Durant la Segona Guerra Mundial, el Reichskommissariat Ukraine (abreujat com a RKU) era el règim d'ocupació civil (Reichskommissariat) de gran part de l'Ucraïna ocupada per l'Alemanya nazi (que incloïa zones adjacents de les actuals Belarús i Polònia d'abans de la guerra). Estava governat pel Ministeri del Reich per als Territoris Orientals Ocupats dirigit per Alfred Rosenberg. Entre setembre de 1941 i agost de 1944, el Reichskommissariat va ser administrat per Erich Koch com a Reichskommissar. Les tasques de l'administració incloïen la pacificació de la regió i l'explotació, en benefici alemany, dels seus recursos i gent. Adolf Hitler va emetre un decret del Führer que definia l'administració dels territoris orientals recentment ocupats el 17 de juliol de 1941.
Abans de la invasió alemanya, Ucraïna era una república constituent de la Unió Soviètica, habitada per ucraïnesos amb minories russa, polonesa, jueva, belarussa, alemanya, romaní i tàrtara. Va ser un tema clau de la planificació nazi per a l'expansió de l'estat alemany després de la guerra. L'ocupació nazi d'Ucraïna va posar fi a la vida de milions de civils a l'Holocaust i altres assassinats en massa nazis: s'estima entre 900.000 i 1,6 milions de jueus i 3 a 4Michael Berenbaum (ed.), A Mosaic of Victims: Non-Jews Persecuted and Murdered by the Nazis, New York University Press, 1990; milions d'ucraïnesos no jueus van ser assassinats durant l'ocupació; altres fonts estimen que 5,2 milions de civils ucraïnesos (de tots els grups ètnics) van morir a causa de crims contra la humanitat, malalties relacionades amb la guerra i fam que representaven més del 12% de la població d'Ucraïna en aquell moment.Vadim Erlikman. Poteri narodonaseleniia v XX veke: spravochnik. Moscow, 2004. . p. 21–35.
Història miniatura|Cartell de propaganda nazi en ucraïnès que diu "Hitler l'Alliberador" L'Alemanya nazi va llançar l'operació Barbarroja contra la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941 en violació del Tractat de no agressió mutu. La invasió alemanya va provocar l'enfonsament dels elements occidentals de l'Exèrcit Roig soviètic als antics territoris de Polònia annexionats per la Unió Soviètica. El 16 de juliol de 1941, Hitler va nomenar el gauleiter nazi Erich Koch com a Reichskommissar per al previst Reichskommissariat Ukraine, que va ser creat per decret del Führer l'1 de setembre de 1941. Originalment subjecte a Alfred Rosenberg. ministre del Reich per als Territoris Orientals Ocupats, es va convertir en una entitat civil alemanya separada. La primera transferència del territori ucraïnès soviètic de l'administració militar a l'administració civil va tenir lloc l'1 de setembre de 1941. Hi va haver més transferències el 20 d'octubre i l'1 de novembre de 1941, i una transferència final l'1 de setembre de 1942, que va portar els límits de la província. més enllà del riu Dnièper.
En la ment d'Adolf Hitler i altres expansionistes alemanys, la destrucció de l'URSS, batejada com un estat "judeobolxevic", eliminaria una amenaça de les fronteres orientals d'Alemanya i permetria la colonització dels extensos territoris d'Europa de l'Est sota la bandera del Lebensraum (espai vital) per a la satisfacció de les necessitats materials del poble germànic. Declaracions ideològiques sobre el Herrenvolk alemany (raça mestra) que tenien dret a expandir el seu territori, especialment a l'est, es van estendre àmpliament entre el públic alemany i els funcionaris nazis de diversos rangs. Més tard, el 1943, Erich Koch va dir sobre la seva missió: "Som una raça mestra, que cal recordar que el més baix treballador alemany és racial i biològicament mil vegades més valuós que la població d'aquí".
