El grup de la tetraedrita és un grup de minerals de la classe dels sulfurs. Els minerals que formen aquest grup són sulfosals que cristal·litzen en el sistema isomètric i que segueixen el patró: M2(A₆)M1(B₄ C₂)X3(D₄)S1(Y₁₂)S2(Z), on: A = Cu+, Ag+, ☐; B = Cu+, Ag+; C = Zn2+, Fe2+, Hg2+, Cd2+, Mn2+, Ni2+, Cu2+, Cu+, Fe3+; D = Sb3+, As3+, Bi3+, Te4+; Y = S2-, Se2-; Z = S2-, Se2-, ☐.
La nomenclatura i classificació d'aquest grup va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) l'any 2019 (proposta 18-K), i va ser publicada per Biagioni et al. el 2020.
El grup de la tetraedrita està dividit en deu subgrups: subgrup de l'arsenofreibergita, subgrup de la freibergita, subgrup de la giraudita, subgrup de la goldfieldita, subgrup de la hakita, subgrup de la rojdestvenskaiaïta, subgrup de la tennantita, subgrup de la tetraedrita, subgrup de la ustalečita i subgrup de la zvěstovita. També forma part d'aquest grup la pošepnýita.
EspècieFórmulaPošepnýita(Cu+₃◻₃)(Hg2+₄Cu+₂)Sb₄Se₁₂(Se0.5◻0.5)
Segons la classificació de Nickel-Strunz totes aquestes espècies pertanyen a "02.GB - Nesosulfarsenits, etc. amb S addicional» juntament amb els següents minerals: selenoestefanita, estefanita, pearceïta, polibasita, selenopolibasita, cupropearceïta, cupropolibasita i galkhaïta.
Subgrup de l'annivita L'any 2024 va ser aprovada l'annivita-(Zn) i va ser encabuda en un nou subgrup, el subgrup de l'annivita, on és possible que altres membres del grup es puguin anar en un futur.
EspècieFórmula Annivita-(Zn) Cu₆(Cu₄Zn₂)ΣBi₄S₁₃
Subgrup de l'arsenofreibergita Format per tres espècies minerals: argentotennantita-(Fe), argentotennantita-(Zn) i cenoargentotennantita-(Fe), les que contenen al lloc A sis cations III(Ag+Cu) (on Ag>Cu), C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements, i Z = S, Se, ◻.
EspècieFórmula Argentotennantita-(Fe) Ag₆(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂S Argentotennantita-(Zn) Ag₆[Cu₄(Fe,Zn)₂]As₄S13 Cenoargentotennantita-(Fe) [Ag6]4+(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂◻
Subgrup de la freibergita Format per sis espècies minerals: argentotetraedrita-(Cd), argentotetraedrita-(Fe), argentotetraedrita-(Hg), argentotetraedrita-(Zn), cenoargentotetraedrita-(Fe) i cenoargentotetraedrita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Ag+Cu) (on Ag>Cu) o, alternativament, contenen un grup discret de polications [Ag₆]4+. Aquest darrer clúster va acompanyat d'una vacant d'equilibri de càrrega al lloc S₂Z. També, C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres espècies, i Z = S, Se, ◻.
EspècieFórmulaArgentotetraedrita-(Cd)Ag₆(Cu₄Cd₂)Sb₄S₁₂SArgentotetraedrita-(Fe)Ag₆(Cu₄Fe₂)Sb₄S₁₂SArgentotetraedrita-(Hg)Ag₆(Cu₄Hg₂)Sb₄S₁₂SArgentotetraedrita-(Zn)Ag₆(Cu₄Zn₂)Sb₄S₁₂SCenoargentotetraedrita-(Fe)[Ag₆]4+(Cu₄)Sb₄S₁₂◻Cenoargentotetraedrita-(Zn)[Ag₆]4+(Cu₄Zn₂Sb₄S₁₂◻
L'antiga freibergita, espècie actualment desacreditada per l'IMA, va ser descrita als territoris de parla catalana, concretament a les mines de Montoliu, a Naut Aran (Vall d'Aran).
Subgrup de la giraudita Format només per una espècie mineral, la giraudita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag; i C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.
EspècieFórmulaGiraudita-(Zn)Cu₆(Cu₄Zn₂)As₄Se₁₂Se
Subgrup de la goldfieldita Format per tres espècies: arsenogoldfieldita, goldfieldita i estibiogoldfieldita. Incorporen fins a 2 Te4+ per a (Sb,As)3+ al lloc D, acompanyada d'una substitució concomitant de M2+ (normalment Fe2+ o Zn) amb Cu+ al lloc C per mantenir l'equilibri de càrrega.
EspècieFórmulaArsenogoldfieldita(Cu₄Cu₂)(Cu₄)(As₂Te₂)S₁₂SGoldfieldita(Cu10◻₂)Te₄S₁₂SEstibiogoldfieldita(Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+₂)(Sb₂Te₂)S₁₂S
Subgrup de la hakita Format per una quatre espècies: hakita-(Cd), hakita-(Fe), hakita-(Hg) (abans coneguda simplement com hakita) i hakita-(Zn). Al lloc A els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag; i C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.
