé Eleodoro Ortíz de Zárate, amb Sara César, Vicenç Gallofré, Jordi Frau i Celestina Cattaneo; La Gioconda d'Amilcare Ponchielli, amb Sara César, Fany Anitúa, Luigi Rossato i Elena Lucci; La sonnambula de Vincenzo Bellini, amb María Barrientos, Josep Palet i Virgilio Lazzari; La traviata, amb María Barrientos, Paquita Rodoreda,Paquita Rodoreda i Plans, cantant terrassenca nascuda el 1897, filla d'Antoni Rodereda Gibert i Josepa Plans i Grau. La seva filla, també de nom artístic Paquita Rodereda, fou cantant lírica (Freixas i Vivó, Josep, Músics Terrassencs o vinculats a Terrassa, nascuts abans del segle XX. pàg. 120, Escola Municipal de Música de Terrassa i Arxiu Tobella, Terrassa, 1980). Pedro Navia i Augusto Ordóñez; Lucia di Lammermoor, amb Augusto Ordóñez, Maria Barrientos i Josep Palet; Madama Butterfly, amb Carmen Melis, Elena Lucci, Paquita Rodoreda, Joan Nadal i Taurino Parvis; Norma de Vincenzo Bellini, amb Catullo Maestri, Luigi Rossato, Sara César, Fanny Anitúa i Paquita Rodoreda; Samson et Dalila de Camille Saint-Saëns, amb Fanny Anitúa i Catulio Maestri; Thaïs de Jules Massenet, amb Carmen Melis i Taurino Parvis; Tosca de Puccini, amb Carmen Melis, Joan Nadal i Taurino Parvis; Werther de Massenet, amb Joan Nadal i Mercè Llopart; i Zazà de Ruggero Leoncavallo, amb Margarita Belincori, Carmen Melis, Elena Lucci, Paquita Rodoreda, Joan Nadal i Giuseppe Danise, entre d'altres.
L'any 1919 va fer la temporada de La Plata, Argentina, dirigint les òperes Aida, amb Elvira Galcarzzi, Rina Azozzino, Ettore Berganachi, Francisco Izal, Mario Pinglis i José Meroni, i Madama Butterfly, amb Elvira Martinzoli, Elena Lenuchi, Rogelio Baldrich, Francisco Ferderici i José Meroni. Després va tornar al Municipal de Santiago de Xile, dirigint el 7 d'octubre l'estrena a Xile d'Il trittico (Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi) de Puccini. Van intervenir Marina Polazzi, Francisco Izal, Ettore Bergamaschi i Rina Agozzino en Il tabarro, Carmen Melis, Fanny Anitúa, Elena Lucci i Adelina Padovani -germana d'Aldfredo Padovani- en Suor Angelica i Taurino Parvis, Olga Simzis, Pedro Navia, Rina Agozzino, Mario Pinheiro i Elena Lucci en Gianni Schicchi. Uns dies és tard, dirigia Il trovatore al mateix teatre, amb Francisco Izal, Elvira Galeazzi, Fanny Anitúa i Ettore Bergamaschi. El 29 d'oactubre, a més de dirigir unes representacions parcials de Mefistofele d'Arrigo Boito i d'Andrea Chénier de Giordano, va estrenar a Xile el ballet Xekhezada amb música de l'obra homònima de Nikolai Rimski-Kórsakov, un ballet estrenat a París el 4 de juny de 1910 per Ida Rubinstein i Vàtslav Nijinski.
El 24 de febrer de 1920, Padovani va dirigir una altra estrena, ara la de l'òpera La fanciulla del West al Teatre Arbeu de Mèxic, amb Carmen Melis, Hipòlit Lázaro i Taurino Parvis. Uns mesos després, el maig de 1920, va dirigir al Teatro Municipal de l'Havana l'òpera Martha de Flotow, en el debut a la capital cubana d'Enrico Caruso, en una producció que va comptar també amb la soprano barcelonina Maria Barrientos, la mezzosoprano italiana Flora Perini, el tenor italià Taurino Parvis i el comprimari Giuseppe Lapuma, en una producció de l'empresari Adolfo Bracale. La temporada de la companyia a l'Havana incloïa a més les òperes L'elisir d'amore, La forza del destino, Tosca, Rigoletto, Carmen, La juive, Un ballo in maschera, Aida, Manon (la de Puccini), Pagliacci i Il segreto di Susanna. La companyia estava formada, entre altres i a més dels ja esmentats, per Riccardo Stracciari, Gabriella Besanzoni, José Mardones i Carmen Melis. En el mes de setembre va tornar a la temporada de Santiago de Xile, dirigint Manon Lescaut al Municipal, amb Ebe Boccolini-Zacconi i Salvatore Persichettii.
El 6 de juny de 1921 va dirigir al Teatro Nacional de l'Havana l'estrena de l'òpera La esclava del valencià (establert a Cuba) Josep Maurí Esteve, amb llibret de Tomás Juliá, i amb la participació de la soprano madrilenya Ofelia Nieto, i de la contralt Rhea Toniolo, el tenor Julián Oliver, el baríton Néstor de la Torre i el baix Antonio Nocolich.