miniatura|Localització dels ports púnics.
Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa,Hugo o'Donnell, Historia militar de España i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall. El terme de ports púnics de Cartago designa els antics ports de la ciutat de Cartago que van funcionar durant l'antiguitat. Cartago era abans de res una potència i un Imperi dels mars, és a dir, una talassocràcia.,François Decret, Carthage ou l'empire de la mer, ed. de Seuil, París, 1977 El seu poder es basava principalment en la magnitud del comerç. El poble cartaginès no era l'únic que seguia aquesta política de domini dels mars, ja que diversos dels pobles de l'antiguitat «van viure per i per al mar».
Producte d'una colonització oriental, Cartago o Qart Hadasht (Ciutat Nova) té el seu origen en la filla del rei de la ciutat de Tir, Dido. Aquesta princesa tíria va ser la fundadora i la primera reina de la ciutat el 814 aC (data convencionalment més admesa) tal com relata la seva llegenda recollida a lEneida.
Cartago no va ser la primera colònia fenícia a la costa nord-africana, ja que Útica havia estat fundada aproximadament el 1100 aC. Més enllà del seu origen, la ciutat va dominar àmpliament tota la conca occidental del Mediterrani, va desenvolupar el seu rerepaís africà, que va arribar a la seva fi quan va haver d'enfrontar-se a un poder llavors emergent, la República Romana, potència que va provocar la seva caiguda definitiva. A causa de la seva identitat, Cartago va ser punt d'ancoratge entre les dues conques del Mediterrani, la part oriental, el bressol de Fenícia, i la part occidental, espai de la seva expansió i caiguda.
Els ports d'una ciutat de tals característiques, que suposaven el punt de comunicació més important amb l'exterior, revesteixen en conseqüència i en aquest context una importància fonamental en la història de Cartago. La seva història està documentada en una font essencial, Apià, un historiador de l'antiga Grècia, que va viure en el . Malgrat la seva descripció, la localització dels ports va ser obra de les excavacions arqueològiques iniciades en els anys setanta.
Fonts i problemes de localització miniatura|Recreació del port púnic miniatura|esquerra|Recreació del port púnic Localització dels ports de les ciutats fenícies miniatura|Actual riba de Cartago. Els fenicis tenien uns criteris ben determinades per a triar el lloc d'una nova colònia. El lloc havia de respondre a una sèrie de peculiars exigències, relacionades amb la defensa i sobretot amb a possibilitat de fer-hi un port. Era necessari que els vaixells mercants hi poguessin entrar amb facilitat i que el vent contrari no impossibilités l'accés al mateix. A aquest efecte, l'elecció del cap era particularment important.M'hamed Hassine Fantar, Carthage. Approche d'une civilisation, ed. Alif, Tunis, 1993, tome 1, pàg. 123-124. A més, el lloc havia d'oferir, per la geografia, una defensa fàcil, per la qual cosa els colons només havien d'augmentar les defenses naturals per garantir-ne la seguretat.
La ubicació de la Nova Ciutat responia particularment bé a aquestes dues exigències. La zona d'embarcament estava formidablement protegida gràcies a l'oportuna localització del promontori Sidi Bou Saïd, la mateixa ciutat stricto sensu. Estava situada a l'exterior de la façana marítima, entre dues extensions d'aigua (els actuals Llac de Tunísia i Sebkha Ariana), i l'interior estava interceptat per una successió de pujols, que formaven una línia defensiva natural.
Localització dels ports de Cartago La qüestió de la localització dels ports de Cartago ha estat una de les més discutides de la història púnica.
Únicament mitjançant l'observació, les dues llacunes actuals — una circular i l'altra rectangular —, unides ambdues per un prim cordó i identificades per Chateaubriand com els ports de Cartago a la primeria del , no podien ser en l'esperit dels historiadors els ports que havien albergat a la flota del «més gran enemic de Roma».
Les recents excavacions a sector en ocasió de la campanya internacional de la Unesco (es van realitzar una sèrie d'excavacions americanes a prop de la llacuna rectangular, i angleses a la llacuna circular), en van confirmar l'origen púnic, que van ser datats al .Hédi Slim i Nicolas Fauqué, La Tunisie antique. De Hannibal à saint Augustin, ed. Mengès, París, 2001, p. 44 Aquesta datació ha estat possible gràcies al descobriment de restes de ceràmica, en particular a les excavacions a les cales d'arena.
No obstant això, falta localitzar el port original que va ser utilitzat durant els cinc primers segles de la història púnica de la ciutat nord-africana, i es desconeix fins i tot si aquest port estava situat o no en l'emplaçament de les llacunes. En els dos primers segles de la seva existència, Cartago no va comptar amb més instal·lacions portuàries que qualsevol altra colònia del Mediterrani, doncs disposava merament d'un lloc des d'on havien de ser botades les embarcacions.Michel Gras, Pierre Rouillard i Javier Teixidor, L'univers phénicien, ed. Arthaud, París, 1994, p. 210. De tals llocs no han quedat rastres visibles, ja que han estat eliminats per instal·lacions ulteriors o per canvis radicals en la topografia local.
La qüestió de la localització dels ports cartaginesos ha estat lligada a la història i topografia del lloc. Se sap que la ubicació de la ciutat pel que fa a la riba va evolucionar molt al llarg dels segles i que durant l'antiguitat es va dur a terme un procés de polderització, consistent en una acció humana que va ser acoblada al transport dels sediments procedents del riu Medjerda que anaven a parar allí gràcies als corrents marins.
Les excavacions americanes han posat de manifest que el Tofet de Salambó era probablement insalubre en aquesta època, la qual cosa indueix a pensar que el sector del port primitiu estigués probablement situat en aquesta zona.