El 14 de desembre de 1941, Rosenberg va discutir amb Hitler diversos temes administratius relacionats amb el Reichskommissariat d'Ucraïna. Aquests incloïen una disputa sobre l'estatus de Koch i l'accés a Hitler, l'escassetat de mà d'obra per recollir la collita, la insistència de Hitler que Crimea i gran part del sud d'Ucraïna s'havien de "netejar" (és a dir, eliminar les nacionalitats no desitjades) i directament unit al Reich com un districte anomenat Gotenland ("Terra dels Gots") el canvi de nom de ciutats com Simferòpol a "Gotenburg" i Sebastòpol a "Theoderichshafen" (en honor l'antic rei gòtic Teodoric el Gran) i un ajust a la frontera amb Governació de Transnístria controlada per Romania per eliminar les vistes a les drassanes de Mikolaiv.
Hitler va decretar la creació de l'organització del Partit Nazi Arbeitsbereich Osten der NSDAP per als nous territoris ocupats de l'est l'1 d'abril de 1942. Aquest moviment s'havia resistit amargament tant per part de Rosenberg, que temien amb raó que la transformació de l'administració d'un estat dels territoris orientals a una burocràcia d'un partit significaria el final efectiu de l'autoritat del seu ministeri (que era un òrgan estatal), i Heinrich Himmler, que temien amb raó que l'establiment d'un arbeitsbereich anés acompanyat perquè els comissaris esdevinguessin RVK (comissaris de guerra) i, per tant, enormement empoderats a costa de les SS, que ja havien anat perdent terreny des de finals de setembre de l'any anterior, quan el govern del comissariat va començar a establir-se amb comissaris locals que asseguraven el control de la policia als seus territoris, fins ara controlats per les SS. La resistència de la rereguarda d'Himmler i Rosenberg aviat es va esfondrar davant la pressió de Martin Bormann a Berlín, i Koch i Lohse al camp. Rosenberg almenys va aconseguir ser nomenat Reichsleiter ("líder del Reich") del nou arbeitsbereich. Més tard, Rosenberg va intentar portar aquest poder polític a la secció política del ministeri per mantenir tots els problemes del partit sota el seu control, i va prohibir la creació d'organitzacions i qualsevol activitat política a l'Est sense la seva autorització expressa. No cal dir que va ser totalment desobeït.
Amb l'esperança que unint forces poguessin recuperar una mica d'influència, Himmler i Rosenberg van decidir el nomenament de Gottlob Berger, l'home polític d'Himmler i cap de personal de les SS, com a adjunt de Rosenberg, un moviment que en teoria donaria a Rosenberg el control de les forces de les SS en els territoris soviètics ocupats sota administració civil a canvi del seu suport a les SS en les seves lluites pel poder. L'associació entre Rosenberg i Himmler no va aconseguir res més que l'exasperació de l'altre més enllà de la resistència i Berger aviat va retirar tota cooperació. Koch i Lohse van reduir gradualment la comunicació amb Rosenberg, mantenint-se en contacte amb Hitler a través de Bormann i la cancelleria del partit. Tots dos també es van preocupar d'establir organitzacions de les SA de la seva jurisdicció com a contrapès a les SS. Atès que molts dels funcionaris del comissariat eren oficials de SA en actiu o de reserva, el rancor preexistent contra les SS va ressuscitar amb aquestes mesures i es va garantir un enverinament de les relacions. Com a últim recurs, lHöherer SS- und Polizeiführer (HSSPF) a Ucraïna, Hans-Adolf Prutzmann, va intentar apropar-se directament a Koch només per ser abusat i acomiadat amb menyspreu.
El Reichskommissariat Ukraine va ser liquidada el 10 de novembre de 1944.
Geografia El Reichskommissariat d'Ucraïna va excloure diverses parts de l'actual Ucraïna i va incloure alguns territoris fora de les seves fronteres modernes. S'estenia a l'oest des de la regió de Volínia al voltant de Lutsk, fins a una línia des de Vinnytsia fins a Mikolaiv al llarg del riu Bug Meridional al sud, fins a les zones que envolten Kíiv, Poltava i Zaporíjia a l'est. Territoris conquerits més a l'est, inclosa la resta d'Ucraïna (Crimea, Txerníhiv, Kharkiv i la conca del Donbàs/Donets), van estar sota govern militar fins a 1943–44. En la seva màxima extensió, incloïa poc menys de 340.000 quilòmetres quadrats.
Galícia Oriental va ser transferida al control del Govern General arran d'un decret de Hitler, convertint-se en el seu cinquè districte, (Districte de Galícia). L'antic territori soviètic entre els rius Bug meridional i Dnièster també va quedar exclòs del Reichskommissariat d'Ucraïna; aquest va ser donat a Romania i anomenat "Transnistria" o "Transniestra", governat des d'Odessa pel Dr. Alexeanu, el governador romanès.
També abastava diverses parts del sud de l'actual Belarús, inclosa Polèsia, una gran àrea al nord del riu Prípiat amb boscos i pantans, així com la ciutat de Brest-Litovsk, i les ciutats de Pinsk i Mazyr.Berkhoff, Karel C. (2004). Harvest of despair: life and death in Ukraine under Nazi rule, p. 37.. President and Fellows of Harvard College. Això va ser fet pels alemanys per tal d'assegurar un subministrament estable de fusta i un transport ferroviari eficient i per aigua.
Administració El Staatssekretär Herbert Backe va ser nomenat personalment pel ministre del Reich per als Territoris Ocupats de l'Est, Alfred Rosenberg. El seu ministeri va produir la Instruktion für einen Reichskommissar in der Ukraine per a la direcció dels futurs administradors del Reichskommissariat d'Ucraïna.
La capital d'aquesta administració alemanya es trobava a Rivne, a l'oest d'Ucraïna.
L'administració alemanya va donar el paper de "Cap de la Comissió Principal d'Ucraïna" al professor Wolodomyr Kubijowytsch, un dels primers seguidors locals.
L'administració local de justícia civil i penal, a part de les branques locals de justícia militar de les SS i de la Wehrmacht, estava formada per "Parteien Chef", "Agutzils", "Alcaldes", amb la supervisió dels alemanys "Schöffen" (assessors) i "Schlichter (plural).)" (Àrbitres) amb amplis poders legals. Els casos o situacions més importants que afectaven els "drets naturals" de qualsevol subjecte "ari", van ser gestionats a Rivne o Berlín.
La Wehrmacht va introduir reformes a Ucraïna permetent una llibertat religiosa limitada. El gener de 1942, el bisbe Polikarp Sikorsky de l'Església Ortodoxa Autocèfala d'Ucraïna es va convertir en l'administrador temporal de les terres de l'església a l'Ucraïna ocupada pels alemanys i se li va concedir el títol d'arquebisbe de Lutsk i Kovel. També tenia autoritat sobre els bisbats de Kíev, Zhytomyr (bisbe Hryhorij Ohijchuk), Poltava, Kropyvnytskyi, Lubni (bisbe Sylvester Hayevsky), Dnipro i Bila Tserkva .(bisbe Manuyil Tarnavsky) per decret de l'Administració civil alemanya de llibertat religiosa limitada a Ucraïna. L'Administració alemanya també va permetre que l'arquebisbe Alexandre de Pinsk i Polèsia mantingués l'autoritat religiosa que exercia abans de la guerra i el mateix permís va ser concedit a l'arquebisbe Alexandre de Volínia .
Divisions administratives miniatura|Mapa administratiu, setembre de 1942 miniatura|Districte General de Crimea el 1942 La capital administrativa del Reichskommissariat era a Rivne, i estava dividida en sis Generalbezirke (districtes generals), anomenats Generalkommissariate (comissariats generals) en la planificació pre-Barbarosa. Aquesta estructura administrativa es va subdividir al seu torn en 114 Kreisgebiete, i més endavant en 443 Parteien.
Cada "Generalbezirk" era administrat per un "Generalkommissar"; cada Kreisgebiete circular [és a dir, districte]" estava dirigida per un "Gebietskommissar" i cada Partei ["partit"] estava governat per un Parteien Chef (cap del partit) ucraïnès o alemany. Al nivell inferior hi havia Akademiker ("Acadèmics", és a dir, caps de districte) alemany o ucraïnès (similar als Wojts polonesos del Govern General). Al mateix temps, a menor escala, els municipis locals eren administrats per "Agutzils" nadius" i "Alcaldes", acompanyats dels respectius assessors polítics alemanys si calia. A les zones més importants, o on hi havia un destacament de l'exèrcit alemany, l'administració local sempre estava dirigida per un alemany; a les zones menys significatives s'encarregava del personal local.
Els sis districtes generals eren (noms en català i centres administratius entre parèntesis):