EspècieFórmulaHakita-(Cd)Cu₆(Cu₄Cd₂)Sb₄Se₁₂SeHakita-(Fe)Cu₆(Cu₄Fe²⁺₂)Sb₄Se₁₂SeHakita-(Hg)Cu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄Se₁₂SeHakita-(Zn)Cu₆(Cu₄Zn₂)Sb₄Se₁₂Se
Subgrup de la rojdestvenskaiaïta Format per dues espècies: la cenorojdestvenskaiaïta-(Fe) i la rojdestvenskaiaïta-(Zn). Els membres finals del grup haurien de contenir sis cations M2(Ag+Cu), on Ag>Cu. A més, els quatre cations M1(Ag + Cu) estan dominats de manera similar per Ag.
EspècieFórmulaCenorojdestvenskaiaïta-(Fe)[Ag₆]4+(Ag₄)Sb₄S₁₂◻Rojdestvenskaiaïta-(Zn)Ag₆Ag₄Zn₂Sb₄S₁₂S
Subgrup de la tennantita Format per vuit minerals: tennantita-(Cd), tennantita-(Cu), tennantita-(Fe), tennantita-(Hg), tennantita-(In), tennantita-(Mn), tennantita-(Ni) i tennantita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag. C2+ = Fe2+, Zn, Cu, Hg i/o altres elements.
EspècieFórmulaTennantita-(Cd)Cu₆(Cu₄Cd₂)As₄S₁₂STennantita-(Cu)Cu₆(Cu₄Cu₂)As₄S₁₂STennantita-(Fe)Cu₆(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂STennantita-(Hg)Cu₆(Cu₄Hg₂)As₄S₁₂S Tennantita-(In) Cu₆(Cu₄(In³⁺Cu⁺))As₄S₁₂STennantita-(Mn)Cu₆(Cu₄Hg₂)As₄S₁₂STennantita-(Ni)Cu₆(Cu₄Mn₂)As₄S₁₂STennantita-(Zn)Cu₆(Cu₄Zn₂)As₄S₁₂S
Als territoris de parla catalana ha estat trobada tennantita, sense determinar l'espècie en concret, en diversos indrets: a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Ripollès), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà), a la mina Solita (Peramea, Pallars Sobirà), a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat), a la mina Carmencita (Castellnou, L'Alt Palància), a les mines de Brezal (Pavies, L'Alt Palància), a la mina La Preciosa (La Vall d'Almonesir, L'Alt Palància), i les mines La Amorosa i Cueva de la Guerra Antigua (Vilafermosa, L'Alt Millars).
Subgrup de la tetraedrita Format per set minerals: tetraedrita-(Cd), tetraedrita-(Cu), tetraedrita-(Fe), tetraedrita-(Hg), tetraedrita-(Mn), tetraedrita-(Ni) i tetraedrita-(Zn). Al lloc A, els membres finals del grup contenen sis cations III(Cu + Ag), on Cu > Ag. C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.
EspècieFórmulaTetraedrita-(Cd)Cu₆(Cu₄Cd₂)Sb₄S₁₂STetraedrita-(Cu)Cu₆(Cu₄Cu²⁺₂)Sb₄S₁₂STetraedrita-(Fe)Cu₆(Cu₄Fe²⁺₂)Sb₄S₁₂STetraedrita-(Hg)Cu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄S₁₂STetraedrita-(Mn)Cu₆(Cu₄Mn₂)Sb₄S₁₂STetraedrita-(Ni)Cu₆(Cu₄Ni₂)Sb₄S₁₂STetraedrita-(Zn)Cu₆(Cu₄Zn₂)Sb₄S₁₂S
Subgrup de la ustalečita Format per dues espècies: l'arsenoustalečita i l'estibioustalečita. Els minerals d'aquest subgrup haurien de ser composicionalment anàlegs als del subgrup de la goldfieldita, amb substitució de (S₁₂S) per (Se₁₂Se).
EspècieFórmulaArsenoustalečitaAgPb₁₈As₂₅S₅₆Estibioustalečita(Cu₄Cu₂)(Cu₄)(Sb₂Te₂)Se₁₂Se
Subgrup de la zvěstovita Format per dues espècies: la zvěstovita-(Fe) i la zvěstovita-(Zn). Els membres finals del grup contenen sis cations M2(Ag+Cu), on Ag>Cu. A més, els quatre cations M1(Ag + Cu) estan dominats de manera similar per Ag. C2+ = Fe2+, Zn, Cd, Hg i/o altres elements.
EspècieFórmulaZvěstovita-(Fe)Ag₆(Ag₄Fe²⁺₂)As₄S₁₂SZvěstovita-(Zn)Ag₆(Ag₄Zn₂)As₄S₁₂S
Als territoris de parla catalana ha estat descrita la tetraedrita en diversos llocs: a Mas Vicenç (Fontcoberta, Rosselló), al Bosc de la Roque (Cameles, Rosselló), al Correc de la Calcina (Llauró, Rosselló), a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), a la mina de Calabona (L'Alguer), a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Ripollès), a les mines Espinosa i Zaragoza (Ribes de Freser, Ripollès), a la mina Serra Mata (El Pont de Bar, Alt Urgell), a Cierco (Vilaller, Alta Ribagorça), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà), a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), a Betxí (Plana Baixa), i les mines Lealtad, Oriental i San Francisco (Xóvar, L'Alt Palància).
Referències
T T