En lingüística, un geolecte sinónim del sintagma "varietat regional" o territorial denota una varietat de llengua limitada a una determinada àrea geogràfica.Dubois 2002, .Bussmann 1998, .Bidu-Vrănceanu 1997, .Constantinescu-Dobridor 1998, article dialect.Kálmán et Trón 2007, . En la majoria d'idiomes com el francès, l'alemany, el romanès o l'hongarès, per tradició, a "varietat regional" generalment se l'anomena, ras i curt " dialecte".Dubois 2002, . També trobem com a sinònim de geolecte els termes "regiolecte", " topolecte" i el sintagma " varietat territorial",Moreau 1997, . En lingüística americana, s'utilitza el terme " dialecte per a qualsevol varietat regional o socialCrystal 2008, . i, per tant, s¡empra el sintagma "dialecte regional".

Característiques d'una varietat regional Una varietat regional es caracteritza per trets fonètics, lèxics, fraseològics, morfològics i sintàctics que la diferencien d'altres varietats regionals i de la varietat estàndard de la llengua, si té aquesta varietat, però aquests tipus de trets no es refereixen tots a la mateixa mesura. Les diferències més grans es troben en els dominis fonètic, lèxic i fraseològic, i les menys en el domini de la sintaxi.Constantinescu-Dobridor 1998, article dialect.Yartseva 1990, article Диале́кт (Dialecte).Kiss 2006, .Crystal 2008, .

Geografia lingüística Espacialment hi ha varietats regionals que formen una cadena, formen part d'un continu dialectal geogràfic, per exemple el geolecte llombard de l'italià, el gascó de l'occità, l'aragonès del castellà, etc. Alguns trets els relacionen amb varietats veïnes, d'altres els separen. Des d'aquest punt de vista, altres varietats regionals es parlen en territoris discontinus. Tal és, per exemple, el dialecte dels Csángós de Moldàvia en relació amb altres dialectes hongaresos, o el que la majoria dels lingüistes romanesos anomenen dialectes del romanès: daco-romanès, aromanès, meglenoromanès i istroromanès.Constantinescu-Dobridor 1998, article dialect. Així són també els geolectes del fulani, llengua parlada a disset països de l'Àfrica occidental, a la franja de sabana al sud del Sàhara, des de Mauritània i el Senegal fins al Txad. Comprèn quinze àrees dialectals principals separades per zones on es parlen centenars d'altres llengües.Eifring et Theil 2005, chap. 7, .

En principi, les varietats regionals d'una mateixa llengua es caracteritzen per una intel·ligibilitat mútua almenys parcial,Bussmann 1998, . però el grau d'intel·ligibilitat entre dues varietats disminueix, en el cas d'un continu dialectal, a mesura que augmenta el nombre de varietats que hi ha entre elles.Eifring et Theil 2005, chap. 7, .

Entre les varietats veïnes no hi ha límits clars. Els lingüistes que s'ocupen de la geografia lingüística dibuixen línies als mapes que delimiten l'àrea de determinades característiques lingüístiques registrades durant les enquestes dialectals. Aquestes línies s'anomenen amb un terme general isoglosses que, depenent de l'aspecte en qüestió de la llengua, són isòfones, isolexes, isomorfes o isòsemes.Isoglosses concernant les sens différents de mêmes mots. Algunes isoglosses coincideixen, altres no, alguns traços s'estenen fins a un punt, d'altres van més enllà, però totes formen feixos que representen una zona de pas entre varietats veïnes.Dubois 2002, .Bidu-Vrănceanu 1997, .Crystal 2008, .

Referències

Bibliografia Bidu-Vrănceanu, Angela et al., Dicționar general de științe. Științe ale limbii [« Dictionnaire général des sciences. Sciences de la langue »], Bucarest, Editura științifică, 1997 (consulté le 3 octobre 2019) Brâncuș, Grigore, Introducere în istoria limbii române I, [« Introduction à l'histoire de la langue roumaine »], 2de édition, Bucarest, Editura Fundației România de Mâine, 2005, (consulté le 3 octobre 2019) Bussmann, Hadumod (dir.), Dictionary of Language and Linguistics [« Dictionnaire de la langue et de la linguistique »], Londres – New York, Routledge, 1998 (consulté le 3 octobre 2019) Cerquiglini, Bernard, Les langues de la France. Rapport au Ministre de l’Éducation Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication, avril 1999 (consulté le 3 octobre 2019) Constantinescu-Dobridor, Gheorghe, Dicționar de termeni lingvistici [« Dictionnaire de termes linguistiques »], Bucarest, Teora, 1998 ; en ligne : Dexonline (DTL) (consulté le 3 octobre 2019) Crystal, David, A Dictionary of Linguistics and Phonetics [« Dictionnaire de linguistique et de phonétique »], 4e édition, Blackwell Publishing, 2008 (consulté le 3 octobre 2019) Dubois, Jean et al., Dictionnaire de linguistique, Paris, Larousse-Bordas/VUEF, 2002 Eifring, Halvor et Theil, Rolf, Linguistics for Students of Asian and African Languages [« Linguistique pour les étudiants en langues asiatiques et africaines »], Université d'Oslo, 2005 (consulté le 3 octobre 2019) Gerstner, Károly, « 16. fejezet – A magyar nyelv szókészlete » [« Chapitre 16 – Lexique de la langue hongroise »], Kiefer, Ferenc (dir.), Magyar nyelv [« Langue hongroise »], Budapest, Akadémiai Kiadó, 2006 ; en ligne : A magyar nyelv, Digitális Tankönyvtár, PDF à décharger, p. 306-334 (consulté le 3 octobre 2019) Kálmán, László et Trón, Viktor, Bevezetés a nyelvtudományba [« Introduction à la linguistique »], 2de édition, augmentée, Budapest, Tinta, 2007 (consulté le 3 octobre 2019) Kálmánné Bors, Irén et A. Jászó, Anna, « Az egyszerű mondat » [« La phrase simple »], A. Jászó, Anna (dir.), A magyar nyelv könyve [« Le livre de la langue hongroise »], 8e édition, Budapest, Trezor, 2007 , p. 345-436 (consulté le 3 octobre 2019) Király, Lajos, « A mai magyar nyelvjárások » [« Les dialectes hongrois d'aujourd'hui »], A. Jászó, Anna (dir.), A magyar nyelv könyve [« Le livre de la langue hongroise »], 8eédition, Budapest, Trezor, 2007 , p. 641-686 (consulté le 3 octobre 2019) Kiss, Jenő, « 18. fejezet – Nyelvjárások, regionális nyelvváltozatok » [« Chapitre 18 – Dialectes, variétés de langue régionales »], Kiefer, Ferenc (dir.), Magyar nyelv, [« La langue hongroise »], Budapest, Akadémiai Kiadó, 2006 , p. 54-79 ; en ligne : A magyar nyelv, Digitális Tankönyvtár (Bibliothèque didactique numérique), PDF à télécharger, p. 358-379 (consulté le 3 octobre 2019) Moreau, Marie-Louise (dir.), Sociologie. Les concepts de base, 2e édition, Hayen, Mardaga, 1997, (consulté le 3 octobre 2019) Thibault, André, Francophonie et variété des français, cours universitaire, Université Paris-Sorbonne (Paris IV), 2014 (consulté le 3 octobre 2019) Yartseva, V. N. (dir.), Лингвистический энциклопедический словарь [« Dictionnaire encyclopédique de linguistique »], Moscou, Sovietskaïa Entsiklopedia, 1990 (consulté le 3 octobre 2019)

Enllaços externs

Categoria:Dialectologia Categoria:Fonologia