Excavacions arqueològiques han descobert els traços d'un canal que fan pensar que va funcionar fins al seu enarenament en el . El canal en qüestió pot ser seguit de forma arqueològica durant 400 m. aproximadament, havent estat edificat sobre terreny natural. Certs historiadors han suggerit que existiria un enllaç amb el Llac de Tunísia a causa de la naturalesa dels sediments oposats.Serge Lancel, Carthage, reed. Cérès, Tunísia, 2000, p. 252. Serge Lancel ha documentat igualment que el nivell del Llac de Tunísia era notablement superior al de l'època antiga de la ciutat, i esmenta les seves ribes com un probable lloc de refugi.Serge Lancel, op. cit., pàg. 258-259. Segons aquesta teoria, el canal suposava una «línia de penetració» cap a l'interior de la ciutat. Se suposa també que podria haver existit un segon canal paral·lel al primer. Sobre les vores d'aquestes instal·lacions estarien les drassanes navals. En les proximitats s'erigirien els hangars, les tendes i els temples, constituint l'«empori». És important remarcar que, per la naturalesa de la civilització púnica,la relació amb la mar les era fonamental i el centre de la ciutat, l'àgora, no devia ser molt lluny del centre econòmic. Els experts han teoritzat que el canal no servia per a la navegació, sinó per desembarcar en una zona particularment hostil a la presència humana.Serge Lancel, op. cit., p. 253 La localització del Tofet de Salambó, a proximitat del centre de la colònia fenícia original, és un clar signe d'aquesta possible hostilitat segons les seccions que s'han descobert, datades del .
Els grans experts van discrepar molt sobre la localització dels ports primitius de Cartago. Per analogia amb altres llocs, i tenint en compte el criteri púnic d'evitar els vents desfavorables, el lloc possible d'un dels ports se situa als voltants de la zona de les Termes d'Antoní, cap al nord del lloc,Segons una hipòtesi formulada pel Dr. Carton el 1911 i citada per Serge Lancel, op. cit., p. 242. és a dir, cap a la zona sud de Li Kram.Michel Gras, Pierre Rouillard i Javier Teixidor, op. cit., p. 210. Els descobriments en aquest lloc suggereixen és molt probable que ho era, car les termes romanes solien situar-se en terrenys besiars al mar. En aquesta zona, per tant, podria haver-se situat un dels primitius ports de la ciutat. Certs historiadors creuen, no obstant això, que el primitiu port era als voltants del poble de Sidi Bou Saïd, perquè era prop d'un cap, la qual cosa li conferia una privilegiada posició geogràfica tan important a ulls dels fenicis. Altres experts, entre els quals s'inclou Serge Lancel, van situar la posició dels ports al llarg del Llac de Tunísia, menys assemblat en l'antiguitat que ara. Lancel situa el port a les platges de Marsa, a aproximadament 3 km de distància de la ciutat, però prou a prop del barri de Mègara.Serge Lancel, op. cit., pàg. 265-266.
Independentment, es fa imprescindible centrar-se en l'observació de les estructures de les quals es conserven rastres per veure si és possible contrastar-los amb les fonts antigues i obtenir així una data de construcció aproximada.
Port militar i comercial Descripció d'Apià Apià, autor del , es va basar en l'obra de Polibi, que va assistir a la caiguda de la ciutat de Dido, i el text del qual s'ha perdut. La seva descripció és molt important, tot i que planteja a vegades més preguntes que respostes. Es tracta d'un text que tracta temes concrets de la història antiga.
A més de les dues dàrsenes envoltades de fortificacions, Apià cita també un gran espigó i un ampli avantport.
El lloc actual de la llacuna circular té una superfície d'unes vuit hectàrees, l'altra llacuna mesura aproximadament el doble.Mesuraments efectuats per Charles Ernest Beulé i recollides per M'hamed Hassine Fantar, op. cit., p. 128. El port comercial era unit al mar per un canal navegable, el qual havia de desembocar a l'actual badia de Kram, de la qual no existeix cap resta.
Apià cita el terme de «cothon» per denominar als ports, paraula d'origen semític que designa una dàrsena artificial creada per la mà de l'home.M'hamed Hassine Fantar, op. cit., p. 125-126 Aquests espais són relativament ben coneguts en altres ciutats púniques, com Mòtia, a Sicília, o Mahdia, a Tunísia. Estrabó també ofereix dades sobre la distància dels ports de Cartago al Cap Lilibèon.El Cap Lilibèon, juntament amb el Paquino i el Celorias, eren els tres promontoris, dels quals va sorgir Trinacria, l'antic nom de Sicília (del grec antic tria-«tres»/ákra «cap, promontori». Cf. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponès, VI.2.2; Èfor de Cumes a Fragmenti der griechischen Historiker 70 F 137b. promontori sud-oriental de Sicília i que estima el 1500 estadis (277,5 km, en realitat 215). Estrabó, Geografia d'Estrabó VI.2.1. La tradició literària ha pogut ser verificada per l'arqueologia. Els arqueòlegs han fet maquetes que reconstrueixen el jaciment arqueològic a les diverses èpoques de la història de la ciutat. Aquestes maquetes s'exhibeixen al petit museu de l'illot de l'almirallat.
Illot de l'almirallat miniatura|Dic de la dàrsena. A primera vista és difícil identificar la llacuna circular amb el port circular de l'antiga Cartago. No sembla plausible que llur flota, que va fer tremolar la conca del Mediterrani occidental, que aquest petit espai hauria pogut abrigar-